Emfàtica empatia

El món està sotmès a múltiples entrebancs, desafiaments, lluites... proeses quotidianes que ens fan patir i posen el llistó de la supervivència (en els pitjors dels casos) o de la vivència digna (en la resta) ben cara.

Canvis climàtics, crisis econòmiques, esgotament dels recursos naturals, una pobresa alimentària global... Tenim molt a fer, però fins al moment allò plantejat s’ha vist insuficient a l’hora de tallar tanta necessitat.

És evident que es requereix un nou enfocament. I això en bona part passa per un canvi substancial provinent de la manera humana de centrar els fets.

La dècada dels anys 1970s va sorgir una teoria política i econòmica que assegurava que els humans prenien decisions en base a un interès personal tancat (els homo economicus).

És evident que aquesta cerca no és l’única motivació que tenim per fer coses (segurament no és ni la principal). Per tant, per què no atorguem a la resta de contextos el protagonisme que es mereixen?

Per exemple, contínuament rebem o som espectadors de gent que fa patent mostres de la potència de la cooperació humana, demostrant comportament altruistes i prosocials. No podem desaprofitat aquest valor!

Darrerament estan sorgint una sèrie d’interessants estudis que evidencien que els sentiments d’empatia i compassió, sentits de ressonància afectiva, són molt més poderosos que no pas l’individualisme que sovint posem com a excusa. I no només això, sinó que aquestes emocions es poden entrenar i són emmotllables.

Per posar un cas, la investigadora Tania Singer (Directora del departament de Neurociència Social de l’Institut Max Planck) ha emès estudis on hi ha evidències que els programes d’entrenament mental (consistents en exposar els participants a presenciar l’aflicció de l’altra persona) poden millorar les facultats cognitives i socioafectives, allunyant-les de l’egocentrisme, i conduint a un increment de l’activitat de les xarxes neuronals vinculades a l’afiliació.

S’imaginen les oportunitats de tot plegat? Incorporant aquests descobriments a nous models econòmics, a propostes polítiques concretes, a una educació basada en una ètica eficaç i explicativa o, ja de grans, estar disposats a exercitar una “gimnàstica mental” que flexibilitzi els nostres paradigmes, moltes coses podrien rutllar d’una forma molt més coherent.

Per això els proposo, ara que som estiu i en aquesta època s’acostuma a tenir un contacte una mica més distès o en marcs diferents amb els nostres congèneres, que practiquin pel seu compte l’empatia.

Al marge de teories o experimentacions científiques, el seu poder és fàcilment identificable. Ho poden comprovar si no ho han fet ja, és una experiència altament plaent.

No es tracta de res més que sentir allò que els altres estan experimentant i ressonar amb ells. I viure la seva alegria o deixant-nos transportar al seu món pel deix de la tristesa que transpiren...

I descobrir amb aquesta connexió tot el que podem arribar a ser, sempre que ho siguem junts.