Estats d'incertesa

Ja fa un any que va desaparèixer misteriosament i sense deixar rastre el vol MH370 de Malaysia Airlines, mentre enllaçava Kuala Lumpur amb Beijing.

Des d’aquell moment fatídic s’han fet intents per localitzar les restes de l’aeronau i dels cossos que l’ocupaven, sempre de forma infructuosa. Només alguna pista que posa més ombres que altra cosa a l’assumpte (com per exemple uns darrers senyals que semblen descriure rutes estranyes), però res de definitiu.

Intentar posar-se en la pell dels familiars de les persones desaparegudes és un exercici que pot esdevenir cruent i alterador. Imaginin-se per un instant com de dur deu ésser no poder certificar ni un trist final d’un cop per tots.

Tot i que a hores d’ara els presagis no poden ser res més que funestos, com a mínim aquests parents han de voler sentir la necessitat d’aquella serenor de saber que s’arriba a l’última pàgina, el darrer sospir conscient. Encara que el final vingui inexorablement tenyit amb lletres negres ombrejades de dolor.

Sempre apareixeran certs episodis en què se’ns escapen del coneixement alguns detalls, certes nocions, que ens ubiquen en un terreny que ens resulta incòmode.

Necessitem saber el perquè de les coses que passen. Que la raó acudeixi al nostre rescat amb una llei, una premissa, una explicació, un motiu o bé la més lleu insinuació sobre què va poder passar per concretar-se allò.

Per tant, quan en algun moment aquesta explicació no apareix, és inconcreta o bé el nostre sentir no aconsegueix cristal·litzar-la en la forma de quelcom intel·ligible, estem perduts.

I quan les coses funcionen sota els paràmetres que nosaltres considerem adequats, la simple repetició automatitzada d’aquell procés ja ens dóna la seguretat que continuarà rutllant tal i com ho ha fet sempre. Llavors, fins i tot segurament podrem prescindir de qualsevol explicació.

El problema arriba quan quelcom es torça. En aquest tipus de situacions no s’hi val a repetir el mateix que estàvem fent, sinó que és imprescindible posicionar-nos en un nou nivell de pensament per, des d’allà, encarar l’assumpte d’una altra manera.

Ara sí que serà vital trobar una indicació que ens doni pistes per conèixer com no errar en el nou intent. És això o bé dur a terme l’insegur mètode del prova-error; i fins que ens topem amb l’opció bona.

Per aquest motiu els estats d’incertesa resulten tan extremadament incòmodes. Perquè no ens permeten conèixer la situació en la qual ens trobem ni com podríem reaccionar davant d’un possible canvi que s’esdevingués.

És com la terbolesa aspra que fa bons fins i tot els moments de constatació que no ho hem fet com ho podíem haver arribat a fer... el tel que s’avantposa als ulls desacostumats a no percebre tant com demanda la seva gana de conèixer.