Panda

Dues històries.
Dos temes enllaçats pel nexe comú del nom d’un animaló en blanc i negre…

El primer tema:
Les autoritats xineses s’han posat a investigar la mort d’un ós panda gegant que residia en el zoològic Oji de la ciutat japonesa de Kobe.

Tot indica que en Long Long, que és com es deia l’adorable protagonista, patí una aturada cardíaca que li fulminà l’existència en no recuperar-se de l’anestèsia que li havien administrat per extreure-li semen.
Però els xinesos, que no volen que els enganyin com a ídems, s’han entestat a arribar fins al final de la qüestió. I és que aquesta espècie animal constitueix un dels símbols de la política de relacions externes del país. Ja en els temps de Mao es va encetar la diplomàcia del panda, consistent en enviar una parella d’aquests óssos com a senyal de bona voluntat enfront d’un futurible o confirmat aliat exterior.

Per tant, com que en l’assumpte de la mort de Long Long hi havia fets que no quadraven del tot i detalls contradictoris, des de la Xina pretenen aclarir què li ha passat al seu regal, si ha estat una mort accidental o bé els japonesos l’han dut intencionadament al racó dels malendreços perquè no fos visible.
Ja se sap que qualsevol incident entra els dos gegants asiàtics per antonomàsia és sistemàticament magnificat i genera agres polèmiques. Hi ha temes que couen sense necessitat d’arribar al tacte.

El segon tema:
La jornada de vaga general que s’ha dut a terme el proppassat dimecres.

Tot i que a l’hora de tancar aquest article encara no se’n poden fer valoracions, a priori ja sorgeixen unes reflexions que ens condueixen tant a la pròpia naturalesa de la convocatòria com a l’actitud que ha adoptat el govern espanyol durant la crisi (i per crisi em refereixo ara a l’afer puntual d’aquesta vaga).

Primerament, dues qüestions: era necessari que, si es creia oportuna una aturada, se li atorgués una data posterior al tancament (mitjançant aprovació d’un text legislatiu) de la resolució que es dóna com a excusa per a la convocatòria? I no hauria estat més lògic que l’haguessin convocat abans de l’aprovació de la darrera reforma laboral, si era aquest el principal punt a combatre?

De la mateixa manera, hi ha clares contradiccions en la forma d’actuar de l’executiu espanyol.
Per exemple, el darrer contraatac del PSOE en front de la plantada sindical (quan s’escriu això encara està per veure si haurà estat la de la gent) ha significat l’enèsima pujada d’impostos. Encara que aquesta afecta únicament a rendes elevades, no deixa d’ésser un increment més.
I per acabar-ho d’adobar, ara ens volen pintar que aquest pagar més als ciutadans no ens farà tant de mal, ja que aquest cop és una pujada d’esquerres i disfressada d’ajust fiscal, tal i com en diuen ells.

Aquests polítics que avui en dia governen l’estat espanyol fan bandera d’una teòrica sensibilitat social per justificar les seves decisions. Tot i que moltes vegades no s’apreciï la relació i més aviat acaba semblant tot plegat una simple contradicció, la tirania de l’eufemisme o, senzillament, que ens prenen per tontos.

Els del govern diuen perseguir la igualtat. Però de quina igualtat parlen?
Igualtat tant pot ser que tothom pugui permetre’s un Mercedes nou de trinca com a medi de transport, o bé que es reguli per llei que tots ens desplacem amb un vell i atrotinat Seat Panda.
I al pas que anem, la disminució de poder adquisitiu potser sí que acabarà fent que ens assemblem tots plegats; tanmateix, en aquest cas això no serà gens ni mica positiu i dirà molt poc del país, però potser dissimularà les mancances dels dirigents que tenim.

Eus aquí la representativitat d’una bestiola o d’un cotxe (d’un mot, en últim terme) tan simpàtic com és un panda.
I és que, al capdavall, tot és simbologia...