Rauxa / Seny

Albert Costa, un investigador Icrea de la Universitat Pompeu Fabra, ha realitzat un estudi en què han participat més de 700 voluntaris (per tant, de certa envergadura) i que ha desprès uns resultats sorprenents.

Aquest treball, publicat a la revista científica Cognition, afirma que l’idioma amb el qual discutim sobre una decisió a prendre o en la qual se’ns planteja un problema tindrà una influència decisiva en el resultat final escollit.

Concretament, quan emprem una llengua estrangera actuem de manera més racional, mentre que quan ho fem amb l’idioma matern, passem a l’acció d’una forma més intuïtiva.

El que es pretenia fer era seguir una línia d’investigació oberta pel psicòleg i economista israelià de nacionalitat nord-americana Daniel Kahneman (Premi Nobel d’Economia l’any 2002), que demostrà que el cervell humà utilitza de forma complementària dues estratègies a l’hora de prendre decisions: l’anomenat Sistema 1 (actiu quan cal reaccionar amb celeritat; per exemple davant d’un perill –o en situacions més innòcues, val a dir-ho; per exemple quan realitzem un esport-) i el Sistema 2 (més lent i reflexiu, que arriba allà on no pot fer-ho el primer mecanisme).

Doncs com dèiem, els resultats de la investigació han desprès que el cervell no “mira” igual un mateix problema segons si l’articulem en la llengua materna o en una llengua estrangera. La informació és processada diferent i, conseqüentment al diferent camí pres, la conclusió pot ser ben diferent.

Això s’explica perquè el processament previ del llenguatge al qual ens obliga l’ús de la llengua estrangera fa que haguem de reflexionar amb lentitud (usant el Sistema 2), mentre que la familiaritat de la llengua materna –en el sentit que la tenim més per la mà i que, a més, ens hi uneix un vincle emocional- causa que ens disparem veloços cap a l’entrellat (a través del Sistema 1).

Per tant, en aquelles situacions que hi hagi el risc de reaccionar de manera excessivament impulsiva i de dir coses de les quals després ens puguem penedir, pot ser útil emprar un idioma estranger, ja que afavorirà l’accés a la racionalitat més sentida.

Ara, això sempre que ens interessi aquesta sensatesa. En d’altres ocasions més valdrà no analitzar tant. Per exemple, quan hi hagi per entremig qüestions purament emocionals (ens casem o no?), o bé quan una decisió tingui tantes variables en joc que esdevingui quasi bé impossible realitzar-ne una anàlisi assenyada (comprem aquesta casa? m’ho puc permetre? l’altra és millor? em concediran la hipoteca? i si me la quedo i després  m’acomiaden de la feina?).

En conclusió, que ara resulta que tant d’estar parlant tota la vida dels típics seny i rauxa catalans com quelcom una mica eteri, i ara es veu que això és demostrable i científicament visible mitjançant uns mecanismes cerebrals (la rauxa és molt similar al Sistema 1 i el seny, al Sistema 2). I a més no solament existeix a Catalunya, sinó que és un fet universal!

I a part, també constata una cosa que ja sabíem: que el vincle emocional amb la llengua materna ens fa sortir un comportament més impulsiu, espontani, afectiu...

Ara que per això no necessitàvem un experiment amb més de 700 voluntaris. En Wert ja ens ho demostra ell solet dia sí i dia també amb el seu assetjament lingüístic.