El millor regal

Comença un nou any. Tres-cents seixanta-sis dies per endavant que potencialment poden acollir cadascun dels nostres somnis, esperances, esforços, maldecaps o camins. Un grapat de vides a viure en tan sols el que dura una xifra: 2016.

I com que les coses, si pot ser, millor que comencin amb una empenteta que ens impulsi, l’any s’inicia submergits encara en les festes nadalenques. Primer, el Cap d’any; i per acabar de rematar les il·lusions que encara manquin emplenar-se del tot, l’arribada de Ses Majestats els Reis d’Orient...

Precisament aquesta darrera gresca de les festivitats de Nadal, encara que sembla estar dissenyada específicament per als infants, omple els cors tant dels més menuts com dels bastant més grans.

I és que no és simplement el fet de rebre presents d’aquells que ens aprecien, sinó també de complir el cerimonial de regalar a aquelles persones que estimem. I dels sentiments que això ens desperta.

Quan donem quelcom a algú altre, en realitat estem fent molt més que això. No és una simple transacció material, sinó que hi ha implicades una gran varietat de registres emocionals.

Per començar, el fet de regalar suposa que cal haver realitzat l’esforç previ de la recerca de l’objecte o motiu digne d’ésser regalat. I això pot tenir lloc a través de diversos mecanismes: donar tombs i deixar la compra en mans de la impulsivitat d’adquirir el primer que ens faci goig; recórrer als estereotips de sempre (una corbata per ell, un perfum per ella...); o bé –el que té més valor- dur a terme una compra ben planificada, que tingui en consideració els gustos i anhels de l’altra persona.

Per tant, una bona adquisició requerirà altes dosis de coneixement de qui ha de rebre el regal, i l’empatia imprescindible per haver aconseguit (i volgut) recopilar aquest coneixement.

D’altra banda, també és convenient reflexionar sobre com ens sentim nosaltres mateixos mentre estem realitzant l’acte de regalar.

Hi ha persones que gaudeixen més quan són elles qui donen, les que ofereixen, mentre que altres experimenten un gaudi màxim en aquelles ocasions que la sorpresa de veure’s desembolicant un paquet els rapta els sentits.

De la mateixa manera, hom pot mirar de penetrar a l’interior dels sentiments per identificar quin és l’objectiu final que tenim per haver decidit regalar allò a aquella persona.

Partim de la premissa que les intencions positives finals de qualsevol cosa que fem es poden generalitzar en tres: de protecció (que m’estimin), d’acceptació (que vegi que formo part de quelcom) o de reconeixement (veure que importo i aporto). A partir d’aquí, desgranar què esperem (si és que esperem) o quina emoció ha articulat l’acte d’aquella ofrena.

Tant de bo fóssim més sovint capaços de, després d’allargar la mà per donar el regal, expressar mitjançant paraules el que ens ha impulsat a fer-lo.

Possiblement llavors sí que no hi hauria per a l’altra persona millor present.