La setmana de Sant Jordi abunden els llistats sobre llibres. Quin us
agradaria que us regalessin? Quin recomaneu? Quin us ha impactat més
profundament? Amb quin personatge sorgit d’entre pàgines us quedeu?
Els escriptors en actiu han estat tot l’any trencant-se les banyes per
poder oferir-nos un producte que defraudi el mínim possible la comparació amb
els clàssics i que satisfaci les expectatives més altes, aquelles que no tenen
límit perquè, ja se sap, amb la imaginació qualsevol cosa es pot esperar i tot
s’ha d’exigir.
El resultat serà més o menys afortunat, i hauria de dependre
exclusivament del parer del jutge-lector individual de torn.
Tot i que també és cert reconèixer que hi haurà una sèrie de
condicionants que afavoriran l’accés del públic cap a una obra concreta: un
premi literari amb un jurat que li hagi proporcionat el vot de confiança del
guardó, que el boca-orella es posi en marxa desfent incredulitats o
vacil·lacions, que surti a la llum un tema d’actualitat que enllaci la realitat
amb allò plasmat mitjançant tinta, que l’autor sigui un personatge conegut per
algun altre mèrit o si més no destresa que li hagi obert les portes dels
futuribles lectors, etc.
Ja està bé que com a mínim un cop a l’any els llibres siguin
protagonistes. Més tard ja arribaran unes enquestes d’hàbits de lectura que fan
feredat i vénen a deixar entreveure que d’aquells volums adquirits aquests dies
molts es quedaran vestits amb la cel·lofana, de guarniment d’una biblioteca
molt cool o, en el millor dels casos
pitjors, empassats a contracor mentre els convencionalismes (vegi’s el fenomen
de les Cinquanta ombres de Grey) o
l’obligació (escolar o laboral) ens fan la pinça al nas.
Però pels que s’hagin deixat convèncer amb tota l’ànima per les bondats
de la lectura, se’ls obre un cel (amb el purgatori previ de l’“IVA cultural”,
també val a dir-ho) de mil aventures fantàstiques, la connexió amb pensaments
d’altres latituds o bé condescendents amb els nostres, l’escapatòria per la
tangent cap a la presó hermètica del vici bibliòfil, la seducció del bressol
d’un argument que esdevingui nit per a tots els sentits que no siguin els
aliens, la brisa extasiant d’aquell passar de pàgines que deixa aromes d’altres
paratges...
Les fulles d’un bon llibre són tan perennes que ideen una contínua
primavera florent en els indrets de la memòria, entrellaçant allò que son els
personatges dins d’una trama i allò que esdevenim els espectadors a través de
la seva contemplació.
I hi ha moments que requerim més que mai el refugi d’una novel·la
corprenedora, un biopic inspirador,
un pessic d’història per reconèixer la pedra, aquell navegar per sobre d’una
marea de versos...
Per exemple els instants presents, en què l’actualitat s’entesta a
immiscir-nos en un vodevil gastat sense gràcia ni art, farcit únicament de
corredisses sense to ni so de personatges grotescos que han fet de l’escenari
del que disposen una plataforma per cobrar-nos l‘entrada i quedar-se la
diversió.
De ben segur que la lectura és capaç de proporcionar-nos les eines
necessàries per poder reconèixer molts tipus de pensaments just abans
d’experimentar-los en pròpia carn. I això tant val per als que neixen en la deu
pròpia com per aquells que percebem de l’exterior.
Al capdavall, la ficció només posa en una tercera persona allò que els
sentiments humans han engendrat en alguna ocasió: ànsia, por, desig, covardia, crueltat,
il·lusió, despotisme, fam, joia, amistat, enveja, oblit, saudade, odi, competitivitat, desesperació, indiferència, empatia,
creació, precaució, rauxa, amor, devoció, certesa, anhel, intuïció, dubte,
valentia... La ficció no s’inventa res.
Per això si mai proven de convertir-nos en putxinel·lis d’unes idees
estrangeres (ho provaran, no ho dubteu; ho fan contínuament), el tast teòric de
la literatura pot oferir-nos aquella experiència mai experimentada que ens
ajudi a discernir la veritat de la mentida, l’escarni d’allò fet de tot cor.
I tallar els fils si no ens interessa pertànyer a aquella rima.