Cultura morta

La setmana passada ens sorprenien les imatges d’un vídeo enviat per Estat Islàmic (EI) en què s’observava un grapat de seguidors que destruïen amb ràbia diverses estàtues i figures tant a l’interior com a fora d’un museu de la ciutat iraquiana de Mossul.

Certament, això, comparat amb totes les altres coses que han arribat a fer aquests jihadistes, començant per les matances de persones humanes o l’exhibició indecent dels seus cossos en les situacions més irreverents, no hauria de sobtar-nos.

Tanmateix, és impossible mantenir-nos impertèrrits si tenim uns mínims decilitres de sang a les venes.

Al marge de figures com les del vídeo, entre les quals els experts temen que s’hi trobin peces assíries i accàdies, també aquests personatges han arrasat col·leccions completes de troballes de llocs arqueològics cabdals com els de Hatra o la província de Nínive; al marge de biblioteques senceres o tot allò que tingui cert tuf a saber, a consciència col·lectiva...

Sort encara (si hem de buscar quelcom positiu d’un episodi com aquest) que sembla ser que algunes de les obres mutilades són reproduccions dels originals.

L’objectiu d’aquests individus és ben evident, acabar amb la història i la cultura mil·lenàries d’un país tan ric en aquestes com és l’Iraq.

Per una part, sembla ser que els combatents de l’EI segueixen una interpretació extrema de l’islam sunnita coneguda com a salafisme, que considera idolatria la veneració de tombes i estàtues. Per això volen fer-les volar.

A més, però, hi ha altres motius més enllà de la religió: es percep una clara voluntat d’esborrar qualsevol testimoni del passat preislàmic, per la qual cosa molt de patrimoni perilla seriosament.

Addicionalment, com que perceben el valor que Occident dóna a certes obres, hi juguen. I amb aquesta por pretenen demostrar que tenen la paella pel mànec i que hem de ballar la seva tonada.

El director de l’oficina de la UNESCO a l’Iraq, Axel Plathe, digué que això revela “la voluntat d’aquest grup de dur a terme no només una neteja ètnica, sinó també una neteja cultural”.

I aquesta frase trobo que resumeix perfectament la situació macabra de la que ens parlen contínuament, amanida amb imatges colpidores, als medis de comunicació.

Com fets de la mateixa substància de la que es fabriquen els pitjors malsons, ha sorgit aquest grup de terroristes que cercant la justificació en l’afany religiós (si no hagués estat aquest motiu, n’haurien trobat algun altre) es dediquen a fer una mica més petita i menys humana l’actual civilització.

No n’hi ha prou en destruir tantes i tantes vides, sinó que també s’ha d’eliminar el rastre d’allò que una suma d’existències anteriors ha forjat i ens ha deixat sota la forma d’una cultura, una tradició, uns aprenentatges...

És una vertadera llàstima que els únics que últimament són notícia per semblar percebre la importància de la cultura hagin emprat aquest interès com a vehicle per obscurs motius...