Instruments

Com cada inici d’any, aquests dies comencen a voltar les prediccions sobre què passarà durant el regnat de les xifres 14 al món.

S’anuncien un seguit de canvis més o menys dràstics, de tendències estilístiques o tecnològiques, d’invents que poden canviar el rumb de l’existència tal i com l’entenem avui...

Tanmateix, caldrà esperar el proper mes de desembre per poder avaluar quins d’aquests pronòstics hauran arribat a bon port i quins s’hauran deixat endur per les ànsies humanes d’evolucionar, d’esdevenir revolucionaris. Encara que a vegades aquesta alteració suposi perdre coses que, encara que antigues, haurien de romandre perennes i molt ben assentades.

Del que s’ha parlat durant els últims anys, algunes coses s’han complert (els mòbils serveixen gairebé per a tot, les tauletes s’han imposat, podríem fer bona part de la compra des de casa...) i d’altres en absolut.

Ara es comenta l’èxit rotund que han de suposar les ulleres multitasques que Google preveu comercialitzar en breu, sobre la futura irrupció de robots que ajudin amb les tasques domèstiques, de la possibilitat que els cotxes es condueixin d’una forma cada cop més autònoma, de les pantalles flexibles, etc.

Tot està per veure encara.

Evidentment, s’oferiran aquelles coses que es cregui que puguin facilitar la vida de les persones (o proporcionar-los temps, que és un dels majors luxes del segle XXI) i siguin viables tècnicament o econòmica parlant.

A partir d’aquí, el mercat decidirà si allò que els posen en safata tindrà o no èxit. I això dependrà tant d’efectes de triomf incontrolable (la transmissió boca-orella, la publicitat, algunes enveges...) com que sorgeixi algun Steve Jobs capaç de vendre’ns (i fer gairebé indispensable) allò de què prèviament no teníem necessitat.

De totes maneres, abans d’assumir noves incorporacions cal refermar el que ja teníem i, sobretot, meditar sobre si el que anem a introduir és digne o bé si ha de passar pel sedàs del judici (o precaució) previ.

Un cas paradigmàtic d’aquest fet és el de la investigació mèdica. La humanitat sencera té esperances ben fermes en què es guanyi el combat versus algunes de les grans plagues dels nostres temps: càncer, SIDA, Alzheimer, Parkinson i altres malalties degeneratives, etc.

Però ja l’any 1927 el pastor protestant, filòsof i teòleg alemany Fritz Jahr originà en un article el terme Bioètica per anomenar allò que ha de proveir els principis per a una correcta conducta humana respecte la vida.

I és que ha d’ésser producte d’una acurada reflexió el marcatge de quins són els límits irrompibles, què ens podem permetre i què no...

Per exemple, ara ja hi ha projectats (o fins i tot en marxa, sobretot al Regne Unit) experiments de transferència genètica entre animals i humans, o a la inversa. Per tant, els éssers resultants són híbrids amb mescla de cèl·lules, cromosomes o material genètic. No cal ni dir que hem de ser especialment curosos amb la legislació i el control dels resultats d’aquests experiments, ja que estem manipulant ni més ni menys que la vida.

O sigui que, sense ànims d’esdevenir en extrem moralistes o més papistes que el Papa, hem d’emetre un judici sobre aquells canvis que el 2014 de ben segur ens portarà. Tant a nivell col·lectiu com en un àmbit estrictament personal.

No hem d’oblidar que els nous invents, les noves ofertes, no són més que instruments. I que ens correspon a nosaltres emprar-los o no.

Tot dependrà que la seva utilitat s’emmotlli a la utilitat que vulguem donar a la nostra vida.