16 d’abr. 2010

Sostenint la sostenibilitat

El proper mes de maig ha de tenir lloc a Madrid l’anomenat “Saló de l’Automòbil Ecològic i de la Mobilitat Sostenible”.
La proposta, arriscada segons alguns, no sembla altra cosa que l’enèsim intent de rellançar un certamen que quan es basava en els mitjans d’automoció “tradicionals” havia tingut greus dificultats per aixecar el vol. Ara, amb el mot ecològic se’ls ha obert la llum de l’esperança.

I és que els ideals “verds” han atorgat moltes noves possibilitats a un bon grapat d’àmbits, negocis, personatges i oportunitats.
És el que ara es porta, i si vols estar in has de fer bandera dels postulats que afirmen agermanar-se amb les seves tesis.
Naturalment, tal i com és costum, darrere d’aquesta tendència/moda hi han trobat refugi grans idees; però també els típics paràsits que s’involucren amb el seu mal nom a qualsevol oportunitat de fer calé i que, dissortadament, generalitzen el dubte a tota l’espècie.

És innegable que la recerca de la sostenibilitat és conseqüència directa de l’evolució. Massa indicis (canvi climàtic, efecte hivernacle, ...) ens han donat el toc d’alerta com per menysprear-los. Necessitem urgentment mitjans que ens ajudin a reduir la pol·lució i a disminuir la petjada ecològica dels nostres actes quotidians.
Però la meva impressió és que tota la “ciència” que treballa en aquest assumpte ho fa sobre la improvisació, com si es tractés de tapar forats, sense un projecte clar i estable, i amb molt de debat però poca solució. O, el que és pitjor, s’usa més del que convindria l’etiqueta verda amb l’única finalitat de la publicitat, com a simple reclam corporatiu o com a marge comercial.

Seguint amb l’exemple del saló madrileny, està previst que s’hi donin cita un bon nombre d’automòbils de nova generació. Cotxes híbrids, elèctrics o amb pila d’hidrogen per satisfer els conductors més conscienciats.
En realitat, però, l’únic que tenim són prototipus de moment inoperatius, vehicles que resulten molt complicats d’amortitzar a causa del sobrepreu de l’etiqueta híbrida o cotxes que cal recarregar cada menys de dos-cents quilòmetres a causa de la seva autonomia limitada.

Sembla com si s’haguessin deixat les regnes d’un desenvolupament tan vital a una competició entre marques, que ens ofereixen en comptagotes fragments del seu talent dosificats en base a interessos purament comptables.
De fet, els productes de consum que aviat seran als concessionaris no difereixen gaire dels prototipus de fa uns quants anys, i la tecnologia tampoc ha donat un salt tan impressionant com per abaratir massa els costos. Per tant, per què ara sí veu la llum una onada d’aquests vehicles? Doncs es veu que ara surten perquè toca, simplement.
Una companyia d’automòbils que avui no tingui o planegi un producte de marcada línia ecològica té un llast de competitivitat; no per l’aspecte de vendes o per cobrir un nou nínxol de mercat (com semblaria lògic), sinó a l’hora d’oferir una acurada imatge corporativa.
I el que passa en el sector del motor és extrapolable a la majoria de cercles econòmics i comercials.

En realitat hi ha moltes empreses veritablement preocupades pel medi ambient; marques que han apostat voluntàriament per seguir els dictats de normes reconegudes (com l’ISO 14001 o l’EMAS) o que testen el cicle de vida de les seves activitats i productes per garantir-ne el mínim impacte ecològic.
Però moltes altres, simplement empren una pretesa ecologia com a publicitat. Des de vegetals més cars per dur una etiqueta (encara que molts pagesos els facin pagar a un preu molt menor perquè desconeixen que el mètode que ells han estat usant tota la vida també és “ecològic”) a productes imperfectes que són venuts com a “netejaconsciències”, passant entremig per hipòcrites polítiques “de cara a la galeria”.
Si no, fixin-se en tots els anuncis que diàriament ens empassem (mentre gastem milers de kilowatts en termes fútils i pensem en tot el que no necessitem però consumirem demà) de productes que prometen fer-nos persones més responsables, compromeses i justes.

1 comentari:

JJMiracle ha dit...

Completament d'acord! Ara el factor verd l'han posat de moda, sense parar a pensar-hi gaire. En el cas dels vehicles, encara els queda un llarg camí per recórrer. Qui comprarà, per exemple, un Renault Fluence ZE (elèctric, no híbrid) si només té 160 km d'autonomia?

(Paraula de verificació: "polit", i, a més, escrit en verd.)