Quan no saben que ho són

Moltes vegades parlem de la importància de l’educació. Però tot i conèixer la seva preeminència, aquest resulta un debat inacabat; i no per falta d’arguments ni per manca de discrepàncies, sinó perquè el posposem contínuament, deixant-lo a mercè de les polèmiques polítiques o altres interessos paràsits.

És cert que per a alguns l’escola és simplement l’aparcament de criatures. Però per a la majoria de persones és el lloc on s’han d’impartir i fonamentar els coneixements per als individus del demà.

Mitjançant l’assimilació de les nocions bàsiques de ciència i cultura aniran adquirint automàticament uns criteris. Llavors, perquè el procés d’aprenentatge sigui complert, les noves idees hauran d’anar caient a l’interior del motlle d’aquella Educació (amb majúscules) que implica raonament i la concepció gradual d’una ètica i una moral personal que aniran modelant allò après.

Això, naturalment, serà feina dels pares. No es pot esperar que les professores i professors facin sols la llarga i feixuga ruta a través de la curiositat de l’infant.

Sense dubte, tots coincidirem que el creixement intel·lectual d’una persona hauria d’ésser un procediment unificat (adaptant-lo, naturalment, a les característiques concretes de cadascú), a fi que tothom disposés d’una igualtat real d’oportunitats.

Per moltes retallades i amenaces d’inflació en molts aspectes que planin a l’ambient, sempre hi haurà excepcionalitats que n’haurien de romandre al marge.

D’aquesta manera, deixaríem sense arguments aquells que, ja de grans, justifiquen els seus mals actes en base als dèficits patits durant la infantesa (viure en un ambient conflictiu, tenir un menor poder adquisitiu, disposar de menys recursos emocionals, etc.).

Naturalment que un menor pertanyent a una família amb un problema greu tindrà menys facilitats de centrar-se en el seu deure de formar-se, però el sistema hauria de disposar dels mecanismes necessaris per salvar, en la mesura d’allò possible, aquest gap.

El motiu que m’ha dut a la ment aquest tema ha estat la notícia referent a en Csanád Szegedi. Aquest senyor, membre del partit hongarès d’extrema dreta Jobbik, molt crític amb els jueus i Israel, s’ha vist obligat a deixar la formació política després de descobrir les seves arrels jueves.

Pel que es veu, la seva àvia ha deixat arribar la broma massa lluny; i fins que el seu nét, parlamentari europeu, no havia vessat tot l’odi possible sobre els seus orígens, no han tingut la xerrada que feia temps que havien d’haver tingut.

És un exemple en el qual ha fallat una part (com a mínim) fonamental de l’educació que qualsevol persona hauria de rebre. I és que la Història està feta de grans episodis (guerres despietades, tractats ambiciosos, genis, obres d’art...), però també d’aquella tradició que salta de generació en generació dins d’una família. Aquesta és la que proporciona les eines per no repetir els errors del passat i beure de l’orgull de tanta i tanta gent que s’ha esforçat per aconseguir el benestar d’aquells que l’han de seguir.

I a la família Szegedi és evident que hi ha hagut una fenomenal manca de comunicació, tant pel que respecta a la història general (sembla impossible que no haguem après de tots els episodis d’antisemitisme per veure’ls com una plaga forjada per la maldat més injustificable que hi ha, la que ataca persones basant-se en un prejudici religiós-cultural) com a la història més íntima.

Molts filòsofs han intentat esbrinar o justificar la component genètica de les idees i creences. Però aquesta sembla derruir-se davant de la constatació dels fets (atorgant un major pes específic, per tant, a l’educació).

Què farà a partir d’ara el senyor Szegedi? Es mantindrà fidel als que fins ahir eren els seus ideals, es maleirà contínuament i es declararà un proscrit dels seu orígens; o bé canviarà de bàndol i pregonarà que potser els jueus no són tan dolents (sobretot quan no saben que ho són)?

Abans de fer, cal saber. I aquesta sapiència, al seu torn, s’alimenta del que som i del que ha estat qui ens ho ensenya. Implacablement i sense mitges tintes.