Entrada secundària

Quan parlem de Nova York, els referents que en tenim són tan potents que ens atrevim a descriure la ciutat sense ni tan sols haver-hi estat.

Tantes escenes de pel·lícula, reportatges i la noció que ens han venut de capital de l’imperi-dels-temps-actuals han afavorit, entre d’altres, aquesta idea.

Però de tant en tant apareix alguna notícia que rescata els novaiorquesos del cel de la perfecció i els fa baixar pel tobogan de les coses mundanes directament al mateix nivell insuls de la resta de mortals.

Per exemple, aquesta passada setmana el departament d’Urbanisme i Habitatge del consistori de la ciutat dels gratacels va autoritzar el despropòsit que ara els narraré...

Es veu que fa uns anys, sota el mandat del llavors alcalde Michael Bloomberg, la promotora immobiliària Extell va rebre l’autorització per construir una torre de 33 plantes i 296 habitatges de luxe al Baix Manhattan, concretament a l’Upper West Side. Però amb la condició que, a canvi d’unes exempcions fiscals, havien d’introduir al projecte 55 pisos a preu assequible, destinats a famílies de classes socials més “populars”.

Han passat els anys, Nova York té nou alcalde (el progressista Bill de Blasio) i l’edifici s’ha acabat de construir.

Però una altra cosa que ha canviat ha estat el “feta la llei, feta la trampa” de l’empresa promotora. I aquesta, en un deplorable rampell, ha decidit que els habitatges “socials” del nou edifici havien de tenir una porta d’entrada i sortida diferenciada de la dels pisos “estàndard”.

Serà realment curiós veure com els de la “porta per a rics” miren de reüll els que transiten cap a la “porta per a pobres”, i a la inversa. Compartiran fonaments, estructura i parets principals, però res de barrejar-se en anar a buscar el pa o sortir per anar a passejar per Central Park (que, si encara no ho han canviat, allà hi deixen entrar a tothom més enllà del seu potencial econòmic).

I encara més: si un veí ric vol sucre de marca blanca podrà anar a demanar-lo entrant per l’entrada que ell no acostuma a agafar? I una persona del servei per on haurà d’entrar? Perquè usant l’entrada de “rics” podria viciar l’aire, però si el fan entrar per la zona de “pobres” potser aquests, per comparació, gosen també mirar-lo per sobre de l’espatlla i prohibir-li el pas...

Com era d’esperar, ha sorgit a la “Gran Poma” un moviment de protesta. Es comença per aquest, però després el poden seguir nous casos d’entrades A i B... O acabar-ho classificant tot (des de portes a seients d’autobús) en destinats a A, B o fins i tot C....

És un cas que m’ha cridat molt l’atenció.

En primer terme, per la hipòcrita filantropia d’erigir un espai amb preus assequibles per a gent amb necessitats especials i, llavors, separar-los de la resta. Abans de fer això, segurament hauria estat preferible que haguessin alçat un edifici específic en un barri “modest” per compensar. Tot menys diferenciar.

I en segon lloc, m’ha semblat reconèixer en aquesta actitud moltes semblances amb tractaments que la gent normal hem de patir d’una forma quotidiana.

Tots som iguals, ens planten amb lletres de neó, però a l’hora de la veritat no tenen cap remordiment en palplantar-nos portes A i portes B.

I és que diuen que “Tots els camins porten a Roma”, però alguns entren directament fins al Fòrum, mentre que els altres només arriben a la perifèria...