Vacances transcendents

A aquestes alçades de l’any, ja gairebé tothom està gaudint de les vacances o bé les té al cap, planejant com gastarà els dies de merescut respir.

Quan la calor esprem, com està essent el cas, és un dels indicadors que fa que el nostre cervell reclami un canvi, un gir. L’anomenem descans, encara que la majoria de vegades acaba sent tant o més estressant que la resta de quotidianitat.

El que en realitat cridem és quelcom que ens sacsegi. Que per molt que gaudim de la nostra feina, la família, els amics i el nostre de 8 a 17 hores habitual, sempre anirà bé girar pàgina per uns jorns i trobar-hi un contingut fresc i desacostumat; una fulla repleta de colors estridents que maregi les nostres perspectives i ens obligui a cercar un punt de vista incoherent amb l’existència “usual”. Que estant un pèl del revés obtindrem aire fresc d’allà on habitualment no ho fem.

És clar que tothom s’organitza a la seva manera l’època de vacances de la que disposa. I per aquest motiu acaba resultant gairebé única per cada persona.

Hi té molt a dir la “filosofia” amb què cadascú s’agafi aquest parèntesi enmig de la corrua dels fets habituals.

Una de les primeres distincions que podem trobar és en la preparació...

Hi ha aquells que, metòdics i extremadament organitzats, comencen a planejar el que faran a l’estiu pràcticament a un any vista. Un cop desempaquetades les maletes d’un curs, ja es reuneixen per preparar el següent. I és que tot ha d’estar sota el més estricte control.

La seva antítesi són els que es decideixen a l’últim moment, o bé surten a la carretera sense un itinerari fix. Una mica a veure-les venir, amb la càrrega d’adrenalina que suposa estar més obert a les sorpreses (tant positives com negatives, naturalment).

També hi ha una possible diferenciació en base al ritme que es desitja que adquireixin les vacances...

Alguns cerquen un moviment extrem, no parar ni un moment. Viatges a indrets feréstecs que exigeixin al màxim o una agenda que posi a prova el cos i la capacitat d’adaptació de la ment per no sobresaturar-se.

D’altres, en canvi, desitjaran ancorar-se en un “no fer res” continu, perenne durant les jornades que duri la bonança. Si pot ser, una hamaca en una platja paradisíaca i anar deixant que el sol els pessigollegi lentament cadascun dels porus de la pell, a volta i volta.

Igualment, darrere de qualsevol planning o projecte de temps de lleure hi ha una motivació subjacent...

El primer i més important, per contradictori que sembli, és aquell pla en què el motiu és un complet “sense motiu”. És a dir, plantejar un seguit d’accions que s’escindeixin totalment d’aquell fer les coses perquè toca de la resta d’existència, driblant als pesats per què. Són aquelles decisions en què voluntàriament deixem que el dimoniet que està sobre la nostra espatlla dreta venci l’angelet de l’altre cantó. Sense voler rumiar-nos-ho, però tan a gust!

També hi ha les persones que organitzen les vacances recolzant-se en un factor emocional o en la cura d’una relació: anirem allà perquè Ella ho vol... necessitem estar sols i aquest any ho farem sense nens...  aquí els vailets s’ho passaran bé... o vull pensar i aquí ho podré fer amb tranquil·litat...

Un altre motiu potent, molt vinculat a l’anterior i cada cop en més auge, és el de l’autorealització. Per exemple, dedicar el permís laboral per a l’autoconeixença, per formar-se en certa àrea, cercar un viatge responsable amb el territori visitat i la seva gent, o fins i tot col·laborar amb alguna ONG o organització semblant per millorar les condicions d’algun altre ésser.

I mil finalitats més...

És estrany quanta informació es pot extreure de les decisions que prenem per planificar l’època en teoria més innòcua de l’any.

Per això els animo que, primer de tot, gaudeixin molt aquest estiu de les estones de temps lliure que puguin recopilar. I, tot seguit, que meditin sobre el perquè van decidir fer allò i no una altra cosa. Estic convençut que serà una eina potent per entendre millor el que haurà de succeir durant la resta de l’any.