Jugant amb superioritat

El passat dia 27 de setembre, el col·lectiu catòlic de tendència ultraconservadora e-Cristians va emetre un dur comunicat en què criticava amb contundència la cadena de televisió de la Conferència Episcopal Espanyola, 13TV.

En aquesta carta oberta, l’associació expressava el seu malestar per la ideologia política clarament identificable del canal, basada entre d’altres en un anticatalanisme sense treva, i arribava a dir que quan s’expressa la discrepància amb odi o menyspreu no s’està fent altra cosa que atacar les Benaurances (i això queda a les antípodes de preservar la capacitat de transmetre la Bona Nova de Jesucrist, que creuen que hauria d’ésser la missió principal d’un ens de fons –místic i monetari- cristià).

En tot aquest enrenou es barregen diversos temes, tots ells controvertits i, a més, salpebrats per aquella excitació addicional que reparteixen arguments com els religiosos, que sovint tenen un debat vetat pel dogma o la humana (i generalment racional) irracionalitat de la fe.

Per començar, em sorprèn que hagi tardat tant a sorgir alguna associació de practicants religiosos a queixar-se de l’exemple que es propaga des d’alguna de les emissores de radio o televisió vinculades als òrgans d’organització que haurien de promoure precisament la missió vital i espiritual dels seus adeptes.

Ja en duem uns quants casos, d’aquests. No hi ha res pitjor que algú tiri per sobre dels arguments del debat just i fonamentat la manta d’una pretesa superioritat moral per fer callar o repudiar les opinions alienes. És com una adaptació de la famosa Reductio Ad Hitlerum de Strauss.

A part, m’imagino que la reacció negativa que brolla dels comentaris malintencionats fets en nom de la religió deu constituir un llast molt difícil de manejar per a tots aquells que en comparteixen els principis. Els de debò.

Un altre assumpte vinculat amb el comentari d’aquesta notícia és, inexorablement, l’eterna discussió sobre l’objectivitat dels medis.

Avui estan de moda els continguts “d’autor”, en els quals qui dóna la cara s’ha de mullar i expressar la seva visió particular de l’afer. Això que en determinats espais podria haver estat un sacrilegi fa uns anys, és avui el nostre pa de cada dia. Fins i tot en molts programes informatius es realitza l’anàlisi de la notícia. I això que ja se sap que quan hi ha opinió, per molt que aquesta no s’alineï amb els postulats exactes d’una tendència, sempre se’n podrà destil·lar el toc objectiu.

Ara bé, segurament quan el medi està vinculat amb certa organització cal anar amb peus de plom i mossegar-se la llengua abans d’esbombar ideologia sense pensar. I és que allò que surti per la boca del comunicador arribarà al receptor amb tota la càrrega de representació del grup que té interessos en el canal.

En el cas concret que ha encetat aquesta reflexió, que 13TV volgués tenir en nòmina a terroristes de la paraula seria una elecció purament de criteri editorial (i del criteri de la gent per regalar-los un share en consonància), si no fos perquè des del moment que hi participa en el seu accionariat la Conferència Episcopal hi pot haver confusions d’autoria, mescles de sons o ecos delators.

Vol dir això que un grup religiós, cultural, esportiu o de qualsevol altre tipus no pot tenir veu per opinar? Indubtablement, hi té tot el dret. Però sempre que n’accepti les conseqüències.

Si, per exemple, una hipotètica Associació d’Amics del Número Tretze emet un comunicat insultant el color Groc, que ningú s’ofengui si qui tingui el Tretze com a color preferit i el Groc com a color, decideixi baixar del tren i donar-se’n de baixa. A la vida mai es pot tenir tot...