Versos contra l'alienació

La setmana de Sant Jordi abunden els llistats sobre llibres. Quin us agradaria que us regalessin? Quin recomaneu? Quin us ha impactat més profundament? Amb quin personatge sorgit d’entre pàgines us quedeu?

Els escriptors en actiu han estat tot l’any trencant-se les banyes per poder oferir-nos un producte que defraudi el mínim possible la comparació amb els clàssics i que satisfaci les expectatives més altes, aquelles que no tenen límit perquè, ja se sap, amb la imaginació qualsevol cosa es pot esperar i tot s’ha d’exigir.

El resultat serà més o menys afortunat, i hauria de dependre exclusivament del parer del jutge-lector individual de torn.

Tot i que també és cert reconèixer que hi haurà una sèrie de condicionants que afavoriran l’accés del públic cap a una obra concreta: un premi literari amb un jurat que li hagi proporcionat el vot de confiança del guardó, que el boca-orella es posi en marxa desfent incredulitats o vacil·lacions, que surti a la llum un tema d’actualitat que enllaci la realitat amb allò plasmat mitjançant tinta, que l’autor sigui un personatge conegut per algun altre mèrit o si més no destresa que li hagi obert les portes dels futuribles lectors, etc.

Ja està bé que com a mínim un cop a l’any els llibres siguin protagonistes. Més tard ja arribaran unes enquestes d’hàbits de lectura que fan feredat i vénen a deixar entreveure que d’aquells volums adquirits aquests dies molts es quedaran vestits amb la cel·lofana, de guarniment d’una biblioteca molt cool o, en el millor dels casos pitjors, empassats a contracor mentre els convencionalismes (vegi’s el fenomen de les Cinquanta ombres de Grey) o l’obligació (escolar o laboral) ens fan la pinça al nas.

Però pels que s’hagin deixat convèncer amb tota l’ànima per les bondats de la lectura, se’ls obre un cel (amb el purgatori previ de l’“IVA cultural”, també val a dir-ho) de mil aventures fantàstiques, la connexió amb pensaments d’altres latituds o bé condescendents amb els nostres, l’escapatòria per la tangent cap a la presó hermètica del vici bibliòfil, la seducció del bressol d’un argument que esdevingui nit per a tots els sentits que no siguin els aliens, la brisa extasiant d’aquell passar de pàgines que deixa aromes d’altres paratges...

Les fulles d’un bon llibre són tan perennes que ideen una contínua primavera florent en els indrets de la memòria, entrellaçant allò que son els personatges dins d’una trama i allò que esdevenim els espectadors a través de la seva contemplació.

I hi ha moments que requerim més que mai el refugi d’una novel·la corprenedora, un biopic inspirador, un pessic d’història per reconèixer la pedra, aquell navegar per sobre d’una marea de versos...

Per exemple els instants presents, en què l’actualitat s’entesta a immiscir-nos en un vodevil gastat sense gràcia ni art, farcit únicament de corredisses sense to ni so de personatges grotescos que han fet de l’escenari del que disposen una plataforma per cobrar-nos l‘entrada i quedar-se la diversió.

De ben segur que la lectura és capaç de proporcionar-nos les eines necessàries per poder reconèixer molts tipus de pensaments just abans d’experimentar-los en pròpia carn. I això tant val per als que neixen en la deu pròpia com per aquells que percebem de l’exterior.

Al capdavall, la ficció només posa en una tercera persona allò que els sentiments humans han engendrat en alguna ocasió: ànsia, por, desig, covardia, crueltat, il·lusió, despotisme, fam, joia, amistat, enveja, oblit, saudade, odi, competitivitat, desesperació, indiferència, empatia, creació, precaució, rauxa, amor, devoció, certesa, anhel, intuïció, dubte, valentia... La ficció no s’inventa res.

Per això si mai proven de convertir-nos en putxinel·lis d’unes idees estrangeres (ho provaran, no ho dubteu; ho fan contínuament), el tast teòric de la literatura pot oferir-nos aquella experiència mai experimentada que ens ajudi a discernir la veritat de la mentida, l’escarni d’allò fet de tot cor.

I tallar els fils si no ens interessa pertànyer a aquella rima.