Efectes colaterals

Les notícies relacionades amb Israel, Palestina i la Franja de Gaza estan omplint el món d’un temor enorme i cruel.

Cada nou titular sobre aquesta barbàrie que els anys no semblen saber estovar està construït sobre la fortalesa inexpugnable de les misèries humanes, aquell espai que restarà ignot per a la gent “normal”, i al claustre de la qual alguns han sabut construir el seu particular Jardí del Mal.

I per acabar-ho d’adobar, només ens faltava l’avió de Malaysia Airlines abatut per un míssil de no-se-sap-qui (encara que semblen haver-hi moltes pistes) sobre el cel d’Ucraïna, novament amb un esfereïdor rastre de víctimes mortals.

En ambdós casos hi ha la macabra coincidència d’un munt de gent que estan perdent la vida a conseqüència de fets que els hi eren totalment aliens. Sobretot enfrontaments polítics que uns il·luminats dirigeixen des de l’escriptori d’un amagat despatx o movent les fitxes des d’un tauler ben resguardat estant.

Tanmateix, els que en reben les conseqüències són víctimes innocents; aquell poble que teòricament hauria d’ésser protegit però que, al capdavall, és deixat purament a la seva sort com una part més del trencaclosques d’un enfrontament bèl·lic o qualsevol altre fútil motiu.

Efectes colaterals, en diuen...

La justificació que històricament s’ha donat davant actes tan injustificables com aquests s’ha basat en l’estratègia.

Gràcies a això i a vincular-ho a la defensa d’una nació, estat o zona, s’avantposen processos el bé del qual solament hauria d’ocupar com a màxim recursos sobre paper a l’existència humana.

Però si és veritat que som només això, efectes colaterals, com es pot justificar?

Imaginin-se per un moment que la ruta per on decidim transitar nosaltres i els nostres objectius, voluntats, principis, experiències, identitat i tot allò més que ens conforma no hagués de tenir en compte els congèneres que comparteixen espai, temps i motiu amb nosaltres.

És ben cert que el camí a projectar tindria en aquest cas segurament moltes menys dificultats, ja que podríem prescindir d’aquelles “boies” que constitueixen el principal obstacle (així com allò que traça la ruta daurada), però valdria la pena encetar el pas per viaranys que per la majoria de gent no durien enlloc?

D’altra banda, a qui estem defensant, quin és l’objecte final que justifica la sang vessada com a efecte colateral?

Ja estem farts d’escoltar que això es fa per un país o qualsevol altre concepte o entelèquia que solament existeix com a definició o com a rètol en un plànol acolorit. Que algú els expliqui que aquests noms són solament etiquetes per retolar zones on viuen gent. I que si el motiu fos aquest no tindria cap lògica que un efecte colateral estigués constituït del mateix que s’intenta protegir.

Que se n’inventin un altre. I de pas, que els caps pensants que organitzen barbàries així siguin tractats com els delinqüents que són.