Individualitats

L’altre dia ens vam trobar amb (ironia on) la decepció majúscula de la baixa participació en les eleccions europees. Topàrem amb la desmotivació de la gent per anar a expressar-se. Una veritable llàstima (ironia off)…

Bé, la veritat és que això pot ser conseqüència directa de dos factors. El primer, que els polítics no han sabut engrescar-nos, no mereix cap mena de comentari, ja que veient l’esperpèntica campanya de tots plegats qualsevol paraula sobra. I un segon factor podria ser el de la individualització de la societat.

Que actualment tothom va una mica per lliure és un fet constatable. Segurament massa cabòries i preocupacions com per afegir a l’estat individual els maldecaps propis de la comunitat. Moltes decisions i moltes (o poques) accions en un temps empès per la pressa.

Aquest sentir que tendeix exponencialment a la individualitat ja comença ben aviat. Fins i tot ha modificat la manera que tenim de socialitzar-nos.
Avui els nens i adolescents es tanquen més que mai en el seu món aïllat, en un regne de llit i pantalla, presoners de la xarxa tramada per PlayStations, Wiis, Messengers o Facebooks. Estem més ben comunicats que mai a nivell global, però suspenem rotundament pel que fa a la comunicació interpersonal.
Els missatges, ja siguin SMS o apunts telemàtics, es construeixen a partir de mitges paraules, de mots amb lletres engolides pels segons. Les noves tècniques epistolars es basteix a partir d’emocions no-descrites, de veritats escarceres, d’interaccions esquinçades…

Encara sort que ara arriba la temporada en què el clima ens estira cap al carrer i contribueix a la nostra socialització real (substituint la virtual). A l’estiu tendim a ocupar platges, places, masos i terrasses per quedar amb tots aquells que durant el fred potser només ens n’havíem ocupat per agregar-los a alguna de les xarxes socials d’Internet.

I ara que ve Sant Joan la joia serà completa i l’apogeu, indescriptible. El foc donarà el tret de sortida oficial a l’estació retrobada i els petards despertaran la nostàlgia d’antics somnis de nits d’estiu que reclamen el dret a reviure.
Trobem, per fi, l’excusa definitiva per a fer un reset que recuperi moviments desacostumats. Vespres a la fresca, concerts, escapades espontànies, balls de festa major i hores donant voltes sota el microones de la calitja per quedar coberts de la crosta que ens ha d’arrastrar la rialla un bon temps.

És hora de deixar les tres ves dobles connectades amb la indiferència i anar a cercar el vertader entreteniment. Buscar mitjançant mirades en lloc de fer-ho amb comptes de correu electrònic i que el que hagi de quedar gravat ho faci sobre la memòria d’algú altre, no pas en un disc dur.
Estic convençut que aquest Sant Joan obrirà l’aixeta d’un gran estiu. Tant de bo ens doni moltes coses a explicar, ni que sigui a través de lletres desordenades en SMS inconcrets.