23 de des. 2011

Que innocents que som...!

Aquesta pròxima setmana, un cop haguem passat la joia del Nadal, la primera cita important de les Festes, arribarà el dia vint-i-vuit. I amb aquesta data prendran l’alternativa les innocentades.

Tot i ser un esdeveniment una mica deslligat del tarannà de la resta de celebracions del període, també té la seva quota de protagonisme.
Encara que és cert que sembla que va perdent empenta amb els anys. Ja no es porta gaire el que feien els medis de comunicació fa unes dècades, d’omplir espais amb bromes de més o menys bon gust, que portaven a la confusió o a la perplexitat fins que en l’edició següent resolien l’embolic i observaven amb sorna la cara de circumstàncies dels receptors.

La meva sorpresa va ésser la setmana passada quan, en obrir les primeres pàgines del setmanari El Vallenc, vaig descobrir que l’Ajuntament de Valls ha fet una aclucada d’ull als seus ciutadans i ha decidit recuperar, tot i que de forma avançada (suposo que deu ser per despistar), la tradicional innocentada.
Quina gràcia! Qui s’ho havia de pensar d’una institució que hi ha qui veu tan allunyada del poble! I quina gran pensada del seu departament de Comunicació participar d’una cosa tan simpàtica!

Doncs sí. Per si no es van fixar en la innocentada, vagin a la pàgina dos de El Vallenc de la setmana passada i veuran la notícia dels macroprojectes faraònics que preveu el POUM de la capital de l’Alt Camp. Després, passin full i a la pàgina sis trobaran el que està passant al Pius Hospital, on es preveu presentar un ERO que faci fora dels seus llocs de treball 114 treballadores i treballadors del centre perquè no hi ha res a la caixa.

Si algú vol continuar mantenint la broma, pot replicar que són dos temes que afecten termes econòmics incomparables: un està ubicat en el llarg termini, en el qual les coses poden haver canviat molt; i en canvi l’altre afecta indiscutiblement el curt termini, l’ara mateix, en què la cosa està molt i molt malament, com tots sabem.
De totes maneres, un optimisme tan exagerat que es permetés el luxe de pregonar aquest dispendi futur quan les necessitats actuals són tan contundents podria ésser considerat de molt mal gust. Com a mínim jo així m’ho prendria.
Per això tot plegat no pot ser res més que una ocurrència!

La primera notícia, la del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, diuen que traça cinc eixos estratègics bàsics. I cadascun d’ells està recolzat per infraestructures que els vallencs ens sabem de memòria de tants anys de sentir-ne a parlar. Per tant, no constitueixen cap novetat i no s’entén gaire bé tanta parafernàlia d’estudis d’experts i de comissions de participació. El que sí és segur és que valen el que en aquests moments cap administració pública pot satisfer ni fixar la data en la qual podrà garantir els recursos necessaris per fer-ho efectiu.

Pel que fa a l’ERO del Pius Hospital de Valls, ara no és hora de cercar culpables (em fa tot l’efecte que hi ha hagut errors calamitosos de gestió; però ara no ens podem permetre una omissió de responsabilitat excusant-nos en fets passats), sinó de preocupar-se per la gent que pot perdre la feina i pel servei que els ciutadans de dues comarques poden veure volar.

El que dèiem, doncs: ha estat molt bé la innocentada que l’Ajuntament de Valls produí la setmana passada anunciant alhora dues notícies tan contradictòries.
Però ara que la gràcia està feta és hora de tornar a la realitat i preveure la transcendència de certs fets. Que hi ha coses que no ens podem prendre de cap de les maneres en broma.