Temps afegit

La matinada de dissabte a diumenge passat, s’executà un cop d’estat a les dues en punt. En aquest instant, l’hora legítima fou desnonada del seu àmbit i obligada a cedir el pas a una orgullosa agulla petita del rellotge amb ànsies de trepitjar ostentosament i nerviosa el número tres.

Estem acostumats que ens prenguin coses en base a uns drets superiors. Impostos, decrets que hom considera a nivell subjectiu injustos o opinions poc contrastades a les quals ens aferrem com a un ferro roent… Però d’aquí a que ens robin seixanta preciosos minuts!
Amb tots els esdeveniments que hauríem sabut encabir en aquest preuat habitacle temporal i que ara es veuran condemnats, com moltes altres accions, a l’enèsima propera ocasió…!
Aquesta és l’excusa.

En realitat, però, és certament qüestionable la utilitat vertadera de l’horari d’estiu.
El DST (Daylight Saving Time), que és la denominació completa de l’invent, pretén prioritàriament reduir la despesa energètica (i, per tant, les emissions contaminants) associada a l’ús de llum artificial, fent que la gent habiti amb un major percentatge les hores que estan sota la influència de l’astre rei.
Per tant, pot ser que hi hagi repercussió pel que fa al comerç i algunes localitzacions concretes, però poca cosa es pot esperar.

Segons la Generalitat de Catalunya, aquest canvi comportarà un estalvi de 19 milions d’euros (uns 6-7 euros per llar catalana). És possible; però també hi ha el contrapunt d’una alteració del son que ens trasbalsa, com a mínim els primers dies d’aclimatació, tot el cicle biològic.
A més, hi ha un estudi desenvolupat a la Universitat de Califòrnia que contradiu aquesta teoria per afirmar que l’efecte és justament el contrari. Ho expliquen argumentant que els primers jorns de primavera, en fer-se de dia més tard, es posen en marxa els termòstats de les calefaccions; a més, en anar avançant l’estació, l’hora suplementària de sol al final del dia causa que els aires condicionats romanguin en marxa una hora més.

I és que avui en dia preval un modus vivendi, amb totes les seves comoditats, que ens hem muntat artificialment. Els rellotges de sol han perdut la partida amb els moderns aparells digitals, més exactes però depenents de la corda que una força suplementària els pugui donar.
Fa uns anys la despesa energètica important a nivell domèstic era a causa de la calefacció. Ara tenim calefacció, aire condicionat, aparells audiovisuals diversos, llums decoratius i funcionals, ordinadors, mp3’s, mil carregadors diferents, etc. És a dir, tots els endolls ocupats. És el preu del confort.

Per això estan sorgint veus que reclamen un relaxament d’aquesta “modernitat”. Saber arrecerar-se a alguna mesura realment eficient per combatre el sobrepreu ecològic i econòmic de l’energia que, de pas, ens permeti reemprendre un mínim contacte amb els principis d’uns orígens que, de ben segur, sabríem valorar.

Cada dia són més nombrosos els partidaris d’un decreixement organitzat i responsable.
Abolir d’un cop aquest excés consumista i aprendre a viure amb la mesura justa de les coses, sense acabar d’esgotar els limitats recursos naturals (entre els quals s’hi inclou la nostra paciència!) que ens queden.
És un pas enrere per agafar carrera. Una inversió de futur que potser suposarà perdre diners, però no pas malgastar aquest temps que ara estem regalant, hora a hora, en cabòries i arguments que no són pas els nostres.