Bloc de notes

Qui s’hauria imaginat el dia anterior al de la notícia que en Carles Puigdemont seria el nou President de la Generalitat que el procés seguiria aquest gir inesperat?

Les coses a vegades donen uns tombs totalment increïbles. I això pot esdevenir per millorar la realitat o bé per empitjorar-la. Això no obstant, allò que valorarà aquests canvis en realitat serà la manera que tenim de percebre’ls, assimilar-los, assumir-los i fer-nos-els nostres.

Hi ha qui diu que la vida cal plantejar-la com una pàgina en blanc. Com aquell espai capaç d’encabir-ho tot; des de les virtuts més superlatives o la bellesa, fins al dolor més extrem o les majors injustícies.

Evidentment, intervindran uns factors externs que seran capaços d’alterar-nos (o fins i tot capgirar-nos del tot) les tonalitats que havíem previst per aquella obra.

Però ja que això no depèn de nosaltres, val la pena focalitzar tots els nostres esforços en omplir el full en blanc amb els colors, els motius, els conceptes i els somnis anhelats (atorgar la responsabilitat al locus de control intern). I tant de bo que la tinta cristal·litzi en forma d’una representació el més exacta possible d’aquest guió imaginat.

En realitat, però, potser la vida s’assembla més a un bloc de notes que no pas a una pàgina solitària.

I és que nosaltres ens passem l’existència donant la màxima consistència formal al guió de la nostra vida. Ens ho mirem i ens ho remirem punt per punt per tal que tot estigui sota del màxim control, i assegurant-nos que allò que plasmem és certament el que desitgem. I tot i que mai n’acabem d’estar satisfets del tot, ho exposem i esperem un final, una resolució. Que flueixi...

Sovint, però, acaba arribant un cop de vent inesperat que ens arrenca d’una revolada de les mans la fulla que sosteníem. Violentament, ens trobem de sobte amb un canvi de plana que dicta un panorama totalment diferent al que fins fa ben poc ho havíem apostat tot.

I no existeix la possibilitat de tornar endarrere i recuperar, com si res hagués passat, la situació anterior. Hem après que les pàgines que algun cop han quedat en un segon pla queden inertitzades. Mai més les podrem tornar a editar.

Nogensmenys, això no significa que no puguem fer ús de totes les fulles que alguna vegada han format part del nostre camí. Podem (i hem de) consultar-les per aprendre d’aquell passat que ens ha conformat com a individus. És el pes d’aquella poció imprescindible anomenada “Història”, la qual mai podem obviar.

Finalment, una nova raó per imaginar-se la vida amb la forma d’un bloc de notes és que, si es tractés d’un foli sol, el fet que en un punt concret duéssim a terme un canvi de rumb radical en el nostre projecte vital o bé sorgís algun d’aquells vendavals capgiradors que tot ho alteren, significaria que per fer lloc a la nova situació seria indispensable esborrar tot allò que fins aquell instant hi havia escrit. Perdríem tota possibilitat de consultar el passat.

I és que ja hem dit que el pas de pàgina és molt important. Com a humans el costum fa que sovint el temem, però a vegades és necessari i, quan les coses van mal dades, fins i tot gratificant. Com millor ens hi adaptem, més ràpid podrem començar a dibuixar amb la traça de la il·lusió sobre la fulla recent arribada.