Transició cap a tu

En els moments complicats cerquem caure en una marmita plena d’una poció màgica que, com a Asterix, ens retorni les forces que a vegades manquen.

Ara tot són males notícies, i les gràfiques només saben mostrar dèficits i caigudes en picat que esquincen una i altra vegada els rècords negatius.

Per això unir-nos amb la resta de societat pot resultar un bon remei, el caldo energètic que ens escalfi d’aquesta freda tibantor que se’ns posa al moll de l’os.

Deu ser per això que d’un temps ençà fem major cas de les agrupacions. Més que mai, posar-nos d’acord i lluitar plegats per un objectiu pot esdevenir propici. I si l’estirada conjunta no aconsegueix vèncer la resistència dels fets poderosos, com a mínim que resti el consol d’haver posat l’afer en comú i haver comprès que hi ha molta més gent amb la nostra mateixa situació.

Aquest apogeu de persones fent força a l’uníson ja fa un temps que ha començat. Amb la mateixa intensitat que s’anaven multiplicant els problemes i creixia exponencialment la maleïda crisi, anaven sortint a escena grups de diferents tipologies.

D’aquests, n’hi ha hagut alguns que han demanat algun canvi (aquest onze de setembre a Barcelona, per exemple), alguns que han realitzat propostes efectives per esponjar una mica la situació (la petició de minvar els desnonaments que perpetren els bancs, o com a mínim regularitzar-los) i d’altres que s’han limitat a exterioritzar el seu descontentament (el moviment dels indignats).

Tots ells, però, han fet patent una cosa que teníem oblidada, el sentir de societat que majoritàriament havíem deixat de banda quan les coses ens anaven bé.

Ja se sap que quan es viatja en una bombolla de comoditat les finestres esdevenen opaques; però quan es comença a flairar el tuf de les necessitats la mirada cerca l’exterior intentant trobar-hi una sortida que ventili l’atmosfera carregada. I aquesta actitud que definida sobre paper pot semblar mesquina, a l’hora de la veritat és practicada, en major o menor mesura, per tots nosaltres com la cosa més habitual del món.

Malauradament, en la majoria d’ocasions, un cop hem tret del pap allò que volíem expressar no ens queda més remei que deixar-ho a la mà d’aquells que sí que ho poden executar. I aquests acostumen a ser els polítics. D’aquí la importància de les eleccions que ben aviat celebrarem a Catalunya.

Tot i així, no deixa d’ésser un veritable contrasentit que els que hauran de custodiar les inquietuds del poble siguin els mateixos que contínuament maleïm per quedar al marge de la vertadera realitat i tenir uns interessos reals massa oposats als dels ciutadans que en principi representen.

Però el sistema està muntat així. I amb aquesta sentència deixem a la seva sort coses segurament massa importants.

Per aquest motiu alegra conèixer de l’apogeu de noves eines socials, del poble i per al poble, que ajuden a interaccionar els uns amb els altres. Entre aquestes trobem les xarxes d’intercanvi (“queda’t el que em sobra i canvia-m’ho pel que em manca”), els grups de consum (alternatives autogestionades per accedir a certs productes d’una forma responsable), els bancs de temps (espais en què persones veïnes intercanvien serveis gratuïtament. “Jo t’arreglo l’aixeta que goteja i tu m’ensenyes uns acords de guitarra”...) o l’innovador sistema de les monedes socials.

En aquest últim tipus es tracta de crear un sistema monetari de veïnatge, amb validesa només a una zona geogràfica restringida. Això permet promocionar el comerç de proximitat. Fins i tot en alguns models la moneda física pateix un fenomen d’oxidació o pèrdua progressiva de valor amb el temps per tal que no esdevingui un dipòsit de valor, com sí que ho és una moneda de curs legal.

És qüestió d’anar canviant les coses. Aprofitar el lúgubre context perquè, ara que hem redescobert els altres, posar oli a tots els engranatges de la nostra societat. Fer una transició que ens apropi decididament als altres!

I si cal reprogramar algun mecanisme crític, no tenir manies i fer-ho amb decisió. Que el funcionament individualista i caduc que teníem fins ara ja hem vist el curtcircuit que ha acabat provocant...