Després de Festes

La setmana passada, en acabar la sessió de nomenament d’Artur Mas com a president de la Generalitat, una periodista va tenir la gosadia de preguntar-li al recentment reeditat càrrec si pensava conformar govern abans del dia vint-i-cinc o bé ja després. Naturalment, la resposta fou que això s’havia de fer amb calma i que més valia deixar-ho per quan hagués passat el Nadal.

És una reacció típica, la d’apel·lar al “després de Festes” per anunciar que quelcom prendrà acció o moviment més tard. De fet, a finals d’estiu o a principis de tardor ja hi ha gent que empra aquesta sentència per indicar que l’interlocutor haurà d’esperar encara una mica abans de veure un treball o un encàrrec acabat i entregat.

És cert que el canvi d’any és l’època propícia per posar sobre la taula els projectes i els nous plans. Però per la mateixa regla de tres també es pot aprofitar per posposar un inici.

No sé si aquest procés es deu a què l’inici de curs es percep com una posada a zero del comptador, o bé que aquest període ens fa una mica millors i això ens motiva per a emprendre nous viaranys. La qüestió és que desembre i gener són (amb el permís del setembre) els mesos idonis per fer-nos propòsits i, encara que això a vegades és secundari, fins i tot posar-nos en marxa per complir-los.

Possiblement és en aquesta època que ens ve a la ment la pel·lícula que resumeix el que ha passat en el darrer any de la nostra vida. Naturalment, immers en aquests fotogrames hi trobarem unes quantes coses que hauríem pogut fer millor. Quan percebem l’error, si tenim un mínim esperit de millora, ens picarà el cuquet d’intentar dotar-nos dels mecanismes que puguin resoldre la mancança. I això ens pot conduir a tenir la voluntat d’assistir a unes classes, agafar un llibre, anar al gimnàs, començar a col·leccionar alguna cosa, aprendre història de l’art, solucionar el deute pendent amb l’anglès, etcètera.

Per l’altre cantó, però, és possible que actuï pels subterfugis aquella mandra exasperant que fa que abandonem massa aviat o anem endarrerint allò que des de temps remots hem decidit que és imprescindible. Quan passa això, anem ubicant sobre l’agenda punts de pàgina massa pesats que, misteriosament, van cedint per culpa d’un pes superlatiu i perdent-se en l’espessa boira del “demà”, el “quan tingui temps” o l’anteriorment comentat “després de Festes”.

Això no obstant, si aquest retardament es compleix segurament s’acabarà unint a la síndrome post-vacances i/o post-estat d’excepció del Nadal, originant finalment una massa consistent, espessa i enganxosa que se’ns unirà a les soles de les sabates i complicarà en un gran superlatiu la temuda costa de gener.

Per aquest motiu allò recomanable és aprofitar ben bé la diferenciació d’aquests dies especials de celebració en què estem immersos per carregar energies i disposar de tota l’empenta necessària per iniciar un nou curs que (tant de bo m’equivoqués) no serà gens fàcil.

No deixem per a demà que el que es pot fer avui; que tal i com està la situació, així demà tindrem el dia lliure i el podrem aprofitar per fer alguna cosa extra.