Bon Nadal (a pesar de tot, a pesar de res)

Bon Nadal. Tot i que l’atmosfera enterbolida intenta ocultar l’estel i ofega la seva llum, que ningú ens negui la bondat del retrobament amb aquesta època diferent, multicolor i sentimental, nostàlgica, melangiosa i (per això/això no obstant) feliç. No hi està autoritzat, ni nosaltres ho permetríem. És un respir massa vital com per deixar-lo fondre amb les presses, els neguits o la desídia. Esdevé oxigen i aliment.

Bon Nadal. Mentre fem plans per aquestes festes i els més afavorits s’organitzen per reunir les persones estimades arran de la coberteria de les grans ocasions i d’un bon àpat, repartint versos i brindis diversos, a l’altra banda de carrer potser hi haurà algú que no tindrà tanta sort, sense res a dur-se a la boca ni tan sols el simple sostre que hauria d’ésser un dret ineludible.

I aquesta absència de fortuna repercutirà en un fred indolent; no d’aquell físic que glaça la sang, sinó en un fred dels que gela qualsevol esperança. No hi ha pitjor mort que un pesar que no arriba al pom per poder obrir la porta de sortida.

Malauradament, la capa congelada s’ha estès massa i el blanc ja cobreix bona part del territori. La pobresa amenaça d’enquistar-se i la gent, sense abric ni mai amb prou bufanda, no hi ha manera que s’acostumi a una inclemència tan rutilant.

Segurament la taula més plena serà la de les organitzacions que amb tones de bona fe gestionen un dèficit d’aliments i massa fam. I una solidaritat que és de les poques coses positives que es poden extreure d’aquesta gris situació.

Bon Nadal. Les cançons típiques, de tant en tant, veuran interromput el seu compàs pel soroll pertorbador de titulars punyentment desagradables, indecents, feridors. Matances de nens al melic del món, guerres obertament declarades o confusament menystingudes que passen desapercebudes entre el bosc de tanta malícia, riscos fitant des de la cantonada, rics sense escrúpols que mai en tenen prou per acaparar més il·lícitament o miserables que creuen que el que passa a tanta gent no és per a ells i proven d’escapar-ne amb fosques argúcies...

Aquests jorns ens trobarem xiulant tonades jolius sobre cascavells que dringuen i rens, però el perill vindrà de la base rítmica distorsionada que de tant en tant s’obstinarà a acoblar-se amb el nostre aire per fer-lo esdevenir un so indecís, aspre, apaivagat. Tot un dol.

Bon Nadal. Les profecies són funestes: habitem una crisi que està barrinant un pou sense veta que quan semblava que havia tocat fons ens ensorra encara més a les fosques profunditats on no habiten els projectes ni un possible final. El túnel es va allargant a mesura que el recorrem, fagocitant somnis i la visió d’una vida estable, sense estridències. Com si demanéssim tant.

Estem aprenent, això sí, a duplicar-nos: ja que la vista no s’allarga tant com abans perquè els esculls multiplicats i mil interrogants sobreposats tapen l’horitzó, girem la mirada i tenim l’oportunitat d’estar més pendents de les persones que tenim al costat. Ens preocupem com sempre dels nostres i de nosaltres, però també un xic més dels Altres. I aquesta consciència de societat, de col·lectivitat retrobada, ens ha de proporcionar l’enllaç que ens remet inexorablement a l’esperit d’aquests dies especials.

Bon Nadal. A pesar de l’atmosfera enterbolida, el fred, la coneixença de les desigualtats, les deficiències i la fam, els sorolls pertorbadors, els riscos, un dol, els titulars desagradables, les profecies funestes, els mil interrogants i totes les pegues globals o particulars que podríem anar enganxant al retrat del nostre avui, Bon Nadal. Val la pena que ens quedem amb l’èter destil·lat de les dificultats. Aquesta essència de les coses positives (respir, solidaritat, tonades jolius, rens i cascavells, mirades cap a l’Altre, consciència de col·lectivitat...) que extraiem del fang és el que ha de perdurar. Bon Nadal. És hora que agafem el líquid concentrat de claror i l’espolsem al món. Bon Nadal!

Per això, avancin decidits els desitjos d’un excel·lent Nadal per a tothom.