Tens un nou correu

A França, aquesta setmana, la patronal Syntec –que agrupa empreses del sector de la consultoria i de l’enginyeria- ha signat un conveni col·lectiu amb quatre sindicats –concretament, la CFDT, la CGT, la CFTC i la CGC- per posar limitacions a la feina fora d’hores.

Per primera vegada es treu a la palestra el terme de “desconnexió tecnològica fora de la jornada laboral” com una obligació del treballador (no com un dret, no, sinó com a obligació!).

Apel·len al fet que, sense aquest pas, les durades mínimes del repòs que per obligació s’han de fer no es compleixen. I que això constitueix, sens dubte, una falta de respecte i una vulneració dels drets dels treballadors.

Per intentar evitar aquestes interferències de la rutina professional dins de la vida personal (cosa que s’exemplifica amb la frase del títol d’aquest article, que segurament els resultarà carregosament quotidiana), s’han fet ja intents previs.

A finals de l’any 2011, el gegant alemany de l’automoció Volkswagen decidí, juntament amb el comitè d’empresa, interrompre l’enviament de missatges corporatius més enllà d’un horari delimitat (entre 18.15 i 7 hores).

Més recentment, el grup de tecnologies de la informació francès Atos ha posat en marxa una campanya anomenada Zero email. L’objectiu és emprar aplicacions de comunicació alternatives i xarxes socials en substitució dels correus electrònics, fins al punt d’aconseguir no escriure’n ni rebre’n cap. Amb això es preveu un gran estalvi de temps (afirmen que cada executiu d’aquesta empresa rebia diàriament una mitjana de 200 mails); però costarà feines i treballs convèncer igualment els seus clients que no facin servir aquest canal per contactar amb ells.

Realment, el temps que passem (o perdem, tot és qüestió de com prioritzem) usant les noves eines que fa uns anys no existien és considerable. I possiblement no li donem suficient valor.

Ja sigui tant en l’àmbit professional com en el privat, si comptéssim les hores mensuals que dediquem a correus, serveis de missatgeria mòbil, xarxes socials i un cada cop més extens  etcètera, pot ser que ens espantéssim.

També val a dir que hi ha a qui agrada satanitzar aquest tema, i arriba sempre a la immediata conclusió que amb aquest tipus d’avenços hi hem sortit perdent.

Per la meva manera de percebre les coses, res més lluny de la realitat.

Al capdavall, sembla que hi hagi qui s’obstini a donar la culpa als invents del mal ús que en fem els homes.

I és que e-mails, Whatsapp, Facebook, etc. són eines que ens han facilitat enormement algunes parcel·les de l’existència. El problema rau en què hi ha qui permet que aquestes supeditin la seva agenda o les seves obligacions.

I és aquí on comencen els problemes. Concretament, aquests poden originar-se sota la forma d’una simple “mala gestió” del temps o, el que és pitjor, sota l’aspecte d’una “virtualització” de relacions que pot fer que qui la pateixi acabi donant més pes del que fóra recomanable al contacte no real; oblidant, per tant, el que realment importa, les relacions interpersonals en l’àmbit tangible.

És un mal crònic que tenim: quan no som capaços d’administrar correctament la nostra vida busquem culpables externs. En aquest cas, les noves tecnologies o el correu electrònic. I cerquem explicacions que justifiquin el nostre mal cap.