Lligar gossos amb llonganisses

L’altre dia feien a la televisió un reportatge sobre tots els aliments que es malbaraten actualment a la nostra societat.

Les xifres són, sense dubte, per esgarrifar-se: només a Catalunya aquest concepte representa el 6,3% dels residus municipals generats; un total de 262.471 tones anuals, segons les dades de generació de l’any 2010 (35 Kg/persona/any).

Els residus generats durant la manufactura són difícilment eliminables, ja que els empresaris persegueixen el màxim benefici i, pel cantó que els toca, ja hauran mirat d’eliminar en principi allò que pugui esdevenir de rebuig.

Però la proporció que prové dels domicilis és un tema a part. Una bona part del que aquí es genera seria evitable amb un ús més racional dels productes o bé acabant de lligar una sèrie de temes pendents.

Primerament, s’hauria d’intentar que tots plegats ens hi miréssim una mica més a l’hora de gestionar les provisions. No comprar de menys, però tampoc de més. Calcular per evitar que se’ns facin malbé els recursos i els haguem de llençar a les escombraries sense usar.

És una qüestió de responsabilitat, de solidaritat amb totes les persones que passen gana; però també és un afer d’estalviar. I tal i com estan les coses, falta que ens fa...

En segon lloc, potser caldria modificar algunes nocions o postulats que tenim assumits sobre la durada dels aliments.

S’escau adequat obrir un debat sobre les dates de caducitat que s’estipulen i les famoses dates de consum preferent (data en què pot haver variat alguna propietat organolèptica, sense haver arribat a caducar). Marcar d’una manera menys vaga quan un producte deixa d’ésser apte perquè l’ingerim.

Precisament amb aquest objectiu el Parlament Europeu està estudiant la necessitat de començar aquest procés. La voluntat és la d’augmentar la vida útil de diversos productes.

La nova proposta parlamentària pretén ésser més flexible amb els estàndards de qualitat, sense deixar d’evitar, naturalment, el consum d’aliments sense un mínim estat de qualitat i seguretat.

Per exemple, actualment es retiren de la circulació fruites i verdures amb formes o colors poc convencionals, encara que aquestes podrien ésser consumides sense cap problema.

O les restriccions que proposen dates massa immediates o una mala política familiar de compres fan que viatgin a les escombraries procedents de la nevera vitamines i proteïnes difícilment rebutjables tal i com està el panorama.

Actualment estan vigents normes que havíem assumit quan l’economia europea demostrava una riquesa que, tot i que potser en realitat no era tal, sí que permetia un major confort de vida.

Però ara és època d’estalvi. Les coses han canviat radicalment i, per tant, és necessari que acceptem rebaixar alguna pretensió.

I és que la crisi actual ha de servir per reformular el sistema econòmic i financer (el dèficit no és només de diners), i fer-nos repensar molts dels excessos que havíem comès. Però no només això. També apreciar que no som els mateixos que fa uns anys.

Cal que sortim tots junts del tràngol, i si això exigeix rebaixar-nos els fums, benvingut sigui.