Fàcil

No cal que ens remuntem a la implantació de l’electricitat en carrers i places per trobar un canvi substancial produït per les noves tecnologies.

Tot i que aquestes modificacions a l’actualitat no són segurament tan evidents perquè sobrevenen amb una facilitat espaterrant, la veritat és que fa uns anys (per no dir uns decennis) que els nous invents estan causant en les nostres vides dràstics girs. I encara no hem paït l’anterior que ja se’n produeix un altre que el deixa totalment desfasat i fora de joc.

Això està marcant en el dietari dels nostres dies uns hàbits particulars, que ben poc s’assemblen als d’una sola generació endarrere.

I encara que a vegades costa que en siguem conscients (la quotidianitat empenyent a vegades no deixa el repòs necessari per parar-nos a meditar gaire), aquests canvis han llaurat un solc molt profund en les nostres existències.

I és que diuen que els actes que duem a terme s’acaben convertint en els nostres hàbits, i aquests al seu torn esdevindran el caràcter, que a la fi serà allò que anirà forjant el destí de cadascú.

Avui ens hem avesat tant a les comoditats que ens atorguen les recents invencions que quasi bé no sabríem viure sense. Aparells que van començar essent frivolitats o luxes, s’han acabat convertint en indispensables gràcies a l’enginy i a les lliçons de màrqueting d’aquells empresaris que han sabut veure que una de les millors definicions d’innovació és l’art d’originar necessitats a partir d’allò que originalment no ho era.

Certament, ho volem tot fàcil i ràpid!

Actualment podem fer la compra a través de supermercats virtuals, contractar un viatge amb un parell de clics de ratolí, tenir accés a una biblioteca d’Alexandria multiplicada per l’infinit sobre una pantalla, conduir s’està automatitzant cada cop més, podem trobar a gairebé tothom en qüestió de segons, estiguem en la part del món que estem trobarem menjar o tradicions de l’altra punta de planeta, les notícies (i les preocupacions associades) corren com la pólvora, etcètera, etcètera, etcètera.

Moltes coses bones, que ens simplifiquen de gran manera el transcórrer vital.

Això no obstant, aquesta facilitat d’ús, aquesta simplicitat de trànsit, aquesta senzillesa de moviments que ens és tan beneficiosa a les dones i homes de bé, també esdevé profitosa per aquelles persones de fosques intencions o les altres coses que poden anar contra la humanitat.

Per exemple, aquests jorns contemplem esparverats com de ràpid avança un virus que fins fa ben poc pràcticament no en teníem referències.

L’Ebola avança per l’Àfrica a un ritme desenfrenat, i ho fa aprofitant la velocitat que poden assumir els seus portadors, la gent que el pateix i que involuntàriament el transmetrà (i tot això es suma a la injustícia que diferencia els diversos continents, evidentment).

És com una macabra metàfora que conta que potser les facilitats que requerim són massa i se’ns poden girar en contra.

Tant de bo poguéssim assolir una velocitat de creuer justa; suficientment ràpida com per tenir tot allò que desitgem a l’abast de la mà, però suficientment lenta com per ésser capaços de, si mai necessitem esprintar, deixar enrere el nostre ritme habitual i tot allò que de forma paràsita s’hi vincula.