Summertime

Els anuncis de cervesa ens ho mostren fins a l’extenuació: l’estiu és l’època de la xerinola, de l’evasió, de la companyia...

I això és així perquè en el període estival s’uneixen dos factors.

Per una banda, hi ha majors opcions de disposar de temps lliure a causa de les vacances que acostumen a fer-se coincidir per aquestes dates. A més, augmenten les hores de sol i, per tant, les possibilitats de fer-ho durar.

Per l’altre costat, el bon temps es converteix en l’aliat immillorable per anar a explorar camins encantadors, turons amb vistes, ribes gens aigualides i ciutats inexplorades. Sembla que se’ns fa més suportable el no-fred que no pas la calitja sufocant d’alguns d’aquests jorns recremats.

Com dèiem, els anuncis típicament estivals tendeixen a ésser molt estereotipats: o músiques enganxoses que competeixen per esdevenir la cançó de l’estiu (cosa que, vista la tendència, no sé exactament si és un mèrit o un insult); o bé fragments d’existència de gent que entre juny i setembre realitza un canvi radical de les seves vides i viu les aventures més sorprenents en paradisíaques illes desertes o en piscines farcides de tanta agitació com H₂O.

Un anunci d’estiu, si no està salpebrat per un d’aquests ingredients, és que els té ambdós plegats, probablement.

Nosaltres som els vertaders protagonistes principals de les nostres vides (encara que hi hagi acompanyants en l’escena vital que considerem tant o més importants). I l’estiu ens atorga la possibilitat d’ubicar-nos en paisatges diferents dels habituals. I que amb el canvi de context (i de protagonistes secundaris o de figurants, en molts casos), canviïn igualment les històries. Un gir dràstic de guió.

Per això deu ser que estimem les opcions que s’obren amb el bon temps.

Les alternatives són diverses. Podem sortir a la cerca i captura de la visió somiada (natura pura cent per cent o humanitat pura i dura), recórrer milers de quilometres per aire, mar i terra... o bé, simplement, quedar-nos a la terrassa robant el tast d’aquella vergonyosa alenada d’aire fresc que de tant en tant trencarà la calor o admirant les rebequeries dels nens. Podem preparar plànols de rutes, traçar línies discontínues en mapamundis a escales irreals i omplir agendes amb mil coses a visitar... o bé podem tenir fe en la improvisació i en els instants no-domesticats que aquesta ens pot deparar. És possible cercar la companyia d’un grup nombrós d’amics comprimits dins de la discoteca eivissenca de moda, triar les vetllades de dos on el més sorollós seran els batecs del cor davant de la ignició de la mirada de l’altre, o bé fugir d’un mateix retrobant-se amb la solitud per intentar-la convèncer que ens faci una persona nova.

Diferents opcions, cadascuna tan vàlida com l’anterior.

Aquesta estació farem moltes coses. Corren totes elles, però, el risc d’esdevenir com somnis vençuts pel matí traïdor que constituirà la tardor. Quan les fulles caiguin, intentaran cobrir l’excepcionalitat amb un borrissol conegut de rutina, pragmatisme i automatismes.

Es tracta d’allargar l’experiència estiuenca més enllà de la tornada a l’escola, fent usual la singularitat.

Summertime, / and the livin' is easy, / fish are jumpin' / and the cotton is high (Estiu, / i el viure és fàcil / els peixos estan saltant / i el cotó és alt), que diria George Gershwin en la cèlebre cançó.

A gaudir de la proposició temporal al màxim, doncs; que les oportunitats d’evasió i d’instants memorables pinten magres, si no les sabem convèncer nosaltres mateixos.