Blue Monday

Escric aquest article que vostès llegiran uns dies més tard en ple Blue Monday.

Que què és això? Doncs simplement es tracta del proppassat dilluns dia 19 de gener, que algú ha volgut batejar amb aquest sonor nom. I ho han fet, ni més ni menys, perquè diuen que és el dia més trist de l’any i bé s’havia d’identificar (perquè qui es vulgui deprimir ho pugui fer amb tot coneixement de causa, suposo).

Ara bé, com s’ho fan per decidir que un jorn és el més llòbrec entre les múltiples branques que conté un calendari? Doncs es veu que hi ha darrere tota una fórmula matemàtica (ideada per Cliff Arnal, un expert en motivació de la Universitat de Cardiff) que té en compte diverses variables. Entre elles, que arriba el fred de valent, que tot just s’han acabat les Festes nadalenques, que estem en plena costa de gener i que molta gent ha vist ja per aquesta època com s’han trencat els bons propòsits que havien signat per l’any nou.

I és que, certament, acostumem a aprofitar la comparació sempre pel cantó que més ens convé. És quelcom innat que la majoria acabem fent.

No hi ha dubte que aquestes pròximes setmanes seran dures: el sol no pot i la bufanda fa l’agost; arribaran els rebuts i l’extracte de la targeta de crèdit desbocada amb la que vam pagar les compres de Nadal; hem de forçar la vista per anar a cercar la pròxima pausa laboral; sabem que caldrà apagar tots els petits “focs” que sorgiran amb els veïns, amb l’escola dels nens, amb la rentadora que s’espatllarà... i com això molts petits etcèteres que s’acabaran amuntegant amb aspecte d’un pic ferotge i quasi bé impossible d’escalar (com a mínim fins que ens posem a caminar).

I tot això suposa irremeiablement una amenaça que ens fa reaccionar amb els mecanismes de defensa que de forma natural disposem: principalment les emocions de la tristesa i l’ansietat.

Segurament sí que als voltants de l’estiu, amb més llum i menys fred, les coses se solucionen aparentment millor; també hi ha la pausa de les vacances; i la rutina s’esquinçarà menys de tant en tant gràcies a les terrasses, a les festes majors o a les cites amb els amics.

Però igual que tenim aquests pensaments (que en certa manera ens alliberen de responsabilitat, ja que és més fàcil pensar que si estem tristos és per culpa del temps i no pas per la pressió que sentim i hem de gestionar), també seria possible girar el focus d’atenció cap a quelcom que ens resultés més beneficiós.

Per això deia que sovint aprofitem la comparació per justificar-nos, per penjar la pilota a una teulada aliena.

Per exemple, podríem centrar-nos en el fet que si dormim poc és perquè tenim la immensa sort de tenir una feina; o que si ens estirarem els cabells amb els comptes de la targeta de crèdit és perquè hem pogut regalar coses; o valorar les estones que ens diem que perdem ajudant els nens amb els deures com aquell tresor de l’espai compartit amb ells; o aprofitar el pensament dels projectes que un dia es van perdre per aprendre, no repetir errors i tirar-s’hi amb més força el pròxim cop...

El signe de resta espera amagat a la cantonada. Però una simple llei matemàtica ens comunica que -1 multiplicat per -1 dóna +1.

Per tant, de nosaltres depèn girar aquell pensament negatiu fins a fer-ne l’àmbit amable que col·labori amb nosaltres i ens resulti útil. 

Som-hi! Esborrem els blue days!!