El Parèntesi

Des de dalt, tot baixada

2012-01-27T17:01:00.001+01:00

Hi ha de tot per a tots els gustos. És ben veritat que els absoluts són espècies ben estranyes i el que s’estila són els relatius.

Fa un temps que la moda és malparlar d’Europa, i ara vénen els croates i diuen que pretenen entrar a formar part de la Unió Europea.

És clar que les circumstàncies marquen d’una manera decisiva, infinitament més que els principis que es puguin tenir. I segurament la necessitat (més que no pas la vocació europea del país bàltic) ha portat a Croàcia a donar el sí en el referèndum d’aquest diumenge (i amb un justet 66%, provinent d’un encara més trist 47% de participació).

De totes maneres, ja era hora que algú fes una carícia a aquesta actual criticada Europa.

És evident que en el seu marc s’hi contraposen molts interessos, i que no tothom es veu en el mateix dret. Tanmateix, és de justícia reconèixer que Alemanya ha de poder cridar més que Grècia, per exemple, que prou sort ha fet de tot el líquid que ha fluït pel sèrum del Banc Central Europeu.

I s’ha aprofitat aquesta desigualtat per girar la cara a aquella bandera amb la sardana d’estrelletes que un dia ens havia fet tanta gràcia. Però mai es pot menysprear la virtut de la unió.

Segurament ens manca una dosi d’autocrítica. Abracem allò que ens convé (lògic) i deixem de banda les coses en què ens refugiàvem per interès quan han deixat de tenir una utilitat per a nosaltres (ja no tan lògic, però real).

Som com el vailet que va amb el company que mai s’havia mirat perquè a aquest els Reis li han portat el joc de videoconsola que l’enlluerna. Demà, si té sort de convèncer la mare perquè li compri i tenir-lo per a ell sol, tornarà a deixar de banda aquell a qui avui promet amistat eterna.

Igualment, Europa ens va bé quan ha de fer-nos un favor, ésser el germà gran que ens salvi del buscabregues alt i rodanxó de nom Deute que ens martiritza; però no tenim cap remordiment a l’hora d’emprar-lo com a escut darrere el qual ens amaguem quan plouen les pedres de la culpa.

Tot és transitori. I avui més que mai.

És cert que aquesta variabilitat pot venir afavorida per la convulsió regnant, en molts (massa) àmbits.

Quan ens amenacin d’enviar-nos a la tundra siberiana, el fred que puguem sentir passejant per Catalunya i del qual diàriament ens queixàvem semblarà una temperatura tropical, glòria celestial.

És una de les lliçons que es poden extreure del tràngol (com a mínim que siguem capaços d’aprendre de tot): res és amovible. Oblidem-nos de les imatges fixes, que no tornaran com a mínim en una temporada.

L’altre ensenyança destil·lable de la tempesta és que exposar-se als contrastos és una teràpia adequada per aprendre sobre la caducitat de tot plegat.

Actualment està de moda una tècnica de motivació i desenvolupament personal anomenat Firewalk, que consisteix, ni més ni menys, en caminar sobre brases. I per què fer una “bestiesa” semblant? Doncs perquè, com diuen gent experta, si es supera la por i s’aconsegueix un objectiu tan dràstic, què no seràs capaç d’aconseguir a la vida?

És això: quan ets dalt d’un cim gloriós i et sents afortunat, t’has de mantenir alerta per no relliscar cap avall; però quan ets al cim d’un tràngol, l’esperança és que tot el que ve fa pendent descendent i els mòbils tendeixen a l’equilibri ubicat a la vall.

Amb la mateixa rapidesa que canvien les modes o s’actualitza la tecnologia, muden els preceptes.

I la part negativa d’aquest fet es pot resumir mitjançant una frase d’en Groucho Marx: “aquest són els meus principis; si no li agraden, en tinc d’altres”.

A la deriva

2012-01-20T22:34:00.002+01:00

Un vaixell s’ha enfonsat. Tot just quan es celebrava l’aniversari de la desgràcia del Titànic, un nou buc s’ha perdut entre les aigües. Ens ho han repetit a bastament des de totes les plataformes possibles.

Fins i tot s’ha començat a posar en dubte la seguretat d’aquest medi de transport. I això que avui en dia els vaixells, més que usar-se per anar d’un port a l’altre, es fan servir per donar tombs hiperbòlics, gràcies a l’apogeu dels creuers.

Però bé, hi ha qui ha decidit que l’episodi s’ha d’extrapolar. I que la decrepitud d’un capità que volia anar aparcar el vehicle en una zona blava de secà o el sofriment que un dia vam veure en la cara del pobre d’en DiCaprio bé valen llençar a la foguera aquest invent del diable. Ara resulta que navegar en un transatlàntic és un esport de risc i que se n’hauria d’eliminar la mena.

És aquí quan apareix la discussió sobre quan val la pena decidir que cal fer norma a partir d’una excepció. A partir de quan s’ho mereix? Després de quantes repeticions? O bé amb un sol cop n’hi ha prou si aquesta és molt intensa?

Sovint surten missatges apocalíptics patrocinats per exaltats, agitadors o viscerals. Gent que posa en portada debats que no mereixerien consideració. Transformen el gris en el negre més radical. Amb un episodi aïllat n’hi ha més que suficient per proclamar la generalització que s’empassi el bon nom anterior.

Això no obstant, darrerament alguns esdeveniments estan donant la raó a aquestes persones, i les coses prenen el corriol més rebuscat imaginable.

Vivim un sensacionalisme que mira de vendre. Vendre el que sigui: revistes, anuncis, audiència o fama. El problema ve quan les pitjors prediccions d’aquests exagerats es compleixen. I l’excentricitat esdevé quelcom usual.

No tinc cap mena de dubte que aquesta crisi que ens assetja no és senzillament econòmica. Hi ha molts altres valors en joc, i malauradament sembla que les nostres cartes són les perdedores.

Les coses vénen mal donades, i en aquest context sembla que és fàcil engegar-ho tot a rodar (el típic pensament derrotista). Però pot ésser extremadament perillós entrar en una espiral de decadència semblant (i participar-hi, que potser per evitar l’entrada ja és massa tard). Imaginin-se que tothom fes el mateix!

No tot el dolent ha d’esdevenir el pitjor.

Ja sabem que un accident d’avió o de Titànic queden molt aparatosos. Al capdavall, però, “només” tenen la transcendència de les morts o dels ferits. Com qualsevol accident de trànsit, per exemple; la diferència és que les xifres pugen més ràpidament.

No per això, però, deixarem d’emprar aquests medis de transport. Sobretot tenint en compte que els fets només surten a les notícies segons les xifres o la localització on es produeixin.

Nogensmenys, aquesta setmana bona part de l’opinió pública ha pogut omplir centenars de caràcters, píxels o segons d’àudio malparlant del capità que complí penosament la seva missió.

És una bona tàctica. Si a partir d’ara tots plegats ens dediquem a criticar a la cara el forner que fa el pa salat, el lampista que s’empesca mil excuses perquè la factura no quadri amb el pressupost, a sí mateix o al mirall quan siguem impuntuals, el metge que ens parla com si fóssim el destorb que li retarda l’esmorzar, el pallasso que no fa riure, aquell que creiem pallasso tot i que no cobra com a tal, l’executiu que no compleix els terminis, el banquer escanyapobres...

És a dir, a tots aquells que no duen la seva tasca a bon port. Que de vaixells a la deriva n’hi deu haver un mar sencer.

Mal any pels trentes de desembre

2012-01-13T18:01:00.001+01:00

El passat dijous dia 29 de desembre (de l’any passat, ja), els habitants de Samoa se’n van anar a dormir.

Més o menys normal, com cada dia. Alguns més cansats que altres, segurament; uns després d’haver treballat i uns altres després de no haver fet tant, potser. Uns a la primera alenada de fosca i els altres ben entrada la matinada. Com a qualsevol part del món, vaja.

Però aquella nit quelcom d’especial havia de passar: els samoans es despertaren en dissabte 31 de desembre.

Què va passar durant aquella lluna al Pacífic? Qui robà a aquella pobra gent un dia de les seves vides?

No, ni els maies ni cap de les seves profecies hi tenien res a veure. Tot és planificació.

Resulta que fa 119 anys Samoa va modificar el seu fus horari per adaptar-se als Estats Units i Europa, les potències sobre les quals basava el seu comerç.

Però ara les coses han canviat, i el nou repartiment de forces ha fet que els socis comercials més importants actualment siguin Austràlia i Nova Zelanda, seguits de la Xina i Singapur.

Per tots aquests casos, l’horari vigent era un greuge (ja que perdien dies vàlids per les relacions de negoci) que ara s’ha mirat de resoldre amb aquesta mesura. Per tant, Samoa passarà de tenir vint-i-una hores menys que Sidney a tenir-ne tres per sobre. Tot sigui per la prosperitat.

Per imitació, el petit arxipèlag veí de Tokelau, constituït per tres illes administrades per Nova Zelanda, ha decidit fer el mateix.

Definitivament, el 2011 ha estat un mal any pels trentes de desembre.

Aquest fet ens porta a dues reflexions.

La primera: el món gira. Tant en l’aspecte estrictament astronòmic (ens ho demostraren fa anys Foucault i el seu pèndol) com pel que fa a qualsevol de les activitats que el prenen com a recipient.

Res no és per sempre. Fins i tot allò que semblava immutable varia amb empenta. Països que fa unes dècades no comptaven, demà seran potència; i a la inversa.

Els nostres avantpassats anaven a fer les Amèriques des del ressort moral de provenir d’una “potència” que els assegurava, com a mínim, una superioritat monetària; i en canvi ara els arquitectes catalans (per posar un exemple) van a Brasil a fer feines de “negre” per professionals nadius.

La truita ha girat (i ara el rovell és un altre).

La segona reflexió: habitualment gastem els jorns com si res, però tot i així ha d’ésser complicat perdre vint-i-quatre hores pel camí com els ha passat als samoans.

Quin dia ens estimaríem més perdre nosaltres, si poguéssim triar? Aquell tant dràsticament lamentable que ens va capgirar amb la seva dosi de dramatisme o bé un d’aquells en què la inèrcia de la rutina ens du i malvivim de pressa, sense acció ni emoció?

En un primer moment la resposta sembla òbvia. A qui no li agradaria esborrar la jornada en què ens vam enfrontar a un problema greu, a la fosca faç de la mort, a alguna de les nostres limitacions o a una decepció consentida per algú que apreciem?

Malauradament, el temps és una cinta contínua en què els esdeveniments estan connectats.

L’ara, tot i intentar seguir el ritme, rellisca i esdevé permanentment passat; just a temps per passar el relleu a un futur que encara no sap que correrà la mateixa sort.

Per molt que ens saltéssim un tràngol, les seves conseqüències ens estarien esperant el dia següent. Hi ha coses inevitables.

Per això val la pena que centrem tots els nostres esforços en batallar per allò que sí que depèn de nosaltres.

Quins dies hauríem d’esborrar de la nostra vida? Sens dubte, aquells que no deixen cap mena d’empremta en nosaltres ni en el nostre bagatge emocional.

La carta

2012-01-06T22:21:00.001+01:00

Benvolguts Reis Mags.

Com cada any, aquest cop podria dir que m’he portat excel·lentment i que em mereixo totalment que em porteu tot allò bo que demano. Però segurament no seria veritat del tot. I és que, com quasi bé tothom, també he tingut les meves coses, aquelles petites relliscades que, encara que no acostumen a deixar un solc en el terreny de la consciència, sí que deixen una marca que ha de servir d’advertència per la pròxima vegada.

A l’hora de fer el plantejament de les coses que podria demanar-vos en aquesta ocasió, m’he trobat amb un vertader dilema. El panorama que tenim al davant i a tots els costats possibles és vertaderament desolador. Això sumat a la importància de la possibilitat que em brindeu, que només passa un sol cop a l’any, fa que hagi meditat i repensat l’assumpte a consciència.

Veient totes les coses que manquen en aquest món, amb tota la gent necessitada que demanda elements d’estricta supervivència, és una responsabilitat enorme el fet de tenir una oportunitat tan generosa. No podem prendre’ns-ho a la lleugera. La llista resultant ha de provenir d’una profunda reflexió.

El primer instint ha estat demanar-vos quelcom lleuger; utensilis d’esbarjo per alleugerir la dura monotonia que ens encarcara diàriament les articulacions arran dels mateixos gestos. Llibres, videojocs, apps variades, potser algun viatget, una bicicleta per sortir a voltar, l’últim model de mòbil, ...

Però un cop m’havia passat rabent aquest pensament, a les notícies apareixien les imatges de nens malvivint (com una mort expectant, però amb un nom menys dràstic, tot i que igual de contundent) a la banya de l’Àfrica, desnodrits i amb un grapat de mosques a les ferides, en llista d’espera per heretar la indignitat infrahumana d’aquells que mai han tingut ni oportunitats.

Vaig deixar estar la possibilitat de demanar estris tan banals, definitivament.

Què us podia sol·licitar per fer una mica menys tens el dramatisme de l’estat actual?

Existia la possibilitat de cercar material d’ajuda bàsica: aliments de llarga caducitat, conserves, estris de neteja, elements d’ús escolar i educatiu pels més menuts, roba d’abric, ...

Això no obstant, per molt generosos que fóssiu, el que podríeu aportar en concepte d’obsequi per a una sola persona no solucionaria la situació més enllà d’unes quantes hores, un dia a més estirar... A més, imagino que aquestes persones que passen per instants de dificultat ja us hauran escrit en les seves cartes la criticitat de la seva situació, i que sabreu actuar en correspondència al vostre criteri.

De res servirà donar peix a qui necessita menjar, sinó que se’ls ha de regalar una canya.

Per això, després de moltes hores de donar-hi tombs (i us asseguro que ha resultat complicat i esgotador), he arribat a una decisió final. Ara només falta que la considereu abans de decidir si concedir-me el desig o no. Allà vaig...

Com a regal, m’agradaria que em prenguéssiu amb vosaltres cap a la vostra seu central de l’Orient.

És cert que potser una nena de set anys no us ajudarà gaire com a patge, durant els primers anys. Un altre contratemps que hi veig, també, és que els meus pares em trobaran a faltar molt i jo a ells, si només ens veiem un cop a l’any.

Com a contrapartida, però, hi juguen tres fets: un, que és l’única manera que se m’acut per alliberar la família d’haver-me de mantenir, ara que ni el papa ni la mama troben feina (encara que m’hi esforço, surto bastant cara...). En segon lloc, a la tele he sentit que potser l’emigració serà l’única sortida pel trist destí d’aquest país. I, a més, això de veure tan sovint la cara de felicitat d’altres nens i nenes com jo és una cosa a què no estic acostumada, i m’agradaria acostumar-m’hi.

Petons.

P. D.: Trobareu la sabata col·locada al seu lloc del balcó. Per si de cas...

2mil12

2011-12-30T17:01:00.000+01:00

Aquests dies, com tothom bé sap, canvia l’any. S’acaba un 2011 fatídic per moltíssima gent i entra un 2 a l’última xifra, amb tot encara a demostrar.

Les coses, si fem cas de les expectatives, no són gaire esperançadores: que si apocalipsis maies, que si més inflacions i una economia que no millora, les mateixes males notícies que si no han virat amb tants anys segurament tampoc ho faran ara, rancúnia arreu, una fam massa enquistada en algunes zones del planeta...

Però ens queda la mínima esperança que cada traspàs d’any és una mica com esborrar la pissarra i començar a escriure de nou, amb molt d’espai per plasmar-hi gràfiques i caràcters, o fins i tot redactar-hi contes i narracions vives com mai.

Farem projectes de canvi. Segurament decidirem ésser millors en algun aspecte concret de la nostra existència: acabar aquella col·lecció, anar al gimnàs, sortir menys de nit, aprendre anglès, deixar de fumar, obrir per fi el cor i que aquella persona ho sàpiga, ...

Malauradament, les expectatives són tan baixes que per poc que demanem en podem sortir reforçats. Sobretot si ens posem a reüllar al nostre voltant: veurem gent tant necessitada que no podrem fer altra cosa que sentir-nos uns afortunats i donar gràcies perquè els nostres desitjos siguin quasi bé innocus, comparats amb els d’algú que la diferència entre un anhel complert o no pot ésser la supervivència.

De fet, tal i com pinten les coses, segurament ens costaria molt demanar coses superlatives; estirar més el braç que la màniga fins i tot oníricament parlant.

Els nostres somnis estan de rebaixes. Les circumstàncies ens han fet baixar uns quants graus de l’escala i ara continuem demanant i cercant millora (és una característica intrínseca de l’espècie humana; i malament rai el dia que deixi de ser-ho), però com a mínim un parell de graons davall de l’estat anterior.

Fa uns anys ens havien pintat com a normal poder disposar amb una relativa comoditat d’un bona caseta adossada, un tot-terreny de tres-cents cavalls, vacances a l’altre punta de planeta; etcètera, etcètera, etcètera.

Avui molts es conformarien a tenir un sostre, una feina i veure una posta de sol sense edificis que la interferissin.

I, és clar, fins i tot les persones que tenen la sort de disposar d’una estructura vital i de les necessitats bàsiques ben sustentades no s’atreveixen ja a demanar gaire cosa més. És una qüestió de responsabilitat social, de solidaritat.

La part positiva de tot plegat és que sabem que és possible ésser feliços amb molt menys. El benestar no està bastit de diners, sinó de la nostra recerca i de la lluita que posem en allò que ens importa.

Lamentablement, ho hem hagut d’aprendre a base de cops. Però és una lliçó de vida que restarà ferma i serena. Com a mínim fins que retornem als vells errors; és l’implacable destí humà.

Mentrestant, que signem projectes ambiciosos com les nostres ganes d’ésser feliços i siguem capaços d’exposar-los, decididament, a la capçalera del nou any.

Tant de bo tinguem tots plegats un gran 2mil12. En general, ens el mereixem.

Que innocents que som...!

2011-12-23T17:01:00.001+01:00

Aquesta pròxima setmana, un cop haguem passat la joia del Nadal, la primera cita important de les Festes, arribarà el dia vint-i-vuit. I amb aquesta data prendran l’alternativa les innocentades.

Tot i ser un esdeveniment una mica deslligat del tarannà de la resta de celebracions del període, també té la seva quota de protagonisme.

Encara que és cert que sembla que va perdent empenta amb els anys. Ja no es porta gaire el que feien els medis de comunicació fa unes dècades, d’omplir espais amb bromes de més o menys bon gust, que portaven a la confusió o a la perplexitat fins que en l’edició següent resolien l’embolic i observaven amb sorna la cara de circumstàncies dels receptors.

La meva sorpresa va ésser la setmana passada quan, en obrir les primeres pàgines del setmanari El Vallenc, vaig descobrir que l’Ajuntament de Valls ha fet una aclucada d’ull als seus ciutadans i ha decidit recuperar, tot i que de forma avançada (suposo que deu ser per despistar), la tradicional innocentada.

Quina gràcia! Qui s’ho havia de pensar d’una institució que hi ha qui veu tan allunyada del poble! I quina gran pensada del seu departament de Comunicació participar d’una cosa tan simpàtica!

Doncs sí. Per si no es van fixar en la innocentada, vagin a la pàgina dos de El Vallenc de la setmana passada i veuran la notícia dels macroprojectes faraònics que preveu el POUM de la capital de l’Alt Camp. Després, passin full i a la pàgina sis trobaran el que està passant al Pius Hospital, on es preveu presentar un ERO que faci fora dels seus llocs de treball 114 treballadores i treballadors del centre perquè no hi ha res a la caixa.

Si algú vol continuar mantenint la broma, pot replicar que són dos temes que afecten termes econòmics incomparables: un està ubicat en el llarg termini, en el qual les coses poden haver canviat molt; i en canvi l’altre afecta indiscutiblement el curt termini, l’ara mateix, en què la cosa està molt i molt malament, com tots sabem.

De totes maneres, un optimisme tan exagerat que es permetés el luxe de pregonar aquest dispendi futur quan les necessitats actuals són tan contundents podria ésser considerat de molt mal gust. Com a mínim jo així m’ho prendria.

Per això tot plegat no pot ser res més que una ocurrència!

La primera notícia, la del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, diuen que traça cinc eixos estratègics bàsics. I cadascun d’ells està recolzat per infraestructures que els vallencs ens sabem de memòria de tants anys de sentir-ne a parlar. Per tant, no constitueixen cap novetat i no s’entén gaire bé tanta parafernàlia d’estudis d’experts i de comissions de participació. El que sí és segur és que valen el que en aquests moments cap administració pública pot satisfer ni fixar la data en la qual podrà garantir els recursos necessaris per fer-ho efectiu.

Pel que fa a l’ERO del Pius Hospital de Valls, ara no és hora de cercar culpables (em fa tot l’efecte que hi ha hagut errors calamitosos de gestió; però ara no ens podem permetre una omissió de responsabilitat excusant-nos en fets passats), sinó de preocupar-se per la gent que pot perdre la feina i pel servei que els ciutadans de dues comarques poden veure volar.

El que dèiem, doncs: ha estat molt bé la innocentada que l’Ajuntament de Valls produí la setmana passada anunciant alhora dues notícies tan contradictòries.

Però ara que la gràcia està feta és hora de tornar a la realitat i preveure la transcendència de certs fets. Que hi ha coses que no ens podem prendre de cap de les maneres en broma.

Nadal per a tots els gustos

2011-12-16T19:01:00.001+01:00

Com qui no vol la cosa, ja tornem a ser Nadal.

A partir de certa edat, al temps li posen patins i amb ells es llança per la pendent dels anys d’una forma temerària i sorprenentment veloç. Sembla ahir que desàvem el pessebre i avui ja hem de tornar a plantar aquell paisatge menut de figurants, rius de plata, personatges escatològics, camells a càmera lenta i establies.

Potser fer-se gran és justament això: quasi no arribar a desar mai les caixes de les figures.

Aquest període que ara encetem té tant detractors acèrrims com grans admiradors. I tot i que darrerament sembla que estigui de moda ensorrar aquestes Festes o infravalorar-les, fins i tot les persones que més volen fer-se les dures acaben sucumbint en algun dels seus aspectes.

I és que gairebé tothom pot trobar el “seu” Nadal.

Hi ha el dels infants (no solament reservat a aquests); aquell en què els ulls espurnegen fins a coure de tant esforçar-se per albirar nous detalls de la il·lusió regnant.

Els menuts sí que coneixen a la perfecció que l’ocasió és només un cop a l’any, i guarden forces per xuclar amb tota l’energia l’instant, expandint la col·lateralitat del moment als pares i familiars que retroben la innocència a partir d’aquell senzill gest.

També hi ha el dels records i les expectatives.

S’obre la plana de l’àlbum de les fotos viscudes per repassar allò que hem estat; els cims assolits o, si més no, intentats; cares i sons que s’han creuat en el nostre camí i la resposta que hem sabut donar a tot plegat.

Però, igualment, aquests dies som propensos a fer emoció-ficció: proposarem canvis que més tard ens atrevirem o no a transposar a la realitat, i baixarem pel tobogan d’un inventari sentimental i de fets que a vegades pot coure o accelerar-se massa, però que constitueix un exercici necessari (fins i tot balsàmic), de tant en tant.

Una tercera manera de viure el Nadal és a través de la tradició.

La repetició d’accions ens du a aturar el moment arran d’allò que ha esdevingut un clàssic: la conversa arran de la sobretaula d’un àpat (amb una mica de sort) copiós, neules i torrons, el dringar de les copes i el xiuxiueig de les bombolles del cava, nadales repetint-se, cops al tió, felicitacions, crits de pares Noel d’evident estampa farsant, misses del Gall o raïm a ritme salvatge.

I mentre vivim això, som per nosaltres mateixos i som més que mai partícips d’una cultura determinada, d’una manera d’ésser específica entrenada al llarg de generacions.

Primerament ho fem perquè ens plau, però alhora posem una àncora al fons de la història, arrelant-nos a una actitud característica com a poble.

I per últim, i aquest és l’aspecte que frivolitza i fa més criticable aquestes dates, hi ha el consumisme extrem que sovint existeix i s’apodera de la gent. Compres compulsives en benefici propi o per satisfer aquells que ens importen.

Ningú ens força, però la publicitat implacable i la dèria de la societat fan semblar que no ets ningú si no treus la pols de la targeta de crèdit. Aparences i excessos que embriaguen en el mal sentit.

A pesar de tot, que tothom i cadascú trobi la seva celebració. I que l’exprimeixi al màxim, que falta que ens fa.

Que aquestes Festes representin un aixopluc enmig de la tempesta, una pausa.

Des d’aquest Parèntesi els desitjo un parèntesi càlid de Nadal que interrompi el ritme trepidant de tants problemes i desolació. I molta felicitat!

Lligar gossos amb llonganisses

2011-12-10T18:21:00.002+01:00

L’altre dia feien a la televisió un reportatge sobre tots els aliments que es malbaraten actualment a la nostra societat.

Les xifres són, sense dubte, per esgarrifar-se: només a Catalunya aquest concepte representa el 6,3% dels residus municipals generats; un total de 262.471 tones anuals, segons les dades de generació de l’any 2010 (35 Kg/persona/any).

Els residus generats durant la manufactura són difícilment eliminables, ja que els empresaris persegueixen el màxim benefici i, pel cantó que els toca, ja hauran mirat d’eliminar en principi allò que pugui esdevenir de rebuig.

Però la proporció que prové dels domicilis és un tema a part. Una bona part del que aquí es genera seria evitable amb un ús més racional dels productes o bé acabant de lligar una sèrie de temes pendents.

Primerament, s’hauria d’intentar que tots plegats ens hi miréssim una mica més a l’hora de gestionar les provisions. No comprar de menys, però tampoc de més. Calcular per evitar que se’ns facin malbé els recursos i els haguem de llençar a les escombraries sense usar.

És una qüestió de responsabilitat, de solidaritat amb totes les persones que passen gana; però també és un afer d’estalviar. I tal i com estan les coses, falta que ens fa...

En segon lloc, potser caldria modificar algunes nocions o postulats que tenim assumits sobre la durada dels aliments.

S’escau adequat obrir un debat sobre les dates de caducitat que s’estipulen i les famoses dates de consum preferent (data en què pot haver variat alguna propietat organolèptica, sense haver arribat a caducar). Marcar d’una manera menys vaga quan un producte deixa d’ésser apte perquè l’ingerim.

Precisament amb aquest objectiu el Parlament Europeu està estudiant la necessitat de començar aquest procés. La voluntat és la d’augmentar la vida útil de diversos productes.

La nova proposta parlamentària pretén ésser més flexible amb els estàndards de qualitat, sense deixar d’evitar, naturalment, el consum d’aliments sense un mínim estat de qualitat i seguretat.

Per exemple, actualment es retiren de la circulació fruites i verdures amb formes o colors poc convencionals, encara que aquestes podrien ésser consumides sense cap problema.

O les restriccions que proposen dates massa immediates o una mala política familiar de compres fan que viatgin a les escombraries procedents de la nevera vitamines i proteïnes difícilment rebutjables tal i com està el panorama.

Actualment estan vigents normes que havíem assumit quan l’economia europea demostrava una riquesa que, tot i que potser en realitat no era tal, sí que permetia un major confort de vida.

Però ara és època d’estalvi. Les coses han canviat radicalment i, per tant, és necessari que acceptem rebaixar alguna pretensió.

I és que la crisi actual ha de servir per reformular el sistema econòmic i financer (el dèficit no és només de diners), i fer-nos repensar molts dels excessos que havíem comès. Però no només això. També apreciar que no som els mateixos que fa uns anys.

Cal que sortim tots junts del tràngol, i si això exigeix rebaixar-nos els fums, benvingut sigui.

La innovació del tracte

2011-12-02T18:01:00.000+01:00

En moments complicats com aquest, en què la situació econòmica es troba desdibuixada per un estat alterat i una preocupació general de la societat, les empreses tenen un difícil repte.

Per una banda, hi ha la responsabilitat de superar una època en què probablement hauran disminuït les vendes. Caldrà optimitzar els recursos i cercar fórmules imaginatives per trampejar la situació sense defallir en l’intent.

I tot això essent conscients que aquests empresaris estaran en el punt de mira de la societat. Tothom sap (o hauria de saber) que la solució passa en bona mesura per les seves mans i la seva capacitat de generar llocs de treball. Això no obstant, sovint són vistos com els dolents de la pel·lícula; senyalats per alguns sindicats o interessos particulars com els detractors dels drets de les persones treballadores. I, tot i que hi deu haver de tot, la realitat no és així.

Com ha d’actuar una corporació davant d’un desafiament com aquest? Doncs segurament podrà optar per diverses solucions, en funció de l’atreviment que es posi sobre la taula.

Un empresari que porti una petita botiga, un hotelet o bé l’autònom que du un modest taller artesà segurament optaran per no arriscar-se gaire i a intentar fer perviure el seu negoci. Sense estridències ni grans estirabots, solament mantenir les portes obertes i el petit segment de mercat que amb suor i esforç de potser diverses generacions hauran aconseguit.

Els hi va continuar guanyant-se cada dia el pa i, probablement, que a les famílies dels seus treballadors no els caigui de sobte un forat negre que s’empassi amb el seu tenebrós magnetisme qualsevol esperança.

Com aconseguiran sobreviure? Segurament tenint molta cura del grau de qualitat ofert, mirant pel producte o el servei que es posa a disposició del client.

Com a batalleta personal, fa ben poc he hagut de contactar amb una empresa per uns problemes que tenia amb un programari informàtic. Doncs bé, aquesta corporació em va atendre identificant-se amb una persona de contacte ben definida (amb nom, cognoms i un telèfon de contacte), notificant-me regularment durant diverses setmanes com avançava la incidència i, finalment, aportant una solució. Resultat? La impressió que em queda d’aquesta marca (Microsoft, concretament) és molt positiva i em farà menys mal el pròxim cop que hagi de pagar per un producte seu.

Aquest és el camí que cal seguir: que l’usuari identifiqui una companyia com algú que es pugui confiar per rebre, com a mínim, allò que necessita. Tota la satisfacció extra que li puguin transmetre, benvinguda serà.

L’altre opció, més dràstica segurament (no pas per incrementar la feina ni els recursos, sinó perquè implica un canvi de mentalitat), és optar per la innovació.

Tot i que últimament es parla a bastament d’aquest mot, és un vertader desconegut. Encara rai de figures com les del recentment desaparegut Steve Jobs, ànima de l’empresa Apple, l’obra de les quals exemplifica a la perfecció el seu sentit.

I és que en Jobs realitzà el que considero la definició més autèntica, més radical i certa, d’innovació: posar al mercat coses que ningú havia necessitat mai, però que des del moment que van estar disponibles esdevingueren quasi bé indispensables. L’exemple en són artefactes com els iPod, iPad, iPhone o la resta d’iCoses que han anat sorgint (i, esperem, continuïn apareixent).

Tant de bo que les corporacions sàpiguen fer-se fortes, i que la crisi implacable sigui, més que un dany, una oportunitat.

I que aquesta oportunitat sigui la de reinventar-se o, com a mínim, la d’identificar-se amb els clients fins al punt de conèixer quins són els requeriments mínims que han d’ésser satisfets.

Esforç

2011-11-26T17:19:00.002+01:00

Les eleccions ja han passat, els pronòstics s’han complert i la transició del poder, amarga per uns i dolça pels altres, està en dansa.

Però en una situació com l’actual, que hi ha al darrera tot Europa expectant, no s’hi val a allargar el canvi. Les mesures han d’ésser d’aplicació immediata, rotunda.

Això sempre que n’hi hagi de previstes, ja que durant la campanya el partit guanyador dels comicis no ha deixat veure gaire cap tipus de programa.

La primera conclusió que es pot extreure de tot plegat justament es refereix a aquest tema: la lliçó que estem donant a les noves generacions que pugen és que l’immobilisme també dóna resultats, i bons.

El Partit Popular haurà recuperat la poltrona per omissió, pràcticament sense mostrar una alternativa clara ni tenir un projecte de futur lluminós (o, com a mínim, sense ensenyar-lo).

Ara, que el mèrit de tant de benefici per tant poca obra tampoc és seu, sinó del desastre majúscul i de la pèssima gestió orquestrada pels socialistes.

En un moment que ens queixem dels ni-nis fitxats (els joves que ni estudien ni treballen) i dels ni-nis camuflats (aquelles persones que sobreviuen de baixa en baixa, exhaurint qualsevol ajuda social per no treballar o que, tot i estar en atur, rebutgen les feines que no els plauen), haurà quedat palès que sense suor també es pot fer el cim. I aquesta no és precisament la millor ensenyança.

Tant de bo que s’estiguessin reservant esforços i, a partir d’ara, posin tota l’energia que els ha d’haver quedat en reserva. I, sobretot, que aquesta sigui aplicada en la direcció correcta (si no, més val que se la continuïn estalviant).

Els que ara arriben estan en el punt crític en què molts de nosaltres, en altres àmbits, ens hem trobat algun cop: trobar-nos en disposició de desenvolupar allò que durant tant de temps hem lluitat per fer.

És aquell instant en què els somnis s’immisceixen en la realitat, originant una frontera gasosa que barreja oportunitat i desig, dia adormit i nit desperta. Una transició que, ubicada encara en la letargia vaporosa de l’embriaguesa, exigeix deixar de banda ràpidament la novetat de la variació per aferrar la nova responsabilitat sense perdre més pistonada.

I és que a vegades ens refugiem en els somnis per tenir una porta de sortida a l’horitzó, per tenir present el dibuix recordatori de la visió de la nostra existència, allò que volem esdevenir.

I que la missió del dia s’alimenti d’aquesta visió. Talment com el pilot automàtic que ha de corregir les petites variacions de rumb que puguin succeir per no fer-nos perdre l’objectiu final.

Això no obstant, a vegades passa que quan assolim la meta, el després de la línia d’arribada ens apareix buit.

D’aquí la importància, primerament, de no defugir de les responsabilitats i, un cop arribats al punt, saber actuar amb la mateixa coherència i diligència que havia planejat el desig.

Posteriorment, també, serà vital aprendre a renovar contínuament els objectius, plantant-los com diferents estacions d’una mateixa via. Sempre avançant i amb l’ambició necessària per no baixar en el primer destí que ens sembli mitjanament còmode.

Llençol apedaçat

2011-11-18T14:17:00.000+01:00

Històricament s’ha parlat a bastament de les dues velocitats d’Europa. Era evident que no tots els països que la conformen pertanyien a la mateixa divisió econòmica ni social. Massa evident.

I l’opció que s’ha pres per acostar posicions (no de forma voluntària, valgui a dir-ho) ha estat tan salomònica com inesperada: posar tothom a fregar de l’abisme.

Teníem una Grècia de la qual els famosos déus, implicats des de fa segles, fa un temps ja començaven a avergonyir-se’n i a demanar asil a altres potències; i ara Itàlia ens salta amb uns greus problemes que ni la carpa del circ d’en Berlusconi han pogut amagar.

I acompanyant-los, la resta del grup ampliable dels PIGS (Portugal, Irlanda i Espanya), fent torns per espantar l’audiència amb estirabots i incapacitats.

El panorama és desolador i l’expectativa, més àrida encara.

Fa uns dies tots els ulls estaven posats sobre en Papandreu i la seva brillant idea de convocar un referèndum sobre el pla de rescat europeu (l’economista Sala i Martín feia sobre això una analogia molt encertada: era com si una família decidís fer al menjador de casa un referèndum per decidir si pagar o no la hipoteca i, en cas que sortís el sí, el banc no veuria ni un cèntim d’allò que li devien).

Però en un tres i no res els binoculars s’han girat cap al país de la bóta. Els seus números han davallat estrepitosament i l’alarma ha sonat amb el mateix ímpetu que l’acceleració de la caiguda.

Europa sencera s’ha convertit en una ruleta russa (amb el permís d’en Medvédev i en Putin, que s’ho miren des de la barrera tot esperant l’oportunitat), en un joc que barreja a parts iguals l’estratègia cega, un futur indòmit, la sort en el seu estat més pur i una bona dosi de cara dura per part de molts.

Uns resten esperant que els que estan a punt de caure s’agafin al ferro roent d’acceptar totes les exigències comunitàries per tal d’evitar l’abisme; i aquests, aguantaran fins al darrer instant perquè els que s’hi juguen el prestigi europeu (i l’aportació que hauran fet per salvar l’euro) els amnistiïn gratuïtament sense haver de moure un dit.

Un continent és quelcom molt gran com per uniformitzar-lo. Climes diferents; diccionaris variats; tradicions particulars; McDonald’s amb els mateixos noms de productes però que reben més o menys currículums per entrar-hi a treballar; en cap zona plourà prou, i si ho fa, no ho farà pas al gust de tothom... Això és l’Europa de sempre. El vell continent.

Però avui s’ha aprofitat el grau de globalització necessari per posar en comú els problemes. Només amb el grau just i precís, el que convenia.

Tothom vol les seves riqueses, els seus turistes o els impostos retornats i les inversions que li pertanyen. Això no obstant, els inconvenients, els deutes, els compromisos i qualsevol penyora són perfectament compartibles (i, si pot ser, transferibles).

Vivim en un cresol de cultures que amb el temps es van homogeneïtzant. L’únic que perviu ben diferenciat són les responsabilitats que hom pren, les formes de fer i l’orgull. Uns malden per ésser el centre del món i als altres no els suposa cap disgust deixar en ruïnes el seu nom per sobreviure de la caritat d’altres.

Europa és un llençol fet a partir de molts retalls de roba diferents. I tant d’estirar cap a direccions oposades les costures s’han acabat esquinçant.

Però mentre uns quants personatges apedacen, a uns altres els plau veure caure sobre el seu territori una bona doblada de fil. Com a mínim que el seu paisatge canviï.

És la versió moderna i comunitària dels relats de picaresca. Neoversions de Moll Flanders o de Lazarillo de Tormes.

Però a l’engròs i escrit per una política barroera d’adjectius gastats.

Perenne falsa serenor

2011-11-11T19:01:00.000+01:00

Altre cop estem en plena campanya electoral. Una més. Fa la sensació que ens fan triar contínuament... com si hagués de servir d’alguna cosa.

Amb el pessimisme que arrossega la gent sobre els governants, els prejudicis establerts que tant costaran de reparar i, a sobre, l’esforç que aquests hi posen, la truita serà complicada de girar. Per molt que ens vulguin vendre la moto amb propagandes, pamflets, retòrica, intencions o pretensions.

Encara que els temps canviïn i, sobretot, ho facin les circumstàncies, la classe política viu instal·lada en una perenne falsa serenor. Com a exemple només fa falta mirar el debat entre els candidats dels dos partits majoritaris que tingué lloc aquest proppassat dilluns. La cançoneta sempre és la mateixa; previsible, monòtona, caduca i rància. Amb l’afegit que ara la credibilitat dels personatges encara està més sota mínims i el panorama és desolador. Costarà feines i treballs remuntar-lo.

Aquestes eleccions, el que varia significativament pot ser l’intent de mobilització dels votants. Abans de convèncer-los perquè s’afiliïn a una o altra opció política, hauran d’aconseguir que creguin fermament que la representació que triïn, sigui la que sigui la que surti finalment elegida, els tindrà en compte i resoldrà realment els maldecaps de la gent del carrer.

I és que fa tot l’efecte que l’abstenció (o el vot poc convençut dels que, això no obstant, volen fer valdre el seu dret democràtic) pot ser la gran triomfadora dels pròxims comicis.

Tenim tots els ingredients perquè això sigui així: la gent cremada, un partit polític sense arguments després d’haver demostrat la seva total incompetència; l’altre, que no es preocupa ni de tenir programa ni a explicar què farà, l’alternativa solament és qüestió de temps; i la resta de formacions han quedat embrancades en pèrdues de credibilitat (moltes van bescanviar ideologia per poltrona, demostrant quina era la seva prioritat de debò, i ho estan pagant) o prou feina tenen per controlar els seus dirigents o amb les responsabilitats que ja tenen entre mans.

Què ens toca fer, doncs, a nosaltres?

Cadascú farà el que cregui oportú, però segurament anar a votar és la millor opció, encara. Ni que sigui per, posteriorment, tenir dret a queixar-nos.

Amb el Barça passa que té menys socis que no pas gent que parla de l’equip. Doncs exactament el mateix té lloc amb la política: tots ens queixem, però quan arriba el moment de dir-hi la nostra, massa gent es queda a casa.

Només ens queda reclamar quelcom molt semblant a un miracle, i que qui tingui poder de fer-ho il·lumini els futurs ocupants dels escons.

I, sobretot, que no es basteixi amb excuses de mal pagador cap possible inoperància (qui es presenta candidat ja sap en quines condicions ho fa). Que ja sabem que la crisi és implacable, però per aquests casos s’ha de disposar del “pla B” que aquí ens n’hem adonat que ens mancava quan ja era massa tard.

Ara que, ben pensat, potser tornem al mateix punt i qui opta a l’elecció solament ho fa per l’escalf de la cadira. Anar tirant i que la sort entri al terreny de joc com hi càpiga.

Que Déu ens agafi confessats...

Puces a la consciència i a l'aparença

2011-11-08T19:01:00.001+01:00

La setmana passada llegia al setmanari "El Vallenc" que un grup de ciutadans farà el seguiment (el titular de la notícia fins i tot s’atrevia a usar el gosat verb decidiran) del pròxim Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Valls.

Les persones que estaran en aquesta taula de participació són representants del teixit associatiu, cultural i participatiu vallenc, pel que es veu. I no dubto dels mèrits de tots ells i d’allò que poden aportar; però a Valls estem entrant en una dinàmica relliscosa per culpa d’algunes llacunes de comunicació.

I és que els mecanismes d’obertura cap a la població són necessàriament i indefugible positius. Però cal extremar una sèrie de precaucions.

Per posar un cas, abans de configurar definitivament la taula no s’hauria pogut anunciar més profusament l’acció? Aquesta acció hauria estat útil, per exemple, per si a l’Ajuntament se li hagués escapat de convocar alguna associació o entitat a la consulta (possibilitat no pas remota).

És possible que algú em contesti que això ja s’ha fet a través d’algun mecanisme més o menys burocràtic, però precisament perquè es tracta d’un afer obert a la gent del carrer la informació ha d’abastar plenament aquest nivell. És part de la gràcia.

Si no, existeix el risc (a Valls i en gairebé qualsevol altre entorn) d’enquistar els mecanismes de participació i subjugar-los sempre als mateixos. Principalment en pobles i ciutats de mida continguda, en què moltes de les persones encara es coneixen, pot esdevenir preocupant que en els òrgans de decisió o de representació sempre hi percebem les mateixes cares (que no necessàriament coincideixen amb les que fan la feina).

A l’àmbit dels ajuntaments, tot i que és on més fàcilment podrien donar-se i més profit podria treure-se’n, les consultes esdevenen un fet puntual sense una regulació general clara i precisa.

Podria ser una bona iniciativa crear un protocol com el que planeja en el terreny mediambiental la Llei 27/2006 catalana, per la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia.

Nogensmenys, no tot són flors i violes. Que qualsevol ciutadà opini serà bo si aquesta opinió està gestionada correctament; si no, solament haurà perdut el temps.

El meu veí, la venedora de la fleca o jo podem parlar amb consciència de causa del que passa al nostre carrer, però si ens obstinem a parlar d’algun tema tècnic en el qual no som especialistes, per molt que ens hagin demanat parer, la nostra veu no hauria d’ésser tractada amb la mateixa consideració que en l’anterior cas (en l’exemple de la Llei 27/2006, el departament de Medi Ambient posa al nostre abast la possibilitat d’opinar sobre un informe d’impacte ambiental; i això tant ho podrà fer el pagès del territori que coneix a la perfecció els aqüífers de la zona com l’home que no pot veure ni en pintura el propietari de l’activitat a implantar).

Per això serà imprescindible dibuixar un procediment clar per al curs de la nostra participació. Fins a quin punt ens escoltaran? Com de vehicular serà el percentatge de les respostes? Sobre què tindrem pes i quines coses són innegociables i les hauran de decidir els entesos? O quins mecanismes de modificació posterior d’allò triat són permissibles?

Tot sigui perquè no passi com amb el projecte de modificació de la Plaça del Pati, en què entre el projecte que als ciutadans ens van donar a triar i el definitiu hi ha massa diferències.

No pretenc que se’ns demani opinió de tot. Justament perquè el sistema sigui àgil, cada ics temps votem i fem confiança als que han de prendre les decisions per nosaltres.

Ara bé, que quan ens diguin que compten amb la nostra veu ho facin realment i amb conseqüència. I que aquest no sigui solament un acte perquè alguns s’espolsin les puces de la consciència i de l’aparença.

Els dolents que han d'arribar

2011-10-29T17:50:00.003+02:00

La setmana passada es produïren grans i importants canvis al món.

Les cròniques deien que el planeta ha esdevingut un lloc un xic millor, des de llavors. I potser és una mica cert, però el mal té nombroses branques i de ben segur que el terreny abandonat no restarà gaire temps erm, malauradament.

Com dèiem, dijous es donà caça finalment a en Gaddafi. Després de tant de temps d’una lluita violenta i ferotge, Líbia comença a veure la llum. La boira de l’home de l’uniforme i el somriure sarcàstic ha escampat, i això autoritza els habitants d’aquest país demacrat i que perdé fa tant de temps l’hàbit d’una existència decent a somiar. Que després de la negra nit arribi la fosca il·luminada pels somnis.

Tanmateix, potser la manera que s’acabà amb el personatge no és la idònia, ni precisament constructiva. Estem fent de l’ull per ull una tàctica desgraciadament habitual, arrabassant a la Llei la possibilitat d’emetre judici. I això diu ben poc del sistema que hem bastit.

Aquest dijous mateix, unes hores després del d’en Gaddafi, va arribar la declaració d’ETA en la qual comunicava l’abandó de la via de la violència.

La notícia era esperada des de feia molt de temps, i no venia de nou. Tant pel debilitament progressiu de l’organització terrorista com perquè feia dies que s’anunciava la possibilitat de l’anunci.

Però el procés no està tancat, ni molt menys. Tot i que el pas és important, cal rematar-lo amb el desarmament definitiu d’ETA i la presa de decisions oportunes (per part de tothom) per evitar que la situació es repeteixi o que les brases latents encenguin un nou incendi.

Doncs bé, avui no tenim Gaddafi, ja no tenim ETA (com a mínim activa), i fa un temps diuen que ens van deixar sense Bin Laden.

Moltes coses d’aquests desenllaços s’haurien pogut fer millor, però el cert és que no trobarem precisament a faltar ni les persones concretes ni allò que representaven.

Davant d’aquesta situació, encara que el missatge no soni precisament optimista, no podem perdre de vista que l’adéu del mal no és mai per sempre.

Encara que no siguem seguidors de l’afirmació que l’ésser humà és dolent per naturalesa, un llop per a l’home, com afirmen certes corrents filosòfiques, sí que existiran contínuament confrontacions i topades d’interessos que fabricaran nous dolents.

I és que aquests malvats no són absoluts, sinó que sempre intervé, per bé o per mal, un relativisme. No oblidem que fins i tot els personatges més dèspotes tenen els seus incondicionals, senyal que sempre hi haurà qui els trobi alguna gràcia (o algun profit).

Quan s’esgoti en un racó l’enfrontament, la tendència en crearà a l’altra banda de planeta un de nou, com per obra d’un efecte papallona. L’autoregulació històrica de la maldat no té aturador.

Davant d’aquesta amenaça, caldrà que actuem sense por, però sí amb prevenció.

A mesura que els “dolents coneguts” van desapareixent, el seu lloc l’ocuparan “dolents desconeguts”, la fama dels quals no ens avisarà de la seva presència i tindran durant els estadis inicials una major impunitat. És la constatació en versió funesta de la cita “A rey muerto, rey puesto”, que diuen en castellà.

Així que la tendència no s’acaba. Com a mínim fins que la vida no sigui com les pel·lícules i, just abans dels títols de crèdit, el que hagi de guanyar ho faci realment i d’una forma contundent.

Una relativa conspiració

2011-10-24T08:01:00.000+02:00

Jo a les travesses sempre poso que el Madrid guanyarà –deia un que era molt del Barça-. Així com a mínim tinc un motiu per alegrar-me quan el rival més gran del meu equip acaba vencedor.

I és que la mesura d’aquest senyor segurament no era massa racional, però havia nascut per a preservar el seu estat emocional íntegre. Era una comoditat feta a mida, domesticada, submisa.

Al capdavall potser és veritat que no hi ha una felicitat universal. Fins i tot pot ésser cert que ni tan sols no existeix la felicitat, sinó únicament una successió de moments plaents que s’acosten a la noció personal d’aquesta inconcreció.

Sigui com sigui, el benestar té una escala de graduació relativa, en què ni les marques ni les xifres no duen implícites un judici de valors. Nosaltres decidim si en una mínima fa fred o bé calor, o l’ahir pot esdevenir més càlid que l’avui encara que el termòmetre indiqui el contrari.

Per això ens queda l’oportunitat (alguns en diran consol) d’adaptar la nostra consciència a la realitat per, alhora, emmotllar aquesta realitat a la forma de la consciència que carreguem.

Les expectatives tenen un rol fonamental en aquest joc. I són estranyes, contradictòries, quasi bé sàdiques: com més baixes les tinguem més fàcils seran de vèncer per la percepció i produir satisfacció; però, al seu torn, si les deixem excessivament arran de terra faran que ens sentim sense aspiracions, insípids, indiferents, vençuts.

Es tracta d’arribar a un punt de compromís, amb el qual sigui còmode conviure-hi en el nostre actual estat. I és que segons l’estadi vital en el que ens trobem les necessitats seran unes o unes altres: des de la fam de conèixer de la infantesa fins a la inseguretat de tenir massa respostes de la vellesa.

Aquestes consideracions esdevenen d’una forma natural i espontània. No planifiquem com rebrem el que té possibilitats d’arribar.

A vegades fa la sensació que deixem la vida en mans dels designis de la improvisació. Encara que fem planificacions per als projectes d’empresa o per al pagament de la hipoteca, no realitzem plànings per a quelcom tan valuós com és la nostra existència. Deixem que els fets es vagin succeint d’una forma més o menys atropellada, i basem en la sort o la desgràcia la justificació d’allò que ocorre.

És cert que tenim ben identificat el futur amb el qual ens encantaria encarar-nos. I la majoria fins i tot lluita per acostar-s’hi. Però li posem el nom de somni i, amb aquesta cuirassa, si no es realitza no passarà res. Els somnis, somnis són, ens direm...

És clar que hi ha alguns anhels que són, avui per avui, inabastables. Si jo em marco en el full de ruta del meu pla de vida que vull viatjar al passat, ser multimilionari, viure una temporada a Mart o no envellir estaré condemnat a la frustració.

Qualsevol cosa ha de saber-se triar. Si sóc pretensiós en excés i em salto passos intermedis, el que construiré no seran objectius, sinó fantasies.

Ara que els neutrins estan posant en dubte creences molt consolidades, fem l’esforç d’assentar-ne algunes perquè quedin a prova de qualsevol interrogant:

Primer, la Teoria de la Relativitat (no la d’Einstein, sinó la nostra) és segura i és necessari que la sapiguem manejar. Marquem-nos les ambicions suficients per evolucionar, al mateix temps que tenim molt clar el que hem decretat Felicitat i aprofitem cadascun d’aquests moments.

Segon, també la Teoria de la Conspiració que ens practiquem a nosaltres mateixos en un intent d’automutilació és veritable. A vegades transcorrem pel camí quan el que ens mereixeríem és viatjar, amb tots els sentits; i cerquem mecanismes que no depenguin de nosaltres per tenir excusa quan les coses no surtin com havíem previst.

El senyor que és molt del Barça opta per un mecanisme que agafa unes quantes gotetes de cadascuna d’aquestes teories. I això i la realitat que es doni dins d’un camp de futbol trastocaran el seu món amb tota la força de la felicitat o bé de la insípida acceptació.

Problemes invisibles

2011-10-17T19:24:00.002+02:00

L’altre dia llegia al diari que l’Ajuntament de Sabadell vol que es retiri una de les estacions de vigilància i previsió de la contaminació atmosfèrica que hi ha al municipi. El motiu? Doncs que supera repetidament els límits legals d’immissió establerts de diòxid de nitrogen.

L’equip de govern ho justifica afirmant que la instal·lació està en una confluència de vies molt transitades, i que els seus resultats distorsionen la realitat de la contaminació a la ciutat, en absolut tan desproporcionada.

Naturalment, des del Departament de Territori i Sostenibilitat s’han fet de moment els sords a la retirada. També el regidor Carles Rossinyol, de CiU, ha declarat que apartar del servei l’estació seria “fer política d’estruç: amagar el problema”.

Recau sobre Sabadell el dubtós honor d’ésser, dades a la mà, la ciutat més contaminada de l’estat espanyol. I als seus governants no se’ls acut millor solució que eliminar les xifres que els ubiquen en tan compromesa tessitura. En comptes de cercar una solució i mirar d’atacar la pol·lució.

No els sona la rebequeria? No serà que ens estem malacostumant a fugir d’estudi i a no saber abraçar cap responsabilitat?

Malauradament, en massa àmbits estem assumint com quelcom normal aquest comportament d’espolsar-nos les puces. Tant, que ja ni resulta un greuge per al perpetrador, sinó una rutina sense més, autoritzada per omissió.

En l’àmbit de la gestió empresarial és un pas bàsic, crític, establir els indicadors que han de permetre realitzar el seguiment dels processos que conformen la realització d’un producte o servei.

Amb aquesta caracterització resultarà ben factible conèixer si millorem o empitjorem en qualsevol dels aspectes visualitzats (per exemple, comptant la proporció d’elements defectuosos detectats o de queixes rebudes), ésser partícips de la responsabilitat de la companyia vers el medi ambient (mesurant el consum de matèries primeres o d’energies) o a la seguretat dels treballadors (mantenint estadístiques d’accidentabilitat o de dies de baixa), posem per cas.

D’altra banda, una de les grans utilitats dels indicadors és que ens permetran dur al terreny de la realitat elements sovint eteris i inconcrets com són els objectius.

No n’hi ha prou de posar per escrit unes bones intencions; cal que, a part d’això, es treballi diàriament per avançar cap a la pretensió. I això implica necessàriament saber en cada moment en quin punt quedem del trajecte; conèixer com de lluny estem per accelerar, si cal, el ritme i arribar abans que s’esgoti el termini planificat.

En el cas de Sabadell que ens servia com a introducció, l’objectiu hauria d’ésser clar: disminuir la concentració d’elements contaminants.

I per acomplir-lo, és necessari refermar uns indicadors clars que compassin l’evolució. En l’exemple, sense dubte aquests hauran de ser precisament les mesures contínues de les concentracions dels diversos gasos contaminants. Per tant, a ningú hauria d’interessar tant que les lectures fossin nombroses, precises i en les màximes localitzacions possibles com al consistori sabadellenc. Però en comptes d’això pretenen eliminar aquella realitat que no els fa el pes.

I és que ja se sap que els problemes no ho són tant si la mirada es desvia i no els veu.

Com a mínim els polítics i la forma de treballar que massa gent té per aquestes contrades confirma que ho sabem.

Els objectius demanden uns responsables; però les responsabilitats pesen massa i ningú les vol.

Mart en un cove

2011-09-30T19:01:00.001+02:00

Dimecres de la setmana passada, la NASA presentà el disseny del seu nou aparell de vol, que segons afirmen ha d’ésser capaç de portar algun dia l’home al mitificat planeta Mart.

Segons Charles Bolden, l’actual cap de l’agencia governamental nord-americana, la realització de la nova eina pretén arreplegar el guant deixat anar pel president Obama, que els havia reptat a “ser audaços i somniar en gran”.

L’objectiu principal és omplir el buit deixat pels transbordadors espacials que el passat juliol van ser jubilats.

El cost: uns trenta-cinc mil milions de dòlars d’inversió i una espera per tenir la construcció acabada que es preveu per l’any 2017. Tot per mantenir l’hegemonia americana en la conquesta de l’espai, que amb la irrupció de les economies emergents volent mostrar múscul està més amenaçada que mai.

És clar que el programa va molt per llarg. Entre proves i càlculs, fins com a mínim l’any 2030 res de somiar en Mart, de moment.

Quan s’anuncien aquestes proeses tecnològiques de la NASA (o de l’ESA o de qui sigui) hi ha els que estan realment encantats i aquells que posen el crit al cel.

Efectivament, aquesta quantitat tan majúscula de diners podria tenir aplicacions molt diverses i valuoses.

Ara bé, és missió dels administradors (públics o privats) repartir els fons en cerca i captura de la millor rendibilitat. I unes vegades s’haurà de buscar la immediatesa (destinar els diners per tapar la boca de la fam a la banya d’Àfrica, per exemple), però unes altres serà adequat fer mitja volta addicional per invertir a llarg termini. De fet, si ningú hagués fet això que costa tant, ara no tindríem molts dels avenços tecnològics que ens permeten la qualitat de vida que hem assolit en molts aspectes.

Així, dels faraònics projectes de la NASA n’han sorgit termòmetres d’oïda, vestits ignífugs, ulleres de sol, eines elèctriques autònomes, bolígrafs Fisher, materials ceràmics translúcids emprats avui àmpliament, polímers de cristall líquid dels quals se’n fan recipients, ... Coses discretes que avui ens resulten quotidianes tenen l’origen en l’intent pretensiós d’apropar-nos a les estrelles.

Només per aquesta fàbrica de superació del saber que constitueix la cursa espacial ja val la pena, segurament.

Però potser hi ha un dubte en l’excusa que ens donen per anar a cercar el “més enllà proper”: per què volen anar a Mart?

Tenim un planeta del qual desconeixem molts mecanismes teòrics. Molts mecanismes teòrics i, pel que sembla, tota la pràctica, ja que l’estem deixant agonitzar lentament fins que produirà un canvi de cicle irreparable, com a mínim per a l’espècie humana. Realment hi ha la necessitat d’encetar una nova llibreta quan tenim la del curs passat plena d’incògnites encara per desxifrar?

I si ens trobéssim que Mart és una plataforma per fer-nos populars a tota la Via Làctia? De debò ens interessa ser observats per altres civilitzacions i ser reconeguts com això que som actualment? No val més fer-nos l’orni i passar desapercebuts, amagant fracassos i aquest mal fer?

A més, qui nomenaríem com a ambaixadors nostres, si essent tant pocs tenim la Terra rodolant sota la forma d’una disputa contínua i som incapaços d’articular un discurs comú?

De moment, més val que continuem volent oferir la Lluna en un cove. Mart és impossible fins el 2030 i, a més, la Lluna és la vella amiga que sabem que ens ho perdona tot.

Fent-ne norma

2011-09-22T19:05:00.002+02:00

La setmana passada es va commemorar el desè aniversari dels fets de l’onze de setembre de 2001 a Nova York.

Els americans són proclius a aquesta mena de manifestacions, a rendir tribut a tot allò que creuen que pot refermar el seu esperit nacional o, simplement, de comunitat.

I aquí riem molt del seu orgull patriòtic i dels seus estirabots amb la bandera, però segurament alguna cosa sí que els deu aportar a nivell de convivència aquest caminar a una, encara que molts cops només sigui representatiu.

Per començar, encara que els seus polítics es tirin els plats pel cap amb els de signe contrari talment com els d’aquí, també saben fer front comú quan cal; i això és totalment inimaginable en d’altres contrades.

Aquest cop no hi ha cap tipus de dubte que l’atac a les torres bessones de la Big Apple bé mereixia un record. Primer, per totes les persones que s’hi van deixar la vida i per aquelles que van quedar mutilades d’un fill, un germà, algun familiar o un amic per culpa de la rancúnia cega d’uns individus que potser sí que van trobar un Alcorà però no pas el seu Déu. I en segon lloc, perquè fou un episodi superlatiu de la història (un d’aquests tan malauradament habituals fragments lúgubres...) que canvià dràsticament la forma de veure el món a tot el planeta.

Diuen que el món es divideix entre els optimistes i els pessimistes. Entre els que beuen el got mig ple i els que el veuen mig buit (i encara probablement el deuen creure mig buit perquè algú se’ls ha begut d’amagat la seva part).

Ara bé, a l’hora d’actuar com a col·lectiu, com a societat, tendim a recolzar-nos en aquesta segona opció i esdevenim negatius per naturalesa, desconfiats.

Això és el que ha passat amb els fets d’aquest onze de setembre americà, que han causat un gir radical en la frontera entre seguretat i drets.

Per començar, abans de l’any 2001 era inconcebible que en els aeroports haguéssim de passar per la gimcana que ara fem: detectors, líquids en una bossa, registres personals i, ja en molts llocs, els descarats escàners corporals.

Accions que abans haurien esdevingut una violació de drets avui ens són venuts com a mesures bàsiques per intentar evitar que ningú més utilitzi l’avió com a arma massiva.

I segurament tenen raó. Qualsevol aplicació és poca per prevenir; això no obstant, és imprescindible arribar a un compromís, com en tot.

El filòsof Thomas Hobbes, emparant-se en una sentència llatina de Plaute, deia que “homo homini lupus”, és a dir, que l’home és un llop per a l’home; acaba convertint-se ell sol en el seu propi botxí a causa d’egoismes, enveges i altres sentiments pel que es veu massa humans.

I encara que molts no creguem en aquesta afirmació, el fet que aprenguem més com a col·lectiu de les tragèdies i les coses dolentes que ens passen potser sí que demostra que tendim més a aquest pessimisme i a fer bandera de la maldat natural que existeix a la Terra.

Un dia fatídic a Manhattan causà que a partir d’aquell moment prenguéssim consciència que coses terribles eren factibles des d’una aeronau. I ni la multitud de vols que diàriament ens sobrevolen sense incidències ens fa canviar d’opinió. Fem norma i intentem preveure els comportaments que pugui tenir una ment incoherent i que vessi malícia; estranya contradicció.

Valorem allò que pot ocórrer en base a una estadística esbiaixada per la por i els episodis pretèrits de negra faç. Una probabilitat ínfima pot ésser impermissible quan la conseqüència és inassumible a nivell de danys globals (a nivell de danys particulars, qualsevol conseqüència serà cruel) o moralment.

I el zero absolut és gairebé impossible en l’estadística del horror, però provem d’acostar-nos-hi tant com puguem. O tant com ens deixin ells, els estranys.

L'atracció de la morbositat

2011-09-09T19:01:00.000+02:00

Deu ser perquè quan fan una exhibició de focs artificials tothom aixeca la mirada i perd de vista allò que passa a la Terra; o perquè els agrada la situació alienant de la cortina de fum; o simplement perquè alguns polítics creuen que tenir la capacitat de fer aixecar la veu del poble és sinònim de poder.

Sigui com sigui, triem el motiu o l’excusa que triem, la qüestió és que ens van sorprenent dia sí i dia també amb nous excessos, salts impossibles sobre dels nostres caps sense cascos que els protegeixin amb una intencionalitat dubtosa, que s’aproxima força a un discurs on l’única racionalitat sigui la mala fe.

Amb tots els problemes que assolen els nostres territoris geogràfics, físics i mentals, i alguns encara s’obstinen a marejar la perdiu amb solucions inventades destinades a problemes que no hi eren. Atiar el foc de la discòrdia és una tàctica malauradament habitual per a molts dels nostres representants de les altes cambres, entre d’altres. Deu ser que darrere hi oculten ineptituds, omissions o una manca de criteri alarmant.

L’última ocasió que hem tingut de comprovar aquest joc de timbals exasperant ha estat en motiu de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra la immersió lingüística.

Efectivament, la situació no hauria pogut ésser més propicia per fabricar una polèmica artificial. Ens pesen deu mil coses i fins i tot estem perdent característiques d’aquell estat del benestar que ens havien venut que teníem perfectament assentat, i a uns quants il·luminats no se’ls ocorre millor opció que cercar de nou la confrontació, l’odi, les comparacions de mala fe...

Fa un parell de setmanes, en aquest mateix espai sortia el tema de les competències difuses en matèria d’educació i de tots els problemes que feien que el futur de les noves generacions no es percebi avui precisament com un horitzó planer. Doncs ara imaginin-se si li hem de posar un nou entrebanc. Plou sobre mullat.

Probablement els mateixos que han embolicat la troca, ara que percebran que s’han sortit amb la seva, faran intents per fer veure que la sentència no suposarà pas un trasbals, sinó només un procés natural per solucionar la injustícia que ells pensaven que es donava. Potser fins i tot ni s’esperaven aquesta decisió, sinó que l’única intencionalitat era fer el numerat i obtenir el crèdit electoral que és tot el seu únic leitmotiv.

Però la jugada ja està feta i solament resta la rèplica. I aquesta pot venir sota la forma d’un contraatac o bé esperar el minut noranta per certificar una nova derrota.

En el cas del conflicte Catalunya-Espanya dels últims temps (pesi a qui pesi, el motiu final de tot l’enrenou és aquest), hi ha una topada molt intensa entre la teoria i la pràctica.

Tot allò que alguns personatges i medis de comunicació venen sobre la realitat catalana, ben poc o res té a veure amb el que passa de debò. Ni tenim un castellà marginat, ni els nostres infants deixen l’escola desconeixent l’idioma de l’imperi. Només cal sortir a donar un tomb per qualsevol localitat catalana per adonar-se d’aquesta veritat i apreciar quin dels dos diccionaris està més amenaçat per la manca d’ús (i de recolzament social, i de medis de comunicació que l’emprin, etcètera).

Però mentre hi hagi els individus que es dediquen a crear incendis i aprofiten la repercussió de la resposta per vendre que els excessos provenen del nostre cantó, no fugirem del bucle on estem ubicats.

Tenim aquesta opció passiva d’anar aguantant; o bé la de donar-los la raó i anar a cercar l’energia extra que venci l’atracció de la morbositat que ens proposen periòdicament, per anar a cercar una nova òrbita.

L'home de l'uniforme

2011-09-02T19:01:00.000+02:00

Entre imatge sagnant i imatge esgarrifosa, des de Líbia ens van explicant la derrota del despotisme d’en Gaddafi.

Haurà costat, quan s’acabi concretant (a la data de tancar aquest article, encara no hi ha major novetat), un grapat de vides i aquella col·lecció de terrors que sempre suposa una guerra. Germans matant germans i el retronar de les bombes al pati del veí, conspirant dolor i amenaçant amb conjurs metàl·lics que qualsevol pot ésser el següent.

Aquests dies, la perdició del dictador es va cuinant a foc lent sobre els fogons dels anhels d’un poble que per fi arriben a l’ebullició. Ho testimonien els fotogrames de la gent normal i corrent de Trípoli envaint les residències on la troupe Gaddafi vivia entre opulència i abundància.

I que estrany veure grups de totes les edats passejant, com si d’un parc temàtic es tractés, per la fortalesa de Bab al-Aziziah; sota la haima destinada a les recepcions oficials, des del balcó dels discursos, pintant proclames a les parets abans nobles mitjançant grafitis, maleint l’home de l’uniforme en contemplar els cotxes d’alta gamma o l’avió privat, o condemnant-lo doblement en comprovar que les infraestructures que el poble no tenia estaven totes disposades en el túnel reservat de dos metres i mig d’amplada que el criminal tenia per passejar-se a voluntat per la ciutat...

Turisme de revolució, una venjança familiar... Tots cap al cau del llop per observar de primera mà que al final ha acabat resultant tan vulnerable com la casa de paper dels tres porquets que per a ell eren el seu Poble. I llançar al món el missatge que els dolents no sempre guanyen. Encara que a vegades ho pugui semblar.

Que trista és la visió d’una casa amb totes les pertinences encara dintre oberta als ulls de tothom.

Ho hem vist ara a Trípoli, però ja ho coneixíem dels edificis que han patit explosions de gas, moviments sobtats de terra o terratrèmols. Parets trencades, partint per la meitat façanes estructurals i façanes íntimes, mostrant allò que únicament hauria d’ésser visible per a les persones pròximes a allò que anomenem unitat familiar.

Taules, cadires, plats a mig retirar, un televisor reflectint a la pantalla el drama que mai cap guionista hauria imaginat, llits on dorm el sostre, nines amputades, molts gerros trencats i un gerro indultat, mitjons desaparellats, vaixella fent aigües, envans torts que aguanten quadres perfectament centrats, fotografies que la pols ha deixat momentàniament en un segon pla, una maleta a la qual el viatger no ha esperat per emprendre el vol, llibres que comparen la realitat de la tinta amb la realitat del sòl on resten, diaris d’ahir i neguits de demà. I una llàgrima escolant-se per la galta de l’observador limitat a aquest rol, el de l’eterna observança.

La nostra és una societat materialista. Tothom ho sap i és profecia. Però, per contradictori que sigui, la moda és renegar d’aquest materialisme que probablement en algun moment acabarem abraçant.

Això no obstant, trobar el valor de les coses físiques no esdevindrà nociu, sinó tot just al contrari, si sabem comptar amb unitats sentimentals en lloc de fer-ho amb unitats monetàries. L’economia és molt més rica que la simplificació del diner.

Al capdavall, tots tenim aquell utensili que vinculem a un record, a una experiència, a la infantesa o a una marxa. I amanyaguem el succedani amb la mateixa tendresa que ho faríem si el referent fos mal·leable.

Què s’emportà Gaddafi abans d’emprendre la fugida? O de quina de les seves possessions s’avergonyirà més ara que les veurà, com la resta de planeta, per la televisió?

O què devien carregar les baques dels cotxes de les persones que fugien atemorides de l’huracà Irene? Quin sistema van emprar per prioritzar, ja que abastar-ho tot era tècnicament impossible i desconeixien si la ventada no s’enduria completament la resta?

I què agafaríem nosaltres si ens enviessin demà a una d’aquelles illes tan estranyes de les que parla tanta gent en què només caben tres coses?

Segurament la resposta a les anteriors qüestions definiria força bé l’individu en qüestió. I és que som ment i pensament, però els objectes dels quals ens envoltem són sovint l’attrezzo del que voldríem ésser.

Nens que molesten

2011-08-27T17:22:00.003+02:00

Fa uns dies va sortir a uns quants medis la noticia que una aerolínia prohibiria que els nadons viatgessin en primera classe, ja que segons ells destorbaven el son d’aquells que havien pagat un seient suficientment confortable com per fer una bona becaina.

I fa ben poc ha aparegut també la nova que un restaurant d’Estats Units (el McDain’s, de Monroeville; tinguin-ho en compte...) vetarà l’entrada als nens menors de sis anys. Segons el propietari la mesura es fonamenta en què ja està tip que els plors incontrolats dels vailets intimidin la resta de clients, davant la passivitat de la majoria de pares.

La primera reacció en sentir noticies d’aquest estil és la indignació (ara que està de moda). Però a darrere hi ha tot un debat associat, sovint incòmode, que no podem pas obviar.

I és que no cal entrar en molts errors que en el passat es cometien per fer que “la canalla pugés recte”, però tampoc s’ha d’anar a parar al cantó oposat i que facin allò que els vingui en gana.

Avui és el pa de cada dia observar pel carrer les rebequeries desproporcionades de nens petits i nens no-tan-petits. Xiscles, cops de peu i molèsties de tot tipus cap als transeünts que no tenen pas cap obligació de vetllar-los davant la mirada permissiva (i el que és pitjor, que sembla autoritzar) dels que haurien d’exercir de cuidadors.

Molts dels enrenous actuals de la societat conflueixen cap a l’educació, cosa que fa i farà que les noves generacions rebin el major impacte de la situació que entre tots estem bastint.

I el problema principal és de responsabilitats: els progenitors s’escuden en les disfuncions del sistema educatiu per pintar en tons foscos el futur dels propis descendents, i professors i rectors del sistema es veuen desbordats per una joventut que no es deixa ensenyar.

Segurament caldria començar per repensar-nos el mètode.

Potser oferint una sortida a tot aquell jovent que se sentirà pres si l’obliguen a romandre dins d’una aula fins els setze anys, i que entorpeix el camí d’aquells que sí que volen fer-ho.

O, per exemple, recuperar la figura de l’aprenent seria una solució efectiva per oferir una formació efectiva dins de la pràctica. Se n’han fet intents, però més des de l’àmbit local que des d’un espai regulat normativament.

I és que el temps d’aparent bonança féu mal fins i tot en això: fa uns anys, grapats de joves sense cap mena de coneixement específic trobaven en la construcció una escapatòria que els oferia un guany immediat. Però ara que les mans dels reis Mides de la totxana tenen durícies i ja no converteixen en or tot allò que toquen tenim als carrers massa gent sense preparació, ofici ni benefici. I el mal sembla endèmic i tan elàstic com per suportar un allargament il·limitat.

Això no obstant, també hi ha el rol dels pares. I dins del seu espectre tenim una àmplia gamma de comportaments.

Però malauradament estan molt estesos els d’aquells que consideren el xiquet com una tasca que els distreu de totes aquelles coses que podrien estar fent ara mateix; i al pol oposat, els progenitors que embolcallen el nen o nena en una closca que els aïlli del món real.

I com a comú denominador entre ambdós comportaments, de nou la responsabilitat.

I és que hi ha una corrent perniciosa dins de la nostra societat que allibera a qui ho desitgi, a voluntat, de la càrrega de la culpa (no pas així del mèrit).

Vam comprar l’estat del benestar que un dia ens havien venut només pels drets, però quan ens exigeixen els deures ens fem l’orni. Si no tinc casa, rebento la porta de la d’algú que ha treballat dotze hores diàries per pagar-la; per cobrar una ajuda m’inventaré el que sigui; ser propietari, ric o banquer és un delicte, però robar, agredir o trencar fanals pot ésser una expressió de rebel·lia lícita; si no tinc solucions, m’indigno i espero que algú em solucioni la rabieta...

Què ha de fer un marrec, davant d’això? Doncs és normal que no temi cap més conseqüència que la no-conseqüència.

La vida pot ser tan feliçment falsa, amb una inconsciència consentida...

La coartada del passat

2011-08-19T15:42:00.002+02:00

Sembla que de mica en mica anem recuperant la normalitat climàtica de l’estiu. La xafogor que s’ha fet esquiva durant un grapat setmanes, apareixent com una diva capritxosa molt de tant en tant, per fi sembla que ha decidit estendre el seu mantell d’una forma un xic més perllongada. A veure quant dura.

En parlar del temps, un d’aquells temes comodí que tenen la missió de rompre silencis incòmodes o encetar la llauna d’una possible coneixença, acut sovint la comparació. L’estat actual es veu enfrontat sistemàticament amb allò que passava uns anys enrere. I normalment tendim a desproporcionar el passat (els hiverns eren glacials i els estius, més calorosos), però, paradoxalment, alhora diem que el d’ara és un període ben estrany, desconcertant.

Això mateix és generalitzable a qualsevol dels episodis de la història, siguin de l’àmbit que siguin.

Molts dels actes que ens antecedeixen són extrems, i els apreciem com a tals. Això no obstant, quantes vegades no haurem sentit que les coses que tenen lloc en el present d’ara i aquí (que ens venen embolicat en paper de vidre) no havien passat mai?

Deu ser perquè assumim el rol de protagonistes (és el que toca) de la nostra vida, que amplifica el que ocorre arran de la nostra percepció, que el que ens passa a nosaltres és més important. De fet, però, segurament cada decenni haurà tingut les seves excentricitats i estirabots.

Simplement mirant el calendari observem un reguitzell de dies commemoratius d’esdeveniments. Sobre cada xifra tenim els sants i aquells dimonis representats pels actes cruels que són vergonya per a la Humanitat.

Alguna cosa bona es commemora de tant en tant, segur, però sempre sobresurten les malícies i el terror, exposades en la vitrina de la història per remoure la consciència d’aquells que no en som culpables.

Aquests dies mateix, s’està fent difusió del cinquantè aniversari de l’aixecament del mur de Berlin. I han aparegut els missatges institucionals i de la gent de bona fe (no és que hagin d’ésser necessàriament dos estrats diferenciats, però és per deixar-ho clar) per una banda, i els dels nostàlgics de la segregació o de la forma d’actuar autoritària i dèspota d’aquells temps, que també n’hi ha.

Precisament un alemany, el pensador Goethe, deia que qui no pot aprendre de tres mil anys d’història viurà a les fosques la resta de la seva vida. D’aquí la importància de contemplar tant les ruïnes com els palaus de l’antiguitat (la desolació de la misèria i l’ostentació de l’abundància).

Ara bé, la truita es capgira en el moment que aferrem la voluntat de bastir amb arguments pretèrits excuses per a l’avui. I massa sovint som testimonis d’això per a foscos objectius: guerres santes, discriminacions racials, drets de reconquesta, barris dividits, justícies de l’ull per ull, servituds amb la caducitat esborrada que romanen com una clàusula impassible...

Per viure com a mer espectador (o com a turista, que mai és tan greu que com a habitant) l’experiència d’una d’aquestes hipoteques de les cròniques arcaiques, és molt recomanable donar un tomb per Belfast, per exemple. Observar com en els temps moderns un poble en pau aparent està immers en un odi ancestral que marca amb foc la seva personalitat és una vivència que ajuda a entendre moltes coses.

Per això se’m posen els pèls de punta quan sento en la política espanyola individus que cerquen la transposició a l’avui de les mentalitats que van generar fa anys una guerra civil (una batalla fratricida, ni més ni menys; com qualsevol guerra, de fet...). O mortals que van a buscar l’argumentació per al desprestigi o l’atac tantes generacions enrere com faci falta.

Tenim un arbre genealògic que ens dóna cognoms i genètica. I som branques que ballaran més o menys amb el vent, emmotllades per una fusta amb experiència, però sempre arrapades al tronc al qual pertanyen.

Però ningú pot acusar-nos per la peça de fruita podrida d’ahir. I menys assenyalar amb una creu els nostres fills per aquest mateix motiu.

Relativa gravetat

2011-08-14T17:19:00.002+02:00

L’any 1687 Sir Isaac Newton postulà la Llei de la Gravitació Universal en la seva obra Philosophiae Naturalis Principia Mathematica. Gràcies a l’atac indiscriminat d’una poma suïcida se n’adonà que tot el que és a dalt acaba baixant, i que si això és així per força hi ha d’haver un mecanisme que ho reguli.

La troballa va permetre explicar alguns comportaments anòmals. Bé, segurament no devien ser considerats precisament anòmals, en aquells temps: i és que no resulta desconegut allò que no sabem ni que existeix.
A partir de llavors, la massa (allò que normalment coneixem com a pes, tot i que en aquest concepte també hi intervé la força gravitacional) va esdevenir quelcom més que la mesura d’una compra o la dificultat de traginar un sac. En aquell moment la naturalesa va passar a ésser apreciada com un conjunt de vectors que permetien la predicció del moviment d’un mòbil o la resposta d’una empenta tant per qui havia rebut el sotrac com per l’executor.

Més tard, un altre dels grans científics que ens han il·luminat, Albert Einstein, aquest cop amb més ajuda del guix i la pissarra que de cap fruita saltadora, donà a llum entre 1905 i 1916 la Teoria de la Relativitat.
I amb ella, tot i ser una colossal troballa que va permetre saber molt més de l’energia, va venir un efecte colateral: conèixer que hi ha partícules que poden estar en dos llocs alhora i moviments exactes narrables mitjançant l’estadística, facilita arribar a la conclusió que sempre existirà quelcom que se’ns escaparà, algunes veritats universalment variables.

La conjunció d’ambdues teories se m’ha fet present en llegir sobre el cop que ha suposat per a Estats Units la rebaixa de la qualificació del seu deute. La decisió de l’agència Standard & Poor’s ha provocat un sacseig monstruós en l’ego del país acostumat a ser la referència, el melic del planeta.

I per què barrejar teories científiques amb les cabòries d’Obama?
Doncs perquè el cas barreja la gravetat (allò que semblava perpetu, inalterable, fet d’una graduació ferma i constant. Com l’hegemonia aclaparadora de la nació de les barres i les estrelles) amb la relativitat (de cara a elaborar la graduació de la que abans parlàvem, hem establert uns punts que ens serveixen per a la comparació. Però lluny d’ésser sòlida certesa, la seva caducitat es fa patent).

No hi ha res que duri cent anys, diuen algunes veus. Tot té la tardor que la farà caure de l’estat que semblava impermutable, com la fulla que es vesteix de marró per reivindicar l’autodol.
Això no obstant, qualsevol rei mort té el seu successor. Els llocs de privilegi mai queden vacants (els llocs plens de desgràcia, malauradament, tampoc). Som un trencaclosques: moltes peces, però un sol possible dibuix. Tot plegat, però, en perpetu moviment.

Els models predefinits són una opció; mai han de ser una obligació. Es tracta d’escollir voluntàriament a què o a qui desitgem assemblar-nos, tot i ésser en tot moment conscients que la infal·libilitat no és comuna. La cosa o la persona que sigui assumida com la ratlla que mirarem de superar posant-nos de puntetes haurà de veure’s supervisat per una crítica contínua.
I és que quasi bé tot el que puja, baixa. I si no ho fa, potser és que ho estàvem contemplant acotxats i, en realitat, no n’hi havia pas per tant.

El perdó

2011-08-07T18:01:00.003+02:00

La iraniana Ameneh Bahrami perdonà, diumenge passat, l’home que anys enrere li havia desfigurat la cara i l’havia deixat cega. Segons la llei de la qisas, hauria pogut ruixar els ulls d’aquell bàrbar amb el mateix àcid que ell li havia tirat quan va rebutjar la seva petició de matrimoni. Però a última hora considerà que l’amnistia era més important que l’antic dret de l’“ull per ull”.

Ara l’individu passarà encara un temps més a la presó, però amb la faç intacta, això sí. I de ben segur que si li queda un gramet de consciència se n’adonarà que aquella persona a qui ell havia atacat brutalment l’ha deixat ubicat de per vida, visqui els anys que visqui, en una divisió inferior de l’espècie humana; amb una vexació molt més gran que l’aniquilació física que ell un dia havia provocat.

En Mayid Mohavedi, que és com es diu el personatge, va intentar defensar-se dient que havia comès l’aberració ofuscat per l’amor. Que com que l’havia rebutjat per casar-se amb un altre, volia impedir aquesta unió fent-la menys atractiva físicament.

En aquesta situació hi podem veure representats alhora dos tipus de perdó ben diferenciats i particulars.

L’un és el perdó absolut, magnífic, reducte identificatiu d’aquelles peculiaritats que fan gran l’ànima humana. Mentre que l’altre és un perdó covard, que brota com un últim recurs, com a cuirassa final abans de perdre la batalla i haver de reconèixer la derrota definitiva de la moral.

Centrant-nos per començar amb aquesta darrera pretesa absolució, cada cop que sentim declaracions dels monstres quotidians que periòdicament sorgeixen de la selva dels successos en tenim exemples.

En Mohavedi provava d’autoritzar-se l’autojustificació esmentant que la força dels sentiments l’havien conduit per viaranys perversos, embriagant-lo i fent-li perdre qualsevol nord que mai hagués pogut trobar. De la mateixa manera, fa uns dies el noruec Anders Behring Breivik es postulava com a heroi afirmant que la matança d’Oslo i de l’illa d’Utøya eren uns actes, tot i que execrables, totalment necessaris...

La ment és a vegades tan complexa que sorprèn fins i tot a aquell que en rep els mandats (i les mans del qual actuen com a executores). Però això només pot suposar una excusa per a un cervell malalt, ja que precisament aquest òrgan del pensament és el que esdevé més que física per convertir-nos en els individus que som, totalment indestriable de la resta.

És cert que l’entorn d’algú i les seves circumstàncies poden desviar la voluntat humana, però cal establir un marc per vehicular els graus de marge. S’han de desvincular els actes irracionals de les explicacions estereotipades que massa gent dóna per bones.

I no cal que anem a l’extrem d’aquests psicòpates. Els jutjats vessen diàriament de motius normativitzats que sovint tenen repercussió en l’opinió pública i en els veredictes: maltractadors que es refugien en la beguda, lladres que diuen que ho són per culpa d’una situació familiar desestructurada, veïns que es veuen autoritzats a obrir portes d’un cop de peu i ocupar llars que algú altre ha pagat amb suor, ...

Cal fonamentar una base sòlida i lliure de prejudicis (no s’ha d’ésser extremament moralista, però tampoc massa llibertí) per avaluar amb justícia els errors de les persones.

És aquí on intervé el primer tipus de perdó del qual hem parlat. Aquell que pregonen religions i ètiques, però que a la pràctica és tan difícil de concretar.

I és que l’absolució neix directament de la deu de l’ànima humana. Justament en el xoc entre l’espill que no vol reconèixer cap enemic ni cap rancor darrere de la pròpia imatge i les brases de l’instint que reclamen justícia.

El perdó és una contradicció, ni més ni menys. El seu mèrit és vèncer l’impuls amb la voluntat.

I la grandesa de la persona és aportar, quan s’ho proposa, energia pròpia per igualar ambdues forces.

Perfil públic

2011-07-31T23:59:00.002+02:00

Encara apesarats per la luctuosa noticia dels atemptats de Noruega, han començat a sortir detalls de l’individu que organitzà la monstruosa situació.

Des de divendres, les pàgines dels diaris van plenes de la vida i obra d’un tal Anders Behring Breivik, que ningú coneixia fins que plantà el seu nom al món a través de la seva funesta contribució a la història de la crònica negra.

Ben poc després de conèixer-se l’autoria ja sortien els detalls que tenia trenta-dos anys i una granja a Rena, que era fonamentalista i xenòfob, i que considerava que l’explosiu d’Oslo i el tiroteig de l’illa d’Utøya eren actes necessaris per redimir aquest món pecaminós i que avança, segons ell, de descarrilament en descarrilament.

Enrere queden els temps en què els personatges de fosca trajectòria quedaven ocults darrere d’una pàtina d’espès betum que els deixava coberts pel misteri, per la incògnita; invisibles si no fos per la grandiloqüent (tant com prescindible) presència dels seus actes.

Avui l’estirp de “Jack l’esbudellador” ha desaparegut definitivament. Gràcies principalment a l’existència d’Internet i les xarxes socials, al cap de poques hores de proposar-nos-ho, qualsevol persona des del racó més recòndit de planeta pot conèixer qui és i què interessa a algú que tingui cobertura a la xarxa.

D’aquí la importància de tenir ben controlat el que pengem a Internet. Tot i que si no entra als nostres plans esdevenir un psicòpata serà menys fàcil que els medis de comunicació s’interessin per saber qui som...

Però fins i tot en el cas de les persones normals i corrents (o persones, en definitiva) val la pena destinar certa planificació i un xic de sentit comú a meditar sobre què volem ésser o deixar de ser a la xarxa.

I és que el perfil públic que construïm a partir de Facebook, Twitter, LinkedIn, blocs diversos i tota l’alternativa de difusió que en forma d’arsenal mediàtic ens és oferta representa una part més de nosaltres, ni més ni menys.

A part de definir-nos com a individus (això no obstant, les generalitzacions que provoquen, consistents a haver de resumir la complexitat humana en pocs mots, acostumen a ser altament perilloses), cada dia més els perfils telemàtics són emprats per qui busca feina i pels reclutadors, per observar què se n’ha fet d’aquell company de classe que vam perdre del mapa o per cercar fonts d’informació alternatives fora dels canals oficials que puguin conduir-nos a decisions més o menys fonamentades.

Un cas apart, que exemplifica a la perfecció aquesta importància, és la manera en què les empreses modernes comencen a considerar la seva presència a la xarxa.

Des dels modestos anuncis en plataformes d’èxit o els canals de comunicació d’un sol sentit plasmats en la pàgina web corporativa, que aportava molta teoria però no facilitava identificar-se amb la companyia, s’està passant a l’obertura d’un carril de retorn: el possible client sap el que l’empresa li ofereix i, al seu torn, aquesta coneix allò que l’usuari demanda.

Per això últimament ha aparegut una nova figura professional, la del Community Manager, que precisament mira de regular aquesta interacció, posicionar l’empresa que el paga entre els internautes i tenir definida en tot moment l’opinió de la població que interactua amb ells a distància, representativa de la població global.

Ara ja no importa solament expressar dades i xifres, sinó també oferir-les a conveniència del que es pretengui emfatitzar.

No n’hi ha prou en ser. També s’ha de fer evident allò que s’és. Gràcia i desgràcia de les parets de vidre que anem bastint progressivament.

Secundaris

2011-07-26T13:57:00.001+02:00

Ara ja no se’n parla. Les proves d’estrès als bancs i les angúnies econòmiques d’alguns països europeus s’han sobreposat a l’afer de l’exdirector del Fons Monetari Internacional, Dominique Strauss-Kahn, que va ocupar tantes i tantes portades no fa pas massa.
L’actualitat ja ho té, això. La immediatesa va cedint el protagonisme a nous assumptes que s’interposen amb l’empenta de la seva impaciència a les rutines acomodades que es creien impermutables.

Doncs bé, de tot l’assumpte d’en DSK (que és l’abreviació amb la qual han batejat el personatge els medis de comunicació àvids d’espectacle) i de totes les imatges que ens en van oferir, em cridà especialment l’atenció el paper de la seva esposa. Aquell posat semi-heroic d’acompanyar el seu marit en les entrades i sortides del jutjat, impertorbable, sostenint el pes de tantes mirades estranyes copsant-la de fit a fit, i segurament pensant coses malèvoles sobre la benevolència o bé la estupidesa d’aguantar tot el que devia haver aguantat.

I sí, s’ha parlat a bastament de l’home i de si el contacte sexual amb la cambrera havia estat consentit o no; i de si tot plegat havia esdevingut un muntatge per desacreditar l’individu o bé una trapelleria més d’un faldiller compulsiu.
Però gairebé ningú s’ha recordat del rol d’Anne Sinclair (que és com s’anomena la senyora).

Les persones, en el panorama actual dels medis de comunicació, són insignificants. Simplement esdevenen aquells ens als quals se’ls atorgarà el paper de consumidor a l’hora de fer valdre els índexs d’audiència o el d’estrella amb data de caducitat en el supòsit que tinguin quelcom sucós a vendre (i, generalment, aquest suc preuat té cada dia més a veure amb la fruita podrida).
I, és clar, algú sense un bagatge previ d’escàndols, que actuï com un ésser estàndard (i, per tant, insípid) o que no estigui disposat a vendre la seva ànima a canvi del pòsit de la fama o la fortuna no té cap mena d’interès.

La televisió actual, màxim exponent del fenomen, s’ha convertit en una fira dels horrors, exhibint talents més que dubtosos, intel·lectes ennuvolats, crits per captar una atenció que no poden guanyar-se d’altra manera, vides de personatges sense més mèrit que haver-se deixat prostituir l’existència i haver-se venut pel xou...
Hi ha qui parla del fenomen Belén Esteban, però potser més aviat caldria parlar del fenomen gent-que-dedica-el-seu-temps-a-preocupar-se-de-Belén-Estebans-i-succedanis.

Això és el preocupant. Perquè per entretenir-se tothom està en el dret de prestar atenció al que desitgi, però quan l’efecte agafa proporcions tan colossals que manlleva la pròpia individualitat potser hi ha algun factor sociològic que se’ns escapa.
L’alienació és el que dóna emoció a moltes vides. I això és la derrota de la persona, però la victòria d’alguns poders i medis de comunicació.

És cert que cada vegada són més nombrosos els crits d’un retorn a l’enteniment. Mirar de recuperar un periodisme seriós o un entreteniment familiar.
Però alguns dels conductors que venen aquest fum a la pràctica no prediquen amb l’exemple. Això deu significar el seu sarcasme o bé que tenim tan arrelat el problema que quasi bé ni l’identifiquem.
No sóc de l’opinió que la televisió hagi d’educar, ja que això és missió de pares i mestres, ni sóc amic de les censures. Però d’aquí a permetre que esdevingui paradigma de la decadència d’això que hem bastit hi va un tros que no ens podem permetre.

Cal un vertader replantejament del que tenim. És la nostra obligació com a consumidors.
Si el productor no emet un control de qualitat, el client ha de dir-hi la seva (és clar que un ionqui demanaria si pogués una droga més dura, encara que el matés més ràpid). I això pot ser una
tasca dura. Molt dura.
No pot ésser que trobem gens ètic el que feia en Rupert Murdoch amb els seus tabloides britànics i nord-americans i, en canvi, ens quedem de braços plegats amb altres idearis que ens escampen diàriament per sobre del cap. Val la pena que esbandim qualsevol doble moral.

No som font de sensacionalismes; ni tampoc secundaris que en els reportatges deixen anar alguna llagrimeta, però en el fons el sol fet d’haver sortit a la tele els farà menys tens el drama.
Som persones (fins i tot darrera la dona d’en DSK hi ha un nom concret, per desconegut que ens resulti). I exigim que els canals de la comunicació romanguin amb els dos sentits oberts, emissor i receptor. Ambdós compartint, no pas fagocitant-se.

Abecedari incapaç de conjugar

2011-07-15T19:01:00.001+02:00

Poc a poc, sense fer soroll, els fets han anat penetrant a la nostra quotidianitat fins a apoderar-se de la situació. Quan això passa, la percepció a vegades té un curtcircuit que fa que algunes coses especials, anormals, acabin essent apreciades com quelcom d’allò més rutinari.

Més o menys això és el que ha ocorregut amb algunes noticies que han anat passant per les pàgines dels diaris últimament. D’una forma discreta, vergonyosa, aliena als titulars; però real, al
cap i a la fi.
I és que darrerament han aparegut força exemples de situacions en què la policia anava a executar la detenció d’algun sospitós o a aplicar una sentència i un grup de persones o una associació s’han posat entremig per evitar l’actuació policial.

Ho hem sentit a Barcelona, al País Basc, a Lleida... Aquí, presumptes lladres, traficants o fins i tot
terroristes s’han escapat dels braços de la justícia gràcies a la intervenció de tercers.
És més, per tenir dades clares del fenomen (encara que en una altra vessant), es pot quantificar que més de mig centenar de desnonaments a efectuar sota l’empara d’un dictat judicial ferm han estat avortats per la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques en els darrers mesos.

Naturalment que tothom ha d’ésser considerat innocent fins que es demostri l’extrem contrari, o que potser caldria repensar el model que les entitats financeres han organitzat per collar-nos amb una responsabilitat infinita i perpètua; però d’aquí a interrompre l’acció de la justícia hi ha un camí desmesurat i totalment innecessari.

És evident que hi ha alguna cosa que ha canviat en la mentalitat dels individus, perquè s’hagi produït una transició com aquesta. Però quina? Què ens ha provocat aquesta migració?

Hi haurà qui en culparà la revolta de la societat civil contra tot allò que fa tuf de poder. Com una prolongació del moviment del 15-M o de la “indignació” que promulgaven, es va contra la policia perquè aquesta, al seu torn, depèn dels polítics aquests que tant ens estimem.

Això no obstant, no s’hi val que ens quedem satisfets amb aquesta resposta. No es pot justificar amb aquesta lleugeresa la pèrdua del principi d’autoritat.

Encara que pugui ésser cert que els que ens manen no siguin especialment brillants o que ens hagin fet perdre una part de la fe amb la Justícia que ens demostren, no tenim alternativa. Algú ha de sustentar la barra de les decisions. A no ser que preferim recolzar la mà dels juraments sobre la Llei de la Selva, extrem que de ben segur seria encara pitjor.

La veritat és que estem creant un problema. Un problema sustentat en dues potes inestables:

Primer, el llast prové del model que estem ajudant a construir, basat en anarquia, improvisació improvisada, esperances fal·laces i la creença quasi bé mística que el poder de la societat agitada remourà tant el caos que en resultarà una calma renascuda i redemptora.

I la segona (i encara més greu) conseqüència és que aquest patró no ens servirà pas per l’avui, però encara menys pel futur. I és que quan els nostres infants donin per bona aquesta resposta als problemes que avui els estem ensenyant, serà la constatació clara i fefaent d’una derrota estrepitosa i dolorosa. Una desfeta que ens perviurà, quedant solemnement a les mans dels que un dia seran els nostres fills com un abecedari que difícilment mai més serà capaç de conjugar el mot futur.

Traspàs de poders

2011-07-10T19:44:00.003+02:00

En els darrers temps ens estem acostumant a marxes forçades als canvis, a les novetats, als girs accidentats. Coses que fa uns anys haurien suposat una d'aquelles quatre o cinc noticies anuals del segle, avui són el nostre pa de cada dia.

I el que és pitjor: ho estem assumint com si fos l’experiència més normal del món, pura rutina.

El temps, al seu torn, es veu arrastrat per aquest cúmul feroç d’esdeveniments; i, com una bola de neu construint-se al llarg d’una pendent salvatge, fa que el paisatge que un cop havíem imaginat bucòlic es torni el vodevil en què l’únic que podem fer és girar el cap a banda i banda tot esperant la propera porta que s’ha d’obrir.

El rellotge té un amo que no som nosaltres. Mil distraccions i unes quantes pujades de to el comanden. Les busques que marquen l’hora volen arran d’esfera i costa tant seguir el ritme que correm el risc que els projectes, vergonyosos i dormilegues, passin de llarg de la seva estació.

Ara bé, hi ha cops que el soroll de fons ens distreu tant, amenaçant-nos amb moviments eterns, que confonem els canvis que a la pràctica no ens alteraran els plans, originats només per aparentar o fer-nos perdre la noció de les coses, amb aquells que sí que suposaran un efecte real i sucosament transcendent. Però entre tanta selva no els percebem fins que ens colpegen amb tota la seva energia directament al front.

És impossible forjar-se un esquema previ de la majoria de percepcions. Qualsevol element pot agafar-nos per sorpresa, ara.

Per exemple, havíem vinculat les identitats d’alguns països a unes característiques molt concretes, a una economia específica, a un tipus de pobladors ben identificats... Fins i tot alguns prejudicis s’encarregaven de sumar-se a les valoracions empíriques per originar un mapa complet que forjava una mitja-veritat succedània de la veritat sencera que podríem mig conèixer si haguéssim tingut l’oportunitat de visitar la contrada.

Avui en dia, però, fer això seria una vertadera temeritat; i és que, a part de jugar amb els nocius prejudicis d’abans, estaríem volent posar en conserva una realitat canviant que no admet sucre ni formol.

Si fa alguns decennis algú hagués afirmat que països com la Xina o l’Índia tindrien el poder que avui tenen (i, sobretot, el que poden arribar a tenir) segurament hauria estat considerat com a mínim un visionari de visió desenfocada.

I, alhora, en nacions que semblaven que ja havien passat suficients revàlides com per començar a creure en elles (Espanya, Grècia, Irlanda...) s’aprecia que encara han d’aixicar força més aigua; o llocs en què la Democràcia estava en una posta permanent (Egipte, Tunísia...) s’hi han produït intents que, encara que molt tímids, peten a la cara com una alenada llargament esperada.

És clar que de tot hi ha excepcions: Els Estats Units tenen un cadenat tan fort al voltant del poder mundial que, per molt extravagantment que s’adrecin els astres, segurament continuaran ostentant el lideratge, encara que sigui simbòlic, per un bon nombre d’anys més.

O també Alemanya, que tirant dels tòpics (aquest cop sí) que se’ls pressuposen de gent treballadora i decidida han sortit del clot, que per a molts ha estat penya-segat, de nou en pole position.

Hi ha hagut un traspàs encobert de poders. Ens han captat l’atenció amb motius estèrils i, mentrestant, en la zona cap a on ningú mirava hi havia rapinyaires i lladres amb majúscules; però també persones que estaven fent sense dubte alguna cosa bé per capgirar un destí que alguns predestinaven dissortat.

I amb aquests últims ningú s’hi ha fixat. En silenci han anat cosint els seus pedaços fins a convertir els parracs que vestien en una peça amb la qual ningú dubtarà a partir d’ara a convidar-los a qualsevol ball de gala.

El pot de les essències

2011-07-03T19:10:00.003+02:00

Sant Joan ha obert les portes de les cases. Encetem l’estiu, inexorablement, com cada any.
A partir d’ara ens queixarem força, com ho fem de tot: que si la calor insuportable, l’aire condicionat massa fort o que al contrari ni se sent, els mosquits emprenyadors voleiant arran del nostre son, els embussos de platja o a la terrasseta de la costa...
Tanmateix, i sempre entrant en la consideració que l’estació que ara iniciem té grans seguidors i grans detractors, la majoria coincidim en la bonhomia que aquesta desprèn de cara a modificar els nostres costums i apropar-nos un xic més a l’exterior, a l’aire lliure; en definitiva, a la sociabilitat vers els nostres semblants i una natura que ens aguarda.

Qui més o qui menys aprofitarà la bonança climàtica per decidir-se a descobrir nous paratges, noves perspectives.
De fet, no cal anar massa lluny, per això. No és imprescindible viatjar fins a l’exuberant Polinèsia, ni fins a la inhòspita Patagònia, ni tan sols cap a les grans metròpolis que els reportatges de motxilla o les superproduccions de Hollywood ens mostren.
A vegades del raconet de darrere casa en pot sorgir un paratge magnífic. Segurament sense l’ostentació d’unes cascades del Niàgara o d’un mont pretensiós (si fos així, de ben segur que algun grup de turistes japonesos amb uns teleobjectius més grossos que ells se’ns hauria avançat per mostrar-nos el camí abans), però sí amb tots els ingredients imprescindibles per atorgar-li aquell toc imprescindible per captivar-nos el paladar sensorial.

Als humans ens agrada recórrer món segurament pels vestigis dels antics exploradors.
Actualment tenim (pel que sabem fins ara) un planeta amb poques grans extensions per aixafar per primer cop. Els descobriments importants de la ciència present vénen de l’àrea microscòpica. I, és clar, virus, creixements anòmals de teixits o molècules per mirar de trobar una química més verda no són troballes tan motivadores ni tan assequibles pel gran públic com pot ésser una piràmide o la contemplació d’una costa semiverge.
Això no obstant, cada cop que els nostres ulls perceben per primer cop un paisatge o bé redescobreixen amb uns nous ulls un panorama ja conegut, un efecte placebo fa que ens creiem conqueridors, aventurers que han assolit la seva Atlàntida.

Només per aquest motiu, per l’excusa que ens proporciona el bon temps per a sortir de casa, ja hauria de valdre la pena patir uns quants dels inconvenients de l’estiu.
Obrim el pot de les essències i no en tenim prou. Per això hem d’anar saltant de flor en flor per captar el nèctar de noves zones.
Durant algunes sortides l’únic destí serà esdevenir els que plantin la bandera sobre una nova conquesta. Jo he estat aquí. I ho explicaran orgullosos a familiars i amics, i el record que en faran serà com un somni despert, gastat de tant de mal·leabilitzar-lo.

A més, sempre quedaran unes troballes secundàries (encara que no menys importants).
La primera: que tombant pel món sempre ens enfrontem a algun contratemps, per ínfim que sigui, que ens posa a prova a nosaltres, la nostra paciència, o els que ens acompanyen. I de tant en tant va bé testar les nostres reaccions per veure quin nivell hem assolit de pau interior.
I segona: que, curiosament, una de les gràcies que quasi bé tot el planeta Terra estigui ja descobert és que arreu trobarem persones. I si no tenim la sort de topar-nos amb la visió d’una Costa Amalfitana o d’una Península de Dingle, com a mínim ens pot quedar un encontre per certificar una bona conversa o la sensació que, afortunadament, encara a tot arreu queda bona gent.

En aquests moments no hi ha línies disponibles

2011-06-23T18:01:00.001+02:00

… sisplau, provi-ho més tard. Quantes vegades no haurem sentit aquesta cantarella mentre estem provant de contactar amb alguna empresa o reclamar algun servei. De seguida salta la musiqueta de rigor per aplaçar la conversa.
Però això és només el començament. Únicament un dels múltiples problemes de comunicació que ens assetgen.

Quan veiem baixar una allau de neu que es dirigeix directament cap a la zona on estem nosaltres, no pensarem en la nevada que esdevingué la causa primera del gèlid element. Només tindrem temps de córrer i resar perquè la gran bola no ens atrapi i ens aixafi.
Si fa o no fa, això justament és el mateix que descriu l’estat actual de la comunicació en el bosc del panorama convuls i cridaner en què està immersa la societat d’aquests dies. Tenim tanta agitació, tants moviments, que estem massa ocupats en el moment rere moment com per aixecar els ulls i anar a cercar l’origen dels mals.
És clar que no tot provindrà de la manca de diàleg entre nosaltres. Res té tant de poder com per crear per sí sol tanta trencadissa al seu pas. Però sí que pot suposar un potent incentiu per fabricar aquest vaivé desmesurat i foll per on sobrenedem.

Moltes vegades sentim parlar que nosaltres, tots (en teoria) humans, semblem parlar llenguatges diferents. I ja no cal anar a buscar en la maleïda Torre de Babel, sinó en el fet que els diversos estrats socials o professionals empren un argot propi, no basat en mots específics sinó en conductes encriptades, que ens allunya notablement els uns dels altres i els altres dels uns.

Aquestes últimes setmanes el tema ha pujat a la palestra perquè era una de les reivindicacions del moviment dels “indignats”. I en això potser sí que tenien raó.
Ells exemplificaven l’ús d’aquest proteccionisme entre treballadors del mateix ram majoritàriament en els rols dels polítics i dels empresaris.
Crec, però, que no es poden barrejar ambdós papers perquè res tenen a veure l’un amb l’altre. L’empresari hi té tant a perdre (ni més ni menys que la subsistència) o més (la culpabilitat d’haver de fer fora treballadors o carregar-se de per vida amb deutes i una reputació en dubte) que qualsevol dels seus assalariats; mentre que els polítics tenen un pecat addicional.
I aquest pecat és viure en un món a part que moltes vegades sembla no immiscir-se en absolut amb el dels simples i corrents mortals, tot i que en teoria la seva tasca és regular-lo mitjançant lleis i normes. Això no obstant, fa un temps que parlaments i congressos semblen haver-se ubicat dins d’un globus amb una atmosfera particular que evita que els seus ocupants hagin de sortir a cercar aire a la mundana superfície.

Tanmateix, no podem caure en l’error d’afirmar que aquest és un problema limitat estrictament a aquells que volem culpabilitzar. No, la comunicació ha esdevingut no només quelcom a millorar, sinó quelcom a arreglar; en general i en absolutament tots els dominis de l’escorça terrestre habitada.

Començant, naturalment, per nosaltres mateixos, a nivell individual.
Únicament cal meditar sobre les noves formes que tenim per formular el missatge i valorar en quin grau són idònies com a llenç per a la nostra expressió.
Per exemple, les xarxes socials tenen coses molt bones pel que fa a mantenir viu el contacte que d’altra manera s’hauria perdut o seria gairebé nul. Però l’escriptura exprés de mur a mur mai podrà substituir aquell cafè on sorgien mil i cap arguments, però que inesgotablement enfortien el múscul del parlar i l’escoltar.
Tant de bo que aquest Sant Joan que ara ve iniciï un estiu on tots trobem a través dels altres la nostra pròpia condició.

Dreceres

2011-06-17T20:46:00.004+02:00

Després del breu recés de les eleccions municipals, avui ja tornem a tenir el mecanisme polític ubicat en la seva posició normal. Amb els càrrecs electes rumiant com reconduir la situació (en el cas ideal) o bé traient fum per exprimir el màxim benefici de la poltrona (l’experiència fa que haguem de comptar amb aquesta possibilitat).

Les places de les viles, a més, s’estan començant a buidar de la gent que s’hi aplegava per reclamar el que creien els seus drets. Hereus d’una desil·lusió que brolla de la deu de la incomunicació; persones fartes que el poder estigui tan aïllat que tingui unes cabòries que res tenen a veure amb les del poble pla.
Què n’haurà resultat, de tot plegat? Encara és aviat per dir-ho, però la percepció a hores d’ara és que els esdeveniments han evolucionat des dels titulars fins a acabar en l’anècdota; en aquella última pàgina dels diaris que resulta amable perquè solament retrata fets sense una transcendència que ens alteri gaire els plans.

Tinc ben assumida l’autoexigència decidida que cadascú ha de mostrar per aixecar la veu i esbombar la seva noció de justícia. És, més que un dret, una responsabilitat.
Partint d’aquí, però, valgui fer una reflexió crítica.

I és que si el joc que hem assumit és el democràtic (les altres possibilitats que tenim per a aquest sistema fan autèntica paüra), tots l’hem d’acceptar.
Es pot entendre perfectament el moviment dels “indignats”, però quina era l’alternativa que proclamaven? Si els polítics que tenim no donen la talla, l’únic que es pot fer és buscar noves cares que es presentin als comicis. Però des del moment que facin això, ja estaran participant de ple en la rua política de la que renegaven. És un cercle continu i de molt mal esquinçar.

A part que els acampats no han originat respostes (més enllà d’expressar el malestar que molts sentim), el moviment ha posat en dubte que es puguin resoldre les coses per la via que fa molts anys que s’està intentant transitar. I això potser no és la solució, ja que, per aquest signe, en una democràcia no sembla que pugui haver-hi altra revolució que els vots de signe contrari (o, fins i tot, la derrota d’un vot en blanc). I malament rai si abandonem aquest carril!
A més, pel que respecta les parts “no-polítiques” que han estat condemnades pels “indignats”, tampoc són sistemes tancats i bé es pot mirar d’intervenir-hi (no sense esforç, és cert) directament: si considerem que els bancs que tenim no són ètics, anem a cercar els ètics; i si som de l’opinió que els empresaris extorsionen el sistema, creem els líders que basteixin les empreses on demà vulguem treballar...

D’altra banda, un segon error que, al meu parer, s’està cometent amb el tema de les revoltes ciutadanes és que el moviment s’ha posicionat espontàniament en el rol de portaveu del poble. I això és molt pretensiós i pot contradir el principi bàsic de la lliure decisió.

Existeix molta gent que som conscients que alguns (potser la majoria) dels actes que els polítics fan per representar-nos ens avergonyeixen. Però segurament hi haurà els que voldran que el canvi necessari vagi en una direcció i els que l’hauran planejat cap a l’altra. I potser fins i tot apareixeran els que no volen canviar; o, encara més, els que pretendran que, si s’ha de canviar, sigui per a fer-ho petar tot (només cal veure els resultats electorals de Plataforma per Catalunya).

Per tant, molta sort als habitants de totes i cadascuna de les sales de Plens catalanes, tant als nous com als que repeteixen.
Tant de bo que el llegat que deixin siguin unes ciutats i uns pobles millors. Però, tal i com estan les coses, ja ens conformaríem amb què al final d’aquests quatre anys hagin aconseguit canviar-nos el xip fins a no caldre necessari imaginar-se dreceres; i solament repensar-nos el mateix camí...

Marca

2011-06-10T18:01:00.001+02:00

L’art de l’opinió i de la manera que es donen les notícies té mecanismes realment peculiars.
Aquests últims dies mateix, n’ha aparegut un nou exemple amb tot l’afer dels cogombres pretesament assassins d’Alemanya. Que, tot i que era una informació seriosa i transcendent perquè hi ha hagut fins i tot morts involucrades, el tractament que se n’ha fet ha estat dantesc.
Primerament s’inicià l’enrenou per unes acusacions que es demostraren sense fonament, llavors van venir els desmentiments i finalment arribà l’estadi d’incertesa per mirar d’esbrinar d’on havien sorgit les famoses Escherichia Coli, tan minúscules com psicòpates.

Nosaltres, pel fet d’estar on estem, hem tingut l’oportunitat de seguir de primera mà la reacció de la premsa espanyola. I m’ha semblat una resposta força primària, radical. Com sempre que es toca la dignitat de la marca “Espanya”.
I és estrany, perquè de la forma que va el país i amb tots els problemes que té a sobre, sembla que a la gent se li hauria de remoure l’estómac per moltes altres coses abans que per una acusació preventiva d’un altre país.

És cert que els rumors poden haver suposat una pèrdua important per a la producció agrícola. I amb la càrrega que el camp ja ha de suportar de forma habitual, això és una molt mala noticia.
Però si l’alarma s’ha disparat sense mala intenció, en un estat d’alteració i urgència, simplement per identificar la nafra, es pot mig justificar.
A més, el fet que la topada hagi tingut lloc amb l’Alemanya d’Angela Merkel segurament també deu haver contribuït a augmentar la tensió. I és que quan el nou foc s’encengué, encara cuejaven els comentaris de la cancellera sobre el dret dels espanyols a fer més dies de vacances que els alemanys...

El tema en qüestió és que tothom prova de defensar allò amb el qual s’identifica de la millor manera possible. I això hauria d’ésser un dret bàsic i ha d’esdevenir obligatòriament quelcom positiu.
La pega és que hi ha aquells que confonen la defensa d’allò que és seu amb l’atac sistemàtic vers tot allò que ve de fora. I ara hi ha campanyes que parlen de replicar a Alemanya mitjançant el contraatac furibund per “venjar-se” de l’assumpte dels cogombres maleïts.

Quan estimes quelcom, mires de protegir-ho i de cuidar-ho, amb delit i dedicació; però en cap cas demostraràs aquest amor dedicant-te a malmetre les coses que li fan ombra. I és que aquesta actitud no et beneficiaria a tu ni als que veurien pertorbada la seva tranquil•litat per aquest motiu.
Per què, doncs, quan parlem de països sempre s’ha de parlar amb termes bèl•lics? Per què sempre s’ha d’apel•lar a un orgull malentès perquè l’afinitat d’alguns exclogui la dels altres?

Generalment, que alguns països es dediquin a carregar-se tot allò que els amenaça amb la comparació per fer bandera de les seves virtuts és simptomàtic de feblesa.
S’ha d’ésser constructiu. Al capdavall, el que compta no són realment els cogombres, ni tan sols els pebrots (per dir una hortalissa qualsevol a l’atzar). El que val la pena de debò és mantenir la dignitat necessària per aguantar una comparança amb uns actes previs que ens hagin tibat el cap per deixar-nos-el ben amunt.

Catarsi col·lectiva

2011-06-04T13:34:00.003+02:00

Fa un temps que l’actualitat ens està acostumant a les aglomeracions de persones, per motius més o menys alegres, menys o més reivindicatius...
En tenim un grapat d’exemples: els “indignats” de la Puerta del Sol madrilenya, la Plaça Catalunya, la Plaça del Pati o tantes altres localitzacions; l’afligit comiat vallenc a Xavi Tondo; les celebracions del Barça; manifestacions per moltes i variades reivindicacions...

Els motius són molt diferents i les tonalitats dels actes van des del blau més cel al negre més fosc, però de tots ells se’n pot destil·lar el màxim comú denominador d’una mateixa essència.
I és que, com si la situació actual, tensa i contínuament canviant, ens sobrepassés, ens refugiem en el conjunt per refer-nos. L’estat unit sembla ésser la solució. Recollir-nos per no sentir-nos tan sols; aplegar-nos per no apreciar tan latent la separació que en tants aspectes es fa ben patent.
En moltes ocasions els interrogants esdevenen una afirmació alta i clara quan passen pel sedàs de la catarsi col·lectiva. Com en l’anunci de cervesa en el qual un seguit de personatges descriuen les virtuts de la nostra terra per fer-nos sentir millor, notar que algú més pensa o recorre el camí del mateix sentiment que nosaltres sembla que ens autoritza encara més a aixecar la barrera a tota aquella intensitat.

És clar que això serà positiu per una banda però negatiu per algun altre cantó.

No serà bo del tot pel fet que pot provocar certa contaminació. Aquest és un efecte que s’aprecia principalment quan s’efectuen queixes: “si el veí s’exclama, més val que cridi jo també per si ell aconsegueix quelcom”.
A més, els anhels col·lectius moltes vegades eclipsen les pròpies inquietuds; i evitem certs plantejaments perquè no són majoritaris i temem esdevenir estranys, o bé perdem el costum de lluitar nosaltres sols i quedem a mig trajecte.

En definitiva, però, la comunió amb els demés per enfrontar-nos a un objectiu comú tindrà més pros que contres. Bàsicament, per sentir-nos partícips d’un projecte que compti amb nosaltres. Que la societat actual és molt individualista, sempre provocant la rivalitat i la comparació, i mai està de més que, per una vegada (i tant de bo servís de precedent), pensem en plural.
Si aprenem a emprar amb responsabilitat aquesta poderosa eina de la col·lectivització, podríem obtenir una mesura addicional de força per a reivindicacions i necessitats en majúscula.

El nostre món proporciona una enorme immediatesa a les coses que passen i a les relacions. Medis de comunicació i xarxes socials fan que un event transcendeixi molt més enllà de l’àmbit geogràfic en què s’ha produït. I deu minuts després que una cosa hagi abandonat el seu present, la seva existència es pot conèixer a l’altra banda del planeta. A més, la línia entre l’àmbit privat i el de la societat és finíssima.
Tot això és una arma massa potent com per a desaprofitar-la.

Tant de bo que sapiguem posar en comú allò que toca per amplificar-ho i ubicar-ho al mig de la rotllana que pugui originar una productiva pluja d’idees. I que això serveixi per més que per a visualitzar problemes; també per a reivindicar mesures concretes, realistes i efectives.

El com d'un perquè justificat

2011-05-27T18:01:00.001+02:00

Fa ben poc, un improvisat filòsof portuguès es preguntava des de la seva àgora de flaixos i càmeres: per què?
I pocs dies després, l’altaveu mediàtic ens ha fet arribar el ressò de noves preguntes, de més quimeres. Però aquest cop no han estat pronunciades per una única persona en una sala de premsa d’un camp de futbol, sinó per una multitud en places i carrers; de la mateixa manera que segurament aquests últims són interrogants infinitament més transcendentals.

La passada setmana els “indignats” van prendre l’espai públic per demostrar el seu desencís amb la situació actual i reivindicar unes reformes urgents que, a hores d’ara, semblen prou utòpiques.
Polítics, grans empresaris i banquers són els principals assenyalats pel dit acusatori dels acampats. Però segurament no deuen ésser els únics culpables de tot el que passa.
El que sí està clar és que tenim un sistema malalt. Amb un pronòstic tan compromès que amenaça d’esdevenir un diagnòstic terminal, un coma sense cap mena d’energia per aferrar-se a una hipotètica solució que pogués travessar en un futur proper.
I, evidentment, polítics, grans empresaris i banquers són eixos molt visibles d’aquest mecanisme rovellat, però perquè res no grinyoli cal que fins i tot la peça més petita estigui en unes condicions que actualment no es poden garantir.
Probablement hi ha més culpables del que sembla.

Els congregats a la Plaça de Catalunya de Barcelona i a moltes altres localitzacions catalanes, de l’estat espanyol i d’arreu del món tenen múltiples motius per argumentar l’acció dràstica que han pres. Nombroses justificacions responen els per què s’han decidit a mobilitzar-se i per què ara era el moment.
Tanmateix, és possible que manqui un com es pensa solucionar tot aquest garbuix. Falta descriure específicament els catalitzadors que possibilitarien la transició, des de l’alteració de l’avui fins a la revalorització de tot plegat (i és que aquesta crisi no és únicament econòmica).

És cert que durant les acampades s’han organitzat assemblees, tant generals com sobre temes puntuals, per debatre possibles sortides i mesures que podrien esdevenir solució. I això s’haurà pensat amb la intenció de trobar obertures d’emergència, pedaços provisionals per sortir del pas; però també permetrà, de ben segur, una reflexió profunda que viatjarà més enllà i pot ajudar a no tornar a repetir en un futur els mateixos errors del passat.
Ara bé, perquè aquestes mesures fetes de mots, projectes, ètica o anhels es concretin hauran de topar-se, inevitablement, amb la pura i dura realitat.

Pot ser que de la deu de la indignació col·lectiva n’hagin rajat idees excel·lents, molt vàlides. Però en aquest cas algú haurà de fer de transmissor entre el pensament i la implantació efectiva d’aquest en forma de llei, norma o similar.
Per tant, estem parlant de nou d’un mecanisme polític. I encara que el gestionessin polítics diferents dels que tenim ara, qui ens assegura que tard o d’hora no adquiriran els mateixos (o pitjors) vicis?

La democràcia és, fins que no ens empesquem quelcom que ningú ha trobat encara, el millor sistema de govern possible per a nosaltres. I, com qualsevol altra cosa, ja sigui física o bé immaterial, amb el temps corre el risc d’espatllar-se.
Per tant, la solució d’avui pot ser tan fàcil com trobar un grapat de bons mecànics de democràcies. O esdevenir-ho nosaltres mateixos.

Llàstima que, a vegades, les coses més senzilles són les més complicades de dur a terme.
I és que inconscientment associem els pretensiosos canvis radicals a algú que ens durà a casa el nou aparell, l’instal·larà i s’endurà el vell. Així de còmode (encara que car).
Mentre que, quan del que es tracta és de reparar quelcom ja existent, això pot implicar un tractament continu, una medicació pautada, un compromís perllongat... I això és més barat però implica un esforç i la no-immediatesa.

Tanmateix, no podem perdre de vista que l’objectiu final no és canviar per canviar, sinó solucionar allò que falla.
I ja hem fet un primer pas, que era amplificar els símptomes per qui encara no els hagués detectat. Però ens continua faltant la part difícil: manquen els coms, reals i efectius, que puguin esdevenir remei.

Autoregulació

2011-05-20T18:01:00.002+02:00

Aquesta setmana, igual que l’anterior, m’agradaria parlar d’una dualitat. I és que algunes vegades, encara que el tema sigui ben diferent, el fons de dos temes fa que s’acostin perillosament i que hi puguem establir inexorablement un paral·lelisme entre ells.

Per començar, l’altre dia escoltava a través d’Internet l’speaking d’un senyor que s’anomena Ric Elias.
Aquest nord-americà, cofundador i màxim executiu d’una empresa de màrqueting d’èxit, era viatger del vol 1549 d’US Airways que el gener de l’any 2009 efectuà un aterratge d’emergència al mig del riu Hudson, a l’alçada de Nova York.
Doncs bé, en aquesta xerrada Mr. Elias pretén compartir amb els oients tres coses que ell va aprendre durant els pocs minuts que durà l’operació que amenaçava d’anul•lar-li la vida.

El primer pensament fou que tot pot canviar en un únic instant, i que no hi ha temps per perdre ni per posposar projectes o experiències. Ell resumeix el punt de vista que assolí sobre això dient que, a partir d’ara, vol convertir-se en un “col•leccionista de vins dolents”: si hi ha l’ampolla i la persona, per què no encetar en aquell mateix instant l’experiència del tast?
En segon lloc, meditava sobre el temps que havia malgastat fent coses sense transcendència amb gent que sí que l’importaven de debò. I arribà a la conclusió que calia minvar l’excés d’ego i les males energies per veure l’existència d’una manera més complerta, més sana.
I, per finalitzar, en aquell moment que va percebre que la mort era una probabilitat ben factible, Ric Elias se n’adonà de la preuada riquesa de la vida. És el joc dels contraris: res com la visió d’una completa negror per valorar el blanc. I també es consciencià que, per moltes coses que tinguem al cap, una o un parell són les que concentren la missió real del nostre camí (en el seu cas, veure créixer i exercir de pare de la seva filla), únicament. Per tant, per moltes accions que ens interessin, cal focalitzar un interès “real” en aquesta o aquest parell de coses.

M’agradaria enllaçar això amb la campanya electoral d’aquests dies.
Res de nou sota el sol: els nostres polítics s’han encaparrat un cop més a embrancar-se en debats estèrils i a avantposar els seus interessos o els del partit als de la ciutadania durant l’acció propagandística que han realitzat (fet que no atorga gaire bones expectatives a l’acció de govern que realitzaran si en tenen oportunitat).
En l’exemple concret del debat entre candidats vallencs que es va realitzar el dia 11 de maig al Centre Cultural Municipal, els projectes van brillar per la seva absència. La major part del contingut es dedicà a atacar l’altre o a defensar-se, deixant els votants potencials en un rol d’espectadors de les grandiloqüents coses dels polítics; de nou en un exasperant i absolut segon pla. Quan aprendran que a l’inrevés el profit comú es veuria més recompensat?

El quid de la qüestió és adonar-se d’allò que realment importa.
En Ric Elias feia prevaldre aquelles coses a les quals la vida ens porta respecte allò que ell realment desitjava. Popularitat, promeses d’èxit, béns materials o estàndards socials prefixats giraven l’eix del seu món abans que la visió sobrecollidora del sol existencial sobre la fulla de la daga de la Negra Dama el fes recapacitar.
Anàlogament, els polítics avantposen sovint allò que els farà guanyar (o el que farà perdre als altres) als projectes reals que haurien de fer avançar una comunitat durant els propers quatre anys.

Tot plegat seria tan senzill (o tan senzillament complicat) com esquinçar les modes i atrevir-se a complir únicament els dictats d’una consciència que ens fa ésser de forma natural bones persones, però a la qual algunes vegades ens girem d’esquena.
Si som totalment purs potser serem de tant en tant vistos com estranys, desconcertants. Però, a la llarga, si engreixéssim els mecanismes de l’autoregulació, cada cop el pensament aniria més fi i el planeta esdevindria, al capdavall, segurament menys inhòspit.

Màscares

2011-05-13T22:04:00.004+02:00

La vessant social dels humans ens aporta indubtablement moltes coses positives. I, més que això, és una de les característiques que ens diferencia de la resta d’animals i ens atorga bona part de l’adjectiu aquest a vegades tan pretensiós de racionals.
No solament treballem per al conjunt que som o representem amb ànims d’obtenir-ne recompensa (protecció, infraestructura, la compartició de recursos per abaratir costos, etc.), sinó que, quan estem de bones, algú fins i tot gasta recursos sense ànims d’obtenir-ne altre premi que no sigui el plaer d’haver fet el que la consciència li dictava que havia d’ésser realitzat.
Però a vegades aquesta part social ens fa cometre autèntics disbarats; fins i tot allunyar-nos de la persona que som i representar papers que no ens escauen gaire. Fer coses de cara a la galeria.

Aquests dies mateix m’ha semblat trobar a l’actualitat dos exemples d’aquesta careta sobreposada...

Punt número ú: La setmana passada el govern espanyol aprovà un reial decret que té per objectiu fomentar la compra de vehicles elèctrics. Mitjançant aquest text, tot aquell que compri un d’aquests vehicles veurà directament subvencionat un vint-i-cinc per cent del seu preu total.
I és que tot i que sembla que les subvencions mai hagin d’ésser negatives (ningú regala res, diem sovint), algunes vegades no tot està tan clar.
Per un cantó ens parlen que les retallades són necessàries i que en un moment tan complicat com aquest els ciutadans ens hem d’estrènyer el cinturó, però per l’altre s’enceten noves despeses. I el que és més greu, la seva utilitat sembla poca o potser nul·la.
Comprar-se avui en dia un cotxe de mida petita, amb un acabat bàsic, que té una autonomia d’un màxim de cent cinquanta quilòmetres i que supera com a mínim els trenta mil euros no sembla pas una actitud d’activisme ecològic, ni tan sols una acció de responsabilitat, sinó un simple caprici. I que haguem de veure com un govern que deu diners als catalans pagui aquests utensilis que d’aquí a un parell d’anys hauran quedat probablement totalment desfasats o valdran una quarta part del que costen avui, doncs no sé, no fa gaire gràcia (per dir-ho d’una manera fina).
Ara, així aconsegueixen posar-se la disfressa de verds, d’ambientalment responsables. O del que toqui segons l’ocasió (dient això em ve al cap la sucosa subvenció del govern català a una “Feria de Abril” que res té a veure amb Catalunya; però això és un altre tema)...
Una màscara.

Punt número dos: També aquests dies s’inicia la campanya electoral per a les properes municipals. I en aquests esdeveniments (sobretot en els poble més petits, en què tothom coneix tothom), quan els diversos candidats han de vendre promeses de canvi la cosa a vegades grinyola. Gent que intenta ser allò que tothom sap que no són o, com a mínim, semblar-ho i que els altres girin el cap per uns dies i facin veure que s’ho creuen. O, si més no, simplement realçar-se les virtuts perquè sobresurtin.
Un altre ball de màscares, de nou.

Tant de bo que l’única careta que ens autoritzéssim a portar fos una repetició de la nostra pròpia cara.
Potser així, si ens la poguéssim treure i mirar-nos als ulls sense un mirall al mig que faci de broker d’emocions, arribaríem a reconèixer les vertaderes fesomies, les veritables emocions; i restar a gust amb allò que hem decidit ésser.
Amb totes les conseqüències. I que mai més ens calgués fingir.

Models

2011-05-06T18:01:00.004+02:00

Des de fa unes setmanes que anem estressats per culpa del futbol. Tant se val si som aficionats o no, es parla tant i tan a tot arreu d’aquesta col·lecció de Barça-Madrids o Madrid-Barces que per força estem condemnats a barrejar-nos en la tònica d’excessos regnant.

Això no obstant, entre els uns i els altres estan bastint una representació grollera i dantesca del món del futbol (aquí, per no repetir la paraula futbol que ja havia emprat abans he pensat utilitzar el mot esport; però no estic segur de fins a quin punt l’esport es tracta exactament d’això, per tant ho deixaré així).
D’una banda hi ha els excessos verbals i el joc violent; i de l’altra, haver entrat en la provocació amb rebequeries infantils. El resultat, però, ha estat que s’ha accelerat una confrontació més, com si no en tinguéssim prou amb el que ja teníem, per un tema que un cop un dels dos equips (o un tercer) hagi aixecat la copa esdevindrà totalment estèril i caduc.
El que queda d’aquesta mena d’actes és el fons, les maneres. I aquestes no resulten precisament exemplificants ni educatives, gràcies al camí recargolat pel qual ha transcorregut tot plegat.

Moltes vegades s’ha obert el debat sobre els continguts televisius que miraven els nostres fills. I quants cops no s’haurà maleït una sèrie de dibuixos animats perquè es deia que no transmetia els valors adequats o s’haurà posat en dubte la validesa d’un programa per estar en l’anomenat horari protegit.
Alhora, gent tota exaltada posa el crit al cel perquè la formació que es dóna a les escoles no fa créixer d’una manera prou íntegra els infants. I en una part aquesta preocupació pot ésser fonamentada, però també s’ha de tenir en compte que l’educació no és una tasca exclusiva dels mestres, sinó que l’entorn familiar també hi té molt a dir i a fer.

Per tant, què deuen pensar els nens i nenes de l’espectacle de rabietes, insults i desqualificacions que els grans organitzen per un simple partit de futbol?
Segurament, la protecció instintiva que els més menuts construeixen i que els fa preocupar-se solament de les coses més immediates i senzilles causa que obviïn temes dramàtics (també de causa adulta) com per exemple les guerres (o que fins i tot els contraris de la pena de mort celebrin alguna mort). Però inevitablement sí que es fixaran en un xou pretesament per a tots els públics i que els crida l’atenció com pot ésser un Barça-Madrid.

I quan s’asseguin davant del televisor veuran un entrenador fatxenda que excusarà les seves derrotes (seves, perquè el col·lectiu serà el de menys) en les intervencions de tercers, uns jugadors marcant territori amb mètodes expeditius que res tenen a veure amb el joc net, uns altres que exageraran algunes accions com el company que diu mentides a la senyoreta perquè castiguin el pesat que sempre li fa la guitza, denúncies mútues i, a sobre, mentrestant tindran assegut al mateix sofà un pare o una mare proclamant per ordre rigorosament alfabètic tot aquell reguitzell de renecs i insults que a ells sempre els hauran dit que una persona educada mai ha de pronunciar.

Per això és més que important, vital, que els joves pugin amb un esperit crític forjat fermament. Perquè disposin de l’eina que els permetrà decidir en cada situació i en cada context si allò és més o menys correcte i matisar les contradiccions aparents. I és que els anys ensenyen que el Bé i el Mal són a vegades relatius; com relativa esdevé la vida quan s’extravia per metàfores i viaranys.
Els models absoluts, si és que n’hi havia, fa temps que són caducs. Ni esportistes, ni herois, ni artistes, ni polítics, ni moralines de conte… I tot i que pot ésser bo emmirallar-se puntualment en l’acció d’algú o en les paraules de l’altre, serà imprescindible disposar d’un llibre d’estil propi, d’una unitat de mesura entrenada per l’educació i l’experiència que ens permeti graduar els pensaments i els esdeveniments. Tots els pensaments i cadascun dels esdeveniments.

Lírica, èpica i drama

2011-04-29T18:01:00.003+02:00

Tot just acabem de passar la diada de Sant Jordi, un any més, i de nou els llibres s’hauran fet avinents per a molta gent com aquell bon amic que sempre estarà al nostre costat.
I és que en les pàgines escrites hi trobem totes aquelles històries que, molt a pesar de la nostra imaginació obstinada a enlairar-se contínuament, segurament mai esdevindran, no es faran reals.
Però també hi tindran lloc accions transcrites per la vida mateixa, com una prolongació més sobre caràcters impresos de carrers i places on habiten gent que no som nosaltres però que, això no obstant, tenen les nostres mateixes sensacions, emocions, temors o anhels.

A través de les existències amb llum pròpia que s’hauran emancipat de la ploma d’escriptores i escriptors passarem per lírica, èpica i drama. Exactament igual que les fases per les quals transitem molts dies des que ens llevem fins que retornem de nou al jaç.

Per començar, quotidianament ens topem, com qui no vol la cosa, amb la majoria de subgèneres narratius: Som protagonistes d’una novel·la més o menys apassionant; ens expliquen contes en què hem d’esbrinar on queden les princeses bones i els llops; la crítica ha d’ésser constant i és imprescindible tant per a les pròpies accions com per a la dels altres, mentre que últimament l’apologia sembla reservada a alguna decisió puntual o a aquells fanàtics que giren el cap davant de certes barbàries; l’epístola és una forma de comunicació tan bonica com oblidada a favor de paraules escurçades; els pamflets s’empren avui tant per a les causes de reivindicació i crítica originals com disfressades en continguts pretesament neutrals que solament volen posar pebre; els libels es barregen amb la premsa seriosa o amb cercles personals farcits de ressentiment; o la paròdia és aquella manera simpàtica que hem trobat per tractar temes que ens fan vertadera basarda.
I entre tots teixeixen un quadre de costums. Els nostres costums.

Si abandonem la narrativa i pugem als escenaris, els subgèneres teatrals també estaran àmpliament representats en el dia a dia: sortint al carrer entrem en un sainet de personatges populars que per fer transcendir més els seus actes sovint els disfressen de melodrama o de mascarada. En algunes etapes vitals ens trobem representant un vodevil amb massa portes i nombroses (i sovint desiguals) entrades i sortides. I encara algú tindrà la barra de dir-nos que tot plegat és una farsa i que res és el que sembla!

A molts, però, el que realment ens interessa és la poesia, ja que suposa en certa manera el destil·lat últim d’esdeveniments i interioritats, el fruit macerat per la realitat i ofert com a conjugació d’una bellesa que a vegades cou.
Es plasmaran les odes per aquella persona que ens té el cor robat o la causa en què creurem fermament; l’elegia sobrevindrà quan la fosca dama faci inevitable presència; l’ègloga és la conversa, sovint reflexiva, en què mirem de trobar normes universals per domesticar allò tan indomesticable que és l’amor; l’epopeia serà emprada abundantment per parlar de partits de futbol o succedanis; la sàtira serà refugi per dir veritats des de darrere d’una cuirassa; o una cançó esdevindrà la democratització d’aquesta gran desconeguda que és l’expressió poètica.

Addicionalment, aquesta relació entre el món real i el literari s’ha amplificat gràcies a les noves tecnologies.
És cert, com diran alguns, que els nous invents han fet molt de mal als llibres i al seu consum, pel fet que algunes d’aquestes eines han substituït en els espais d’oci els moments en què ens submergíem en Castelles de molins i gegants o en viatges submarins de vint mil llegües.
D’altra banda, però, avui qualsevol pot ésser escriptor i trobar els receptors que llegeixin les seves creacions. Les xarxes socials i els blogs, per exemple, així ho permeten. I encara que el llenguatge emprat en moltes ocasions suposa un canvi dràstic respecte a l’estil a què estàvem avesats fins ara, aquesta opció d’obertura cap al poble ja ha de suposar per sí sola una bona nova.

És per motius com els anteriors i molts més que hem de cuidar aquest patrimoni cultural més enllà de Sant Jordi.
Amb una bona lectura davant dels ulls trobarem experiències; receptes per quan ens apareguin a les mans aquells ingredients determinats amb els quals potser un dia no havíem sabut què cuinar.

Res que no puguem anomenar

2011-04-21T19:01:00.002+02:00

En el molt recomanable últim disc del grup barceloní Manel (titulat 10 milles per veure una bona armadura) hi ha un fragment d’una cançó que diu: “Si em llevés i fos rei, reuniria les Corts per incloure en el codi penal que es prohibeixi a la gent anar pel món buscant res que no pugui anomenar”.

M’ha semblat una frase oportuna, donada la situació actual de tot plegat.
I és que penso que un dels principals mals que té avui el nostre món és una manca total d’objectius. Sovint fem les coses per inèrcia o perquè ho marquen els cànons de la societat, de les modes o de vés a saber qui. Però sense pensar exactament en una raó ni parar-nos a analitzar l’impuls que ens farà abocar-nos a afirmar que requerim inexorablement allò.

Necessitem.
Necessitem perquè ens sentim necessitats. Això no obstant, moltes vegades no sabem exactament què és el que cerquem.

Ens hem convertit en una comunitat teledirigida per la publicitat, les marques i alguns convencionalismes. I hi convivim sense immutar-nos, com si no tinguéssim alternativa, enduts per l’espiral que uns certs interessos han arremolinat al nostre voltant.
Ja des de ben petits ens fan conscients que per aconseguir popularitat hem de dur el calçat esportiu amb uns logos determinats; i creixem amb la lliçó apresa que la reputació passa per dur una estrella sobre el capó del cotxe, que pertànyer a un elitista club de golf equivaldrà a l’èxit o que pregonant les virtuts de la tendència més radicalment innovadora serà quan demostrarem el grau de cultura que hem assolit, per exemple.

I no s’hi val a dir que perseguim allò tan complicat (o tan car) perquè “el veí ho té i nosaltres ens ho mereixem tant o més”; o perquè “avui en dia no s’és ningú si no se’n té un”; o perquè “és el que toca a gent de la nostra posició i la nostra edat”...
Abans d’emprendre un sobreesforç per quelcom, ja sigui material o immaterial, hem de tenir clar que ho volem realment; això primer de tot!
Naturalment que ens podrem permetre algun caprici, alguna cosa innecessària però que ens plau. Però sempre que l’anhel sigui personal, no pas imposat externament o conduït per un efecte osmòtic que pretengui omplir l’interior d’allò que a fora està en grans concentracions.
Manca molta planificació. I això es nota en les compres o en els costums de l’oci, però també en afers tan transcendentals com la política, el medi ambient o l’educació.

En àmbits empresarials, l’acrònim SMART defineix aquelles condicions que ha de tenir un objectiu per considerar-se oportú: ha d’ésser Específic (S), Mesurable (M), Assolible (A), Rellevant (R) i Temporal (T).
És a dir, la seva concreció ens ha de servir per a una finalitat concreta i aportar-nos un canvi efectiu, cal que puguem avaluar mitjançant xifres objectives si s’ha aconseguit o no, ha d’ésser realista i s’ha de poder posar data a la seva realització (“el proper mes ho tindré acabat” o “el dia 5 hauré assolit el 60% de la meta”).

Doncs ja és hora que retornem a uns principis avui presumptament extraviats. Que pretenguem triar la direcció per la qual avancem en correspondència a l’adreça fins la qual ens vulguem desplaçar, no pas segons la facilitat amb què puguem fer el camí (ja se sap que els carrers més concorreguts són normalment els que estan millor asfaltats i, per tant, és més fàcil transitar-hi; però, en aquest cas, la densitat de pas trairia els nostres principis).
Hem d’ésser més exigents amb els nostres objectius.

De tant en tant, abans de sortir a la guerra de soroll i competència que se’ns presenta cada cop que posem els peus al carrer, seria útil que féssim una llista de coses, moments, preparatius o utensilis que hem de concretar durant aquella data per al nostre ritme vital.
I saber justificar-nos davant de nosaltres mateixos per cadascuna de les necessitats; i potser també saber eliminar tot allò superflu que tan sols esdevindrà nosa.

Estrènyer el cinturó

2011-04-16T09:01:00.004+02:00

Pugem a l’avió, per fi. Ben exhaustos després de ser obligats a creuar vint passadissos de l’aeroport, a passar per escàners, a ser escorcollats i a què ens hagin pres totes les mides possibles del nostre equipatge, pugem a l’avió. Per fi.
Un cop ens haurem situat de la millor manera possible en aquells seients de classe turista destinats a deixar-nos els genolls aplanats i que ens faran fer torns amb els veïns de viatge (en cas de tenir-hi bona química) per ocupar els reposacolzes, l’espectacle de mímica i d’hospitalitat forçada dels i les auxiliars de vol pot començar.
Quan les indicacions preventives hagin acabat, i ja amb la remor del motor de l’aeronau de fons, serà quan se’ns demanarà inexorablement que ens cordem els cinturons de seguretat.

Un cop aquesta petició hagi estat pronunciada, poden succeir dues coses: la primera opció és que no passi absolutament res i els viatgers acatin en silenci unir els dos extrems de la protecció (l’estadística mana que sigui l’opció preferent, ja que fins ara ha estat per golejada la més triada pels usuaris).
La segona alternativa, però, seria que els clients esclatessin d’ira, llançant improperis contra la pobre flota de l’avió, i es neguessin a cordar-se aquell empipador artefacte al voltant de la cintura. “Que se’l cordin els de primera classe, que ja estem farts que sempre ens l’haguem de cordar els mateixos! I, de pas, que se l’estrenyin ben fort, per variar!”, potser dirien.

Evidentment, aquesta història és una exageració, una fantasia. Però també sembla fora del sentit comú que en uns temps de penúria per a molta gent com els actuals es donin notícies com la que ens arriba del Parlament Europeu.
Allà, la setmana passada, les persones que democràticament foren escollides per representar els europeus des de la seu comunitària van rebutjar una moció mitjançant la qual s’instava a bescanviar en els trajectes inferiors a quatre hores la classe business que utilitzen quotidianament per una indigna classe turista.
I aquesta era només una de les mesures d’estalvi que es van proposar. Havent comentat l’exemple de dalt, però, no cal ni dir que tampoc cap de les altres disposicions (entre les quals es sol·licitava congelar l’any vinent els sous i les dietes dels eurodiputats) va ésser aprovada. Faltaria més.
Ni la pressió popular que s’elevà de l’efervescència de la consternació féu que hi hagués una marxa enrere fiable, més enllà d’alguna excusa de mal pagador que els grups polítics s’han encarregat ràpidament d’escampar.

No cauré en la simplificació de moda de dir que la culpa de la crisi econòmica que assota molts països (uns més que altres) és únicament d’uns pocs centres de poder (banquers, empresaris i polítics, majoritàriament). Fa uns anys molta gent va fer bestieses, estirant més el braç que la màniga, i ara en paguem tots les conseqüències.
És cert que els bancs probablement s’han aprofitat de la vulnerabilitat del sistema (aquella mà fluixa d’abans per repartir crèdits a tort i a dret s’ha convertit ara en una maça de ferro), que algunes empreses no dubten a l’hora de deslocalitzar o de tancar plantes no rendibles i que la política no ha sabut gestionar l’afer i ha quedat entre dos mars amb aires de passerell. Res d’això es pot negar.
En realitat, però, tota la societat en general acceptà el preu inflat dels pisos, lluir tot-terrenys de gamma alta per anar al súper o abandonar la planificació de la formació o la innovació pel premi immediat de participar en aquell creixement incontrolat.

Ara bé, pel que fa als polítics sí se’ls pot retreure amb contundència un fet: aquests mals moments no han contribuït a altra cosa que a allunyar encara més les cambres de representants del poble.
S’ha comprovat que els seus interessos difereixen de molt respecte els de la gent del carrer. Uns pensen en la baralla, la confrontació, la rivalitat, la preparació del ring per als següents comicis... Els altres, només resem sobreviure, esperem el plus del que ens havien venut com a estat del benestar i, de tant en tant, en nits d’ulls desperts fins i tot anhelem que es realitzi un d’aquells projectes que hem gosat plasmar sobre somni...
Vivim en dimensions paral·leles separades per una capa impermeable a algunes realitats.

Havíem sentit alguna vegada, en algun lloc, que l’únic que tenien en ment els polítics era no perdre la poltrona.
Però ara veiem que no únicament els interessa això. També volen que la seva sigui la poltrona més còmode. I no s’hi val que sigui de classe turista.

Els escollits

2011-04-09T15:50:00.002+02:00

A la central nuclear en problemes de Fukushima hi continuen operant a hores d’ara encara un bon nombre de treballadors, que han de vetllar per mirar de reconduir el drama. Totes aquestes persones romanen tancades a l’interior d’unes instal·lacions que custodien, alhora que a ells, un perill radioactiu evident. La justificació és que la mà d’obra i la supervisió humana són imprescindibles, i que uns quants escollits han de quedar-se al peu del canó per a tan alta responsabilitat. Encara que no se sap ben bé si els assalariats que avui estan entre urani i partícules malicioses sobrevolant l’ambient accepten massa de bon grat el rol que els ha estat atorgat. Sobre això les hipòtesis difereixen bastant: segons l’ONG Citizens’ Nuclear Information Center, la majoria són operaris joves i sense gaire preparació que veuen l’oportunitat de fer uns bons calerons; i segons altres versions, els que queden són treballadors experimentats recompensats amb un sou extraordinari (al voltant, diuen, d’entre dos mil i quatre mil euros diaris). Sigui com sigui, darrere de l’assumpte hi ha el rerefons ètic sobre si es pot sacrificar la salut humana per una causa, per molt important que aquesta hagi esdevingut. I, si es pot, qui s’hi ha de dedicar? És evident que tenint uns treballadors a l’interior de l’àrea de Fukushima qualsevol incertesa associada al perill estarà superada de molt. Tot allò que és permissible es veurà avançat per la dreta de forma temerària. El risc és un factor proporcional a la probabilitat que la incidència nociva es doni multiplicada per les conseqüències que tindria per a l’individu en cas que aquesta es fes tangible. I per a la realitat del Japó, ambdós termes són excessivament alts com per permetre que aquestes siguin condicions laborals per a ningú. L’explicació que es dóna des de l’empresa Tepco, l’operadora elèctrica encarregada de la central, i des del mateix govern nipó és que algú ha de romandre a la zona marcada en vermell per mirar d’evitar que la problemàtica no vagi encara a més i s’exageri el descontrol dels reactors i de les temperatures, les pressions i les fuites emergents. Però qui està capacitat d’enviar algú a rebre un bany de radiació i unes conseqüències físiques a curt i a llarg termini indeterminades però probablement terribles, per molt ben pagat que estigui? Tanmateix, això no és un problema que s’hagi inventat en el context d’aquest darrer i salvatge terratrèmol-tsunami. En molts àmbits i situacions hi ha d’ésser present el paper obscur d’aquells apagafocs que han de sacrificar-se pel bé de la família, d’una comunitat o d’una empresa. Fa molt (en qualsevol punt del recorregut de la història, suposo) que existeixen els personatges que arrisquen salut, prestigi o vida personal perquè un objectiu esdevingui la dada fiable que podrà ser estampada en l’informe final de comptes. Però generalment aquests individus no són els que es queden el protagonisme. Aquest els passarà de llarg per anar a parar als que donaran la cara per emportar-se les medalles o afirmar que el fracàs es deu a factors aliens totalment incontrolables i en absolut imputables a la seva persona. Aquest món premia les operacions de màrqueting o aquells que saben vendre la seva actuació (no pas aquells que de debò actuen). La responsabilitat es fonamenta en uns valors gasosos que caduquen amb la inclusió d’un mínim pretext. Per alguns, una simple finta serveix per escapar amb tots els honors del compromís que s’havia adquirit. Res com la cuirassa del poder o de les influències per esdevenir l’escollit que tan poc tindrà a veure amb l’altre tipus d’escollits, aquell que representen els ja anomenats herois de Fukushima.

Metalls pesants

2011-04-02T20:12:00.002+02:00

Les quantitats són veritablement molt importants, gairebé tant com la qualitat; per molt que es digui. Per exemple, repartits pel nostre planeta blau tenim un bon nombre de metalls pesants, però els trobem agrupats en mesures ínfimes, en allò que s’anomena concentracions traça, expressables en ppm (parts per milió). És a dir, són components que en la gran mescla del medi terraqüi queden en proporcions molt petites. Coure, plom, mercuri o cadmi són elements completament innocus tal i com es troben en estat natural, però poden arribar a ésser mortals en concentracions altes o mitjançant un contacte continu amb ells. El que ho canvia tot és la quantitat (o la quantitat per volum o pes que és la concentració). Els humans juguem a modificar-ho tot, i per això sovint posem sobre el tauler de joc perilloses receptes. I com que hem fet dels metalls pesants una part fonamental de molts processos industrials, aquesta manipulació causa que en certs racons s’acumulin en proporcions veritablement malignes, amb un perill real per als altres éssers i el medi. De la mateixa manera que en l’àmbit de les dissolucions químiques una alteració del nivell de solut en un líquid resulta dràstic, moltes altres coses són susceptibles d’una anàlisi semblant. Fins i tot en nivells no tant tangibles. Ara mateix ho estem contemplant de ben a prop. Que la Terra és un àmbit sovint inhòspit ja ho sabíem des de fa temps. Contínuament rebem informacions de maldats, bogeries, catàstrofes naturals o històries que semblen acudits de mal gust. Però per fortuna (dintre del que cap), habitualment aquestes noves apareixen d’una forma més o menys aïllada (tot i que la seva transcendència les fa ressonar dintre dels nostres cervells fins a semblar quasi bé omnipresents). Però ara no. Avui fa l’efecte que les males notícies ens colpegen provinents de totes direccions: una crisi duradora que està enderrocant allò que teníem com a béns de ple dret i enfonsant molta gent en el fangar de la pobresa; els atacs naturals del Japó i la posterior incertesa nuclear imposant amb calma tensa el seu maligne poder; la lluita i les morts per unes llibertats escàpoles a Líbia i rodalies; etcètera, etcètera, etcètera (segurament més etcèteres dels que ens mereixeríem). Aquests últims jorns, com si d’una plaga bíblica es tractés, som receptors passius dels infortunis d’un món mal domesticat. O potser és la seva resposta a les nostres irrespectuoses actuacions que l’han estat maltractant durant tants anys i panys, diran alguns... El més probable, però, és que ens ho haguem guanyat a pols sols i no tinguem contrincant pitjor que nosaltres mateixos. El que ens passa no és conseqüència d’una justícia divina o d’una natura venjativa, sinó que la majoria de mals són producte del nostre mal cap i d’una evolució que en alguns àmbits sembla arribar amb retràs. Un element tòxic ben diluït resulta innocu. O fins i tot se’n poden extreure efectes positius, afirmarien els homeòpates. I l’estat natural d’aquests tòxics és precisament la baixa concentració que els fa inofensius. Però a vegades l’home s’entesta en manejar sense cura els recursos fins a abandonar-los quan són dipositaris del perill que els donarà la mala fama. I això passa amb els metalls pesants, però també amb els problemes que no sabem resoldre un cop els tenim iniciats...

Empatia

2011-03-18T19:01:00.001+01:00

De nou han sobrevingut unes imatges esgarrifoses, que han anul·lat per uns moments la percepció de qualsevol altra realitat. Un atac injustificat als sentiments humans, que no s’acostumen ni tenen perquè a aquesta mena d’injustícies.
El terratrèmol de Japó ens deixà a tots tocats, esmaperduts per aquella violència gratuïta de la natura. La força de tot un planeta destinada a fer el mal, com si prengués exemple d’algunes de les males lliçons que els humans li hem donat.

I cada any que passa la retina rep amb un poder accentuat l’estímul de les desgràcies. Amb els nous mitjans tècnics, qualsevol cosa que ocorre a l’altra banda del món arriba al menjador de les nostres llars en rigorós directe i en una definició perfectament apta (massa i tot) per copsar qualsevol detall, fins i tot el de la llàgrima insinuant-se pupil·la enllà (o món ençà).

En aquest darrer cas, ja només uns minuts després que el moviment sísmic i el conseqüent tsunami encetessin el drama al país nipó, ens començaren a inundar de pantalles amb edificis fonent-se com paper o cotxes topant amb vaixells per la poca perícia a tractar amb l’element que els havia engolit de sobte.
I sense marge de recuperació, havíem de començar a patir per les rèpliques que ens anaven narrant o per si un mar desbocat acabava abocant aquella ràbia inusual sobre les terres de l’altre cantó del Pacífic.

Definitivament, la nova Comunicació ha procurat per a nosaltres un escenari completament diferent.
I ja no estic parlant solament d’Internet i les seves qualitats a bastament comentades d’establir nous mètodes de relació (xarxes socials, blocs, missatgeria instantània, …) o d’ajudar a crear un nou periodisme fet a mida del gust o la tendència del consumidor, per exemple.
Simplement amb un aparell tan quotidià i al qual gent de totes les edats i nivells socials està avesada com és el televisor ja es nota, aquest efecte.

Amb tecnologies audiovisuals anteriors (i ja no parlem de la premsa escrita), l’intercanvi d’informació sofria molts més retards. I aquests delays no únicament afectaven la fam de la societat per ésser els primers a conèixer quelcom, viciats per la pressa com estem.
Més que això, la immediatesa d’avui aporta a la comunicació un efecte empàtic especialment viu. En conèixer que aquella gent està passant per allò exactament en aquest moment fa que ens posem molt més en el seu lloc (tot el que s’hi pot estar amb el marge de la distància, és cert) i sentim el plany o l’eufòria en una segona pell molt pròxima a la nostra.
Quan ara rebem la notícia, aquesta no està acabada, sinó que moltes vegades tot just està començada. No hi ha encara un desenllaç trenat i els comentaris es van bastint a mesura que avancen els esdeveniments, fet que ens en fa de nou molt més partícips.

L’avantatge més important d’aquesta percepció és que ens ajuda a destriar totes aquelles fesomies que s’amaguen en el mosaic d’una gran nova.
Tot el que acceleri la nostra capacitat d’augmentar les realitats que habiten al nostre voltant fins a emmarcar-les en una faç concreta ens farà més humans, de ben segur.
I és que potser no identificarem en aquella cara un nom concret ni un conegut; però sí la por, la joia, l’amor, la desconfiança, l’odi, la curiositat, l’agraïment o milers d’altres sentiments.
Això ens permetrà sensibilitzar-nos amb l’empenta de l’experiència aliena. I reconèixer el que ens manca o valorar el que tenim.

La felicitat és una explosió, fugaç; però confonem els estats de transició amb una tristesa que té totes les de perdre quan la comparem amb la Tristesa vertadera.

Créixer sense victòria

2011-03-11T23:01:00.000+01:00

Fa unes setmanes que a França es parla molt d’un modest llibret (modest perquè solament té unes trenta pàgines i es llegeix en un obrir i tancar d’ulls) intitulat Indignez-vous (Indigneu-vos).
Les xifres, tant les de vendes com les que mesuren la repercussió mediàtica i les citacions en els medis de comunicació del seu contingut, confirmen aquest protagonisme.
El seu autor és Stéphane Hessel, un diplomàtic jubilat de noranta-tres anys que és actualment l’únic membre viu de la comissió que redactà la Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides, el 1948.

L’obra és un manifest contra la pobresa, la corrupció, les desigualtats i el sistema econòmico-social actualment imperant.
La solució a tot plegat és, segons l’autor, que les noves generacions s’aixequin; que s’alcin i ofereixin resistència enfront dels intents amenaçants de retallar les darreres conquestes socials.
La idea central vindria a ésser que els més joves agafessin el relleu als adults que un dia feren la Revolució (allò de l’esperit del Maig del 68), perquè l’estat d’alerta no decaigui del tot.

És curiós com aquests dies està coincidint que es parla del llibre d’en Hessel amb totes les revoltes de l’Àfrica i l’Orient Mitjà.
Com si els ciutadans d’aquests països haguessin pres nota de les indicacions del francès, la revolta ha passat de la teoria a la pràctica. De l’espai en un paper dòcil que admet amb resignació qualsevol moviment, cap a la sobtada aridesa d’una realitat on arrelar suposa a vegades passar pel sedàs de l’esforç, de les dificultats i d’aquell gris que no és ben bé blanc ni negre.

Cert és que una de les coses més denunciables de la societat que dia a dia anem construint és el passotisme que es desprèn de la majoria d’agents.
Ens estan bombardejant amb multitud de canvis (aquest ens tan impersonal parla de dubtes i d’oïdes sordes), però la resposta majoritària és el silenci o bé una indignació callada, producte a mitges de la por o d’un desencís que ens fa admetre que de ben poc serviria aixecar la veu.

Els detractors d’una posició d’enfrontament amb el sistema establert es recolzen en l’argument que la indignació, el rebuig o la resistència no tenen res a fer davant del monstre de múltiples caps que són els problemes econòmics, socials i de lideratge que estem patint actualment.
Potser és cert. Però el que ens ha de permetre créixer no és la victòria. En aquest estadi tan poc desenvolupat en el qual ens trobem, aquesta esdevé una autèntica utopia; i, a més, si hi hagués camí per arribar-hi, aquest hauria de passar segurament per un enfrontament massa sever, fet que tampoc ens interessa.
El que ens ha d’importar és el fet d’actuar, simplement. Si veuen (de nou aquest impersonalisme de no saber qui és l’enemic) que ens prenem seriosament el paper de ciutadans, abandonant aquella cuirassa de l’estat col·lectiu que ens fa proclamar: ja ho farà algú altre, podem reenergitzar la situació.

Si els que s’autoproclamen capaços d’arreglar el món no ho fan, com a mínim que no tinguin l’excusa de dir-nos que era perquè ningú els ho havia demanat…

Marcant territori

2011-03-06T14:30:00.003+01:00

Fa ben poc, amb el canvi de govern a la Generalitat, s’anuncià l’eliminació de la polèmica limitació a vuitanta quilòmetres per hora de la velocitat màxima dels vehicles a l’àrea metropolitana de Barcelona.
Tot i que durant els primers dies aparegué la contradicció que l’increment de velocitat es va aplaçar per culpa d’un anticicló que teníem instal·lat sobre els nostres caps.
Si, segons deien, els vuitanta quilòmetres no suposaven una diferència significativa en l’àmbit mediambiental, per què en presència d’un element que impedia la ràpida dispersió dels gasos nocius calia mantenir-los?
La incògnita sobre l’efectivitat real està condemnada a persistir. Ara aquest gest dubitatiu, i abans, amb el Tripartit, tampoc havien aparegut els informes definitius que raonessin sobre la disminució de gasos nocius aplicant la mesura, així com no s’havien arribat a demostrar mai les reduccions d’accidents ni de les congestions de trànsit.

I avui, quan ja teníem mig assimilat aquest canvi desfet, des del govern central espanyol ens fan avinent una nova modificació sobre el que ens deixen córrer quan anem amb cotxe.
Dels cent vint quilòmetres per hora en autopista passem als cent deu. La raó aportada ara és l’estalvi de benzina o gasoil associat.

Ben bé tampoc se sap el grau d’adequació dels deu quilòmetres retallats a les promeses que ens han fet durant el seu anunci. Realment l’estalvi de petroli serà representatiu i compensarà?
I, per altra banda, quin interès té el govern que els ciutadans estalviïn? O és que el mes que ve hi haurà potser talls de llum perquè no gastem tant en electricitat?
No oblidem que una modificació esdevindrà positiva en la mesura que els pros superin les contres. I en aquest cas no està clar que així sigui.
I és que ens venen que per a la mitjana de població el canvi solament representarà uns quants minuts al dia de més al volant. Però fa de mal empassar (i en temps complicats com aquests, encara més) que algú provi de canviar-nos els hàbits amb excuses sense un fonament clar i ben explicat.
A més, en l’enutjosa rutina d’un treballador, uns pocs minuts diaris de més per anar a la feina suposen al cap de l’any un grapat d’hores. I el temps d’un és avui en dia un valor sagrat.

Quan parlem de teories econòmiques, l’aferrissat debat que més transcendeix, fins i tot durant els jorns actuals i a gent no experta, és el que enfronta els keynesians contra els liberals.
Els postulats encetats per l’anglès John Maynard Keynes es podrien resumir dient que aquest assigna al govern un paper cabdal de conductor, executor i regulador dels termes monetaris. Les nacions han d’intervenir activament en l’economia mitjançant la despesa pressupostària de l’Estat; l’anomenada política fiscal (per entendre’ns, segons Keynes, per alleujar aquesta crisi el govern espanyol hauria hagut de destinar recursos a fer carreteres, augmentant la despesa pública i fomentant així l’ocupació; que és el que s’intentà sense èxit amb el Plan Zapatero).
Oposadament, pels liberals l’acció individual ha de prevaldre. Per tant, les estructures de govern han de limitar la seva intervenció al mínim necessari indispensable per garantir la convivència.

Aquestes dues corrents ja es veu a simple vista que no són estrictament econòmiques, sinó que es poden aplicar a altres àmbits, com per exemple el social.
Una nova contradicció que proposen els termes és que una teoria que s’omple la boca de la paraula llibertat està majoritàriament vinculada a polítiques “de dretes”, mentre que una que es basa en l’intervencionisme i una certa coacció de la voluntat individual s’acosta més a les “esquerres”. I això que les etiquetes habituals acostumen a no coincidir precisament amb aquesta realitat...

Ara la història es repeteix amb els 110 km/h. Hi ha un interès ocult sota l’excusa de l’estalvi de barrils de petroli? O potser és que els que ens governen volen marcar territori fent veure que actuen i recordant-nos que encara que estiguin sota mínims tenen poder per canviar-nos les rutines?

Re(e)volució

2011-02-25T21:56:00.004+01:00

El món està accelerat, descomandat, en rebel·lió...
Els darrers esdeveniments que s’estan produint, amb epicentre al continent africà i avançant cap al Pròxim Orient, no han fet altra cosa que reforçar aquesta impressió col·lectivament subjectiva.

Els neguits i les crispacions s’encomanen fàcilment; ja n’hauríem d’ésser conscients, a aquestes alçades. I els crits alçats des de Tunísia s’han anat distribuint molts quilòmetres a la rodona: a Algèria, a Egipte, a Líbia, al Marroc, a Bahrain...
En algunes d’aquestes contrades la tensió provocarà la vibració del sistema i potser fins i tot la caiguda de idees molt consolidades (per bé o per mal); en d’altres, el moviment esdevindrà solament un conat, l’alerta que quelcom pot estar començant a canviar.

Tindrà tot plegat repercussió en els llibres d’història? Probablement la resposta només es forjarà a foc mitjançant la tinta del temps. Res pot preveure millor el futur que estirar el fil fins que veiem de ben a prop l’estel acolorit del demà.
De moment, al país dels antics faraons han acabat amb un que volia ser-ne: en Mubarak. I les morts que hi ha hagut en aquesta i d’altres zones no poden ser justificades per un canvi de règim ni per cap afer semblant. O sigui que els balanços finals seran inexorablement eteris i sense gaire sentit.

Per què, doncs, unes actuacions semblants? Segurament perquè la naturalesa humana no descansa, cerca contínuament una millora del seu estat actual.
I sovint ens encallem en el conformisme o en el passotisme; i quan això passa requerim una eina que ens faciliti la sortida d’aquelles sorres movedisses.
Llavors, l’agitació dels demés al nostre voltant té precisament aquest efecte: els planys aliens fan que ens adonem que estem al mig de l’aspre desert i, el que és pitjor, que tenim set.

A part, hi ha l’important component que constitueix la cultura de la queixa.
És fàcilment observable en situacions ben quotidianes que quan algú posa el crit al cel (a la fruitera pel preu de les peres o a l’ambulatori pel temps d’espera) hi ha altes probabilitats que alguna altra persona la secundi per idèntic motiu o per una cosa totalment diferent (aprofitant la inèrcia decibèlica o de l’entonació emfàtica).
Possiblement creu que, si no hi afegeix rauxa de la seva collita, l’individu que s’ha queixat primer s’endurà tota l’atenció i, en correspondència, el millor servei.

Si és que es pot extreure alguna cosa positiva de l’ona expansiva de crispació actual, aquesta podria ésser precisament la visió que un canvi és possible.
En països acostumats malauradament a governs totalitaris que en nom propi, d’una tradició aferrissada o de la religió coarten la llibertat dels ciutadans, s’ha de veure com a positiu l’indici que l’escenari pot accelerar-se des d’una immobilitat que algú podia dubtar si seria perpètua.

L’altre dia, a la televisió apareixia una dona completament oculta sota una burca cridant en nom d’una alliberació anhelada que ella plasmava en l’enderrocament d’un govern determinat. Em semblà una imatge plena de poètica i, potser, de contradicció...

Comencem pel més senzill, que és que entre tot el poble unit reivindiquem els nostres drets. La marea humana ajudarà a alçar-se a tots aquells que ni sabien que eren aigua.
Després, amb el canvi percebut com a virtut tangible i perfectament factible a través d’un exercici meditat i planificat, serem capaços de decidir que és el que volem canviar.
Si la revolució ha de portar alguna cosa, que dugui a una reevolució.

Jean Paul Sartre deia que la llibertat és la capacitat de l’home de triar les seves cadenes.
I si aprenem a trencar-ne algunes, sabrem que les que arrosseguem és estrictament per gràcia d’una tria personal.

Suez

2011-02-18T21:43:00.002+01:00

Les turbulències polítiques i socials que s’estan donant a Egipte ja tenen una repercussió directa, ben palpable, en el preu d’algunes matèries primeres.
I és que el canal de Suez és un pas estratègic per a tot el transport marítim (s’estima que el 7,5% de tot el comerç mundial hi passa). Aquest percentatge es fa encara més patent en el cas del gas natural liquat.
La diferència que el moviment ha ocasionat? Doncs que el preu del gas natural liquat amb entrega a Àsia ha augmentat un 7,6% des que els contraris al règim de Hosni Mubarak han començat a dir-hi la seva.

Fa paüra el pensament de què pot passar amb una possible inestabilitat perllongada a la zona. Una oclusió de llarg abast del pas actual esdevindria quasi bé un embargament disfressat de les existències de gas natural, amb el corresponent increment exponencial del seu preu; conseqüència inevitable de l’algunes vegades funesta relació oferta-demanda.

És una vertadera llàstima que el continent africà agafi, sempre que ho fa, protagonisme per motius dubtosos. Dictadures, revoltes, guerrilles, nens soldat o fam són el pa de cada dia en les informacions que apareixen sobre aquest tros de món. Mai res positiu.
I el comú denominador d’aquests opacs episodis violents són els interessos relacionats amb les matèries primes: diamants, petroli o minerals rars, tant se val. El rerefons són els interessos econòmics (gran novetat!).

Fins ara hem conegut episodis que ens són ben quotidians sobre guerres preventives i altres invents per tenir perfectament controlats els interessos estratègics.
L’Irak, per exemple, s’havia de collar bé en el seu moment pel petroli que significava. I la cosa segurament devia acabar bé. Com a mínim per la voluntat i la butxaca de segons qui.
Però arribarà un dia que les mesures preventives no seran suficients. I aquesta situació d’ara és una possibilitat més que raonable per creure això, ja que s’estan donant massa coincidències, massa països cridant alhora, com per creure que es faran endarrere o els seus ciutadans es deixaran prendre res més.

Si per alguna cosa poden servir aquests encariments que s’entreveuen a l’horitzó del gas i probablement del petroli (qui no es conforma és perquè no vol...) és per abandonar a marxes forçades l’actual model energètic i començar a bastir la revolució que, des de fa tants anys, s’insinua que ha d’arribar.
És el moment de canviar els hàbits, de fugir dels modestos intents que s’han fet fins ara (més per cobrir l’expedient que per altra cosa) i d’eradicar una dependència amb data de caducitat marcada amb foc, ara que la pressa empeny però la necessitat encara no esprem fins a escanyar.

És cert que en algunes societats del planeta estem aconseguint disminuir la ràtio de consum energètic per persona en moltes de les activitats quotidianes, ja sigui per protocols de Kyoto, responsabilitats socials corporatives o simple i pura honestedat. Però cal tenir en compte que el món desenvolupat (el que contamina) s’està expandint amb el despertar de noves potències com la Xina o l’Índia. Una cosa anirà per l’altre.

No podem esperar desgràcies per realitzar un canvi que fins ara ha demostrat una extrema timidesa. Però si la naturalesa humana demanda pressió per posar-se a fer quelcom, que com a mínim sapiguem aprofitar les oportunitats que se’ns posen a tret.

Sinèrgic

2011-02-04T19:01:00.001+01:00

La Xina ha decidit censurar la paraula Egipte (concretament Egypt, en anglès) en la coneguda plataforma d’intercanvi social Twitter.
El motiu? que no s’encomanin les revoltes que en els últims dies han posat tensió primer a Tunísia i després a Egipte.

A la zona africana, com és comprensible, les noves també han caigut com un gerro d’aigua freda.
Normalment, el nerviosisme ja és rutina en aquests països. I ara la situació s’ha tornat més punyent amb els darrers episodis.
Fins al punt que contrades tan allunyades del continent negre com és la Xina han volgut prevenir que noves influències pertorbadores entressin a les seves fronteres i els originessin mals de cap.
No fos cas que els problemes d’ultramar fessin pensar els nostres veïns en tot el que els succeeix i els donin ales per reclamar tot el que els manca...

Que solament s’encomanin els efectes negatius o violents és quelcom que per força ha de cridar l’atenció. Amb una facilitat inusual, quan té lloc un esdeveniment que surt de l’habitual tothom n’acostuma a prendre nota. Especialment si té a veure amb la crispació, la negativitat, la queixa o amb l’augment d’entropia (la magnitud que mesura la tendència al caos).
En canvi, no passa el mateix (o, com a mínim, costa més) quan es tracta d’impregnar-se de fets positius. I ja no parlo d’actes sublims, d’actes heroics (en aquest cas es podria entendre la no-repetició per la seva dificultat intrínseca); sinó simplement d’intentar imitar allò que creiem que és el que hauríem de fer.

En la cultura empresarial és pa de cada dia, i cada jorn més, la noció del mot sinergia. És a dir, unir-se dos o més departaments o companyies per aprofitar quelcom o aconseguir un benefici comú.
Doncs més o menys això (un efecte semblant, tot i que de conseqüències ben diferents) és el que sembla tenir lloc pel que fa a l’exaltació de les masses.
Una petita espurna sobre un matoll i acaba esdevenint l’incendi que calcinarà tot el bosc. O encara més: simplement el fum d’un foc veí pot atiar la destrucció d’una latitud determinada.

Sort que, amb els mecanismes que ens ensenya aquest fenomen, podem ésser capaços d’ensinistrar la situació i de reconvertir-la.
Només canviant el signe de l’equació que dirigeix la transformació de la ràbia d’un poble en la còlera del veí, hauríem de poder resoldre la incògnita de com fer que la joia s’escampi, o que la bondat sigui contagiosa…

Els estats col·lectius són una eina molt poderosa. A través d’ells, podem redirigir l’atenció de la gent i fins i tot l’actitud de les persones. Però no necessàriament en negatiu!
Com en un circ en què la lona aïlla de l’enrenou del carrer i ens podem concentrar en el número que ens proporcionarà un benestar a l’uníson amb la resta d’espectadors, la teràpia grupal pot esdevenir un bon remei.

Per tant, ara que hi som a temps i ens queden Decennals a gaudir o bé altres excuses encara per trobar, barregem-nos amb la comunitat i fem que el somriure es propagui com munició de l’arma de destrucció més massiva.
Pot ésser la nostra veritable revolució.

Decennals

2011-01-28T13:23:00.002+01:00

Fa vora 700 anys, al segle XIV, una terrorífica pesta va sacsejar Europa. I Valls no en fou l’excepció.
Els vallencs, per acabar amb aquesta sagnia, es van confiar a la Mare de Déu de la Candela perquè els protegís.
El final de l’episodi, imminent i feliç, suposà l’inici d’una especial relació dels habitants de l’actual capital de l’Alt Camp amb la seva patrona.
A partir d’aquell moment, en diverses ocasions s’apel·là a la intercessió de la Verge. Fins al punt que l’any 1791 es va signar el document que estipulava que cada deu anys es realitzaria una solemne i extraordinària processó per venerar la imatge de la Mare de Déu de la Candela.

Aquest va ésser el començament de tot plegat. Amb els anys, la Festa ha anat evolucionant i afegint nous matisos, nous sabors. Això no obstant, sempre ha aconseguit retenir l’especial esperit per connectar amb les successives generacions de vallenques i vallencs.
El comú denominador probablement haurà estat i continuarà essent (tant de bo per molts anys) l’esperit de ciutat que destil·len. I el poder que tenen per reunir durant uns dies, de forma excepcional, totes les tendències, actituds i pensaments arran d’un objectiu compartit.

Fa set segles, la figura de la Patrona va unir la gent al voltant d’una esperança. La de salvar-se de la salvatge malaltia.
I des d’aquell punt en endavant ha anat congregant més cops l’atenció que li han volgut dispensar tots aquells que necessitaven quelcom o aquells que no s’atrevien a demanar impossibles als mortals; tots aquells que embolcallaven en la fe més íntima les seves demandes o aquells que amb un indissimulat agnosticisme resaven a la promesa de l’Altre...

Les circumstàncies d’ara són molt diferents a les primogènites. No ens enfrontem a cap cataclisme, ni tan sols a cap efecte nociu. Ben al contrari, parlem d’una festa, en majúscules.
La similitud entre ambdós casos? Aquesta característica tan humana de cercar un parèntesi, el que ens permeti foragitar la realitat (tan real és la pesta com l’esgotadora rutina del dia a dia, encara que una realitat mati i l’altra ni de bon tros) i esbargir-nos uns instants del que ens turmenta o avorreix.

Avui comencen les Festes Decennals. Les nostres festes!
A partir d’ara deixarem la llarga travessia pel desert i obrirem les portes del ben retrobat oasi.
Des d’aquest paratge estant, podrem gaudir de l’ombra que ens salvi del sol inclement que escampa sovint rajos de crits, presses o de desorientació. Des del recer d’aquesta excepcionalitat, segurament tindrem l’impuls de contemplar les passes que el camí haurà gravat sobre la sorra i extreure’n conclusions. I valorar tant allò que hem fet fins ara com, sobretot, allò que queda per fer.

Disposarem de totes aquestes virtuts. De tot això i, a més, de l’efecte cooperatiu de sentir-nos orgullosos d’ésser vallencs.

És cert que ja hi haurà temps per les reflexions i per la seriositat dels grans temes. Tot just comencen hores d’insomni voluntari, de xerinola, música, llums, distracció i alliberament.
Però això de repetir un esdeveniment tant de tant en tant com són deu anys per força condueix a preguntar-nos què serà de nosaltres quan s’esdevingui la pròxima edició.
Per tant, que comenci la festa! Però si en el parèntesi obtenim respostes que ens puguin ajudar quan s’esfumi la màgia, doncs millor que millor.

Bones Decennals!

Clarors de seny

2011-01-21T19:01:00.002+01:00

Ja gairebé tenim aquí allò que els vallencs portem quasi bé deu anys planejant. Uns pocs dies i les Decennals seran una realitat constatable, una espera conclosa, un final esperem que feliç.

Aquesta és una característica molt humana: destinem nombrosos esforços i molt de temps a un objectiu que, tot i que pot efectivament arribar a complir-se, s’esfuma en un tres i no res. I llavors ens trobem orfes, mancats d’alguna cosa.
Es veu que el nostre destí és anar relligant projectes contínuament, destil·lant una lluita impacient o bé una paciència ben lluitadora.
És clar que més val aquesta persecució perenne que no pas esdevenir un subjecte passiu i quedar-nos al marge de tot. La desídia seria molt pitjor que el cansament arreplegat durant l’afany.

Ara que han arribat, però, hauríem de fer de les Decennals l’excusa que més hagi valgut la pena. Un motiu per foragitar la rutina i cercar una nova ruta que empenyi una batalla que de tant en tant es veu desmotivada o se li acaben les bateries.
I què millor que bastir un projecte col·lectiu que inclogui tota una població? Què pot resultar més beneficiós que plantar un pal de paller al mig de la plaça que faci de guia del tot-plegat que durant uns dies serem nosaltres?

Unes festes que es plantegen tant de tant en tant com són deu anys bé mereixen ser considerades quelcom més que una expressió lúdica o un mostrari de fe, celebracions i tradicionalitat. Han d’esdevenir el motiu per, reunits a la mateixa cambra, posar-nos a parlar (i, més que parlar, fer ús d’un verb actualment tan poc considerat però amb tant de sentit com és enraonar) sobre el grapat de temes que afecten la nostra ciutat i que, sense adonar-nos-en, hem anat aparcant.

Diuen que les taules al voltant de les quals ens arrecerem en dies de festa constitueixen un dolç fermall que ens proporcionarà el temps que normalment diem no tenir per connectar amb familiars i amics. Aquelles sobretaules prolongades són la veritable unió; una amalgama a vegades fàcilment alterable de serenitat i de descontrol, de converses i de mirades de no-cal-que-diguis-més.

Precisament, el mateix esperit és transposable a una ciutat com Valls, de mida encara continguda, humana.
Les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela haurien de servir-nos per, a més de gaudir plegats de la disbauxa i de l’extraordinarietat, començar a dibuixar la societat del futur. Planejar com volem que sigui la localitat on viurem els nosaltres-deu-anys-més-grans i els nostres fills… Gargotejar uns primers esbossos no simplement dels carrers i places que somiem reformar, sinó també de l’orgull de pertinença a la vila que imaginem un dia poder arribar a sentir.

Per molta gent els moments actuals no són propicis a fomentar plannings com el que en les anteriors línies he somiat per escrit. Hi ha nombroses persones que passen dificultats i, en aquests casos, les individualitats ofusquen qualsevol altra cosa, que passa a ésser considerada un excés, un luxe.
Tanmateix, justament per contrarestar aquesta tendència hauria de ser bo reforçar la col•lectivitat. I no n’hi ha de més pròxima que la que conformen els nostres veïns i conciutadans.
A més, diuen que la gana és la millor cuinera. Per què no, doncs, aprofitar aquest moment de canvis per reciclar tots aquells valors que teníem podrits o abandonats?

Tant de bo que les Decennals sàpiguen recuperar l’esperit de confraternitat. Per començar a bastir a partir de la joia nous projectes de ciutat que aconsegueixin despertar Valls d’aquest son massa allargat.
I que, tal i com anuncia el Virolai a la patrona vallenca, baixin clarors de seny. Però també la ració de rauxa que calgui per animar el panorama.

Any nou, DAFO nou

2011-01-14T20:36:00.002+01:00

Ara que ja han passat el Reis Mags, el canvi d'any i, en definitiva, tot el Nadal sencer, la manera com haurem quedat en aquest punt serà la nostra realitat; la certa i punyetera realitat.
Ja no si valen futurs propòsits posteriors a les dotze campanades que disfressin les mancances de l'ara, ni el núvol de cotó que ens féu millors persones durant les Festes, ni tan sols l'espera per veure si els tres personatges d'Orient ens duien una solució als nostres enrenous.
Això d'ara i aquí és el que ens queda. Sense disfresses ni colorants. Tan senzill i tan extravagant alhora. Pur i simple.

A partir d'aquesta línia, han d'esdevenir els plantejaments serens. Caldrà fer un bon repàs de l'any acabat (com a mínim que la xifra modificada ens serveixi per fer exercici de consciència) i extreure el servil punt de partida per a un futur millor a partir d'aquestes circumstàncies.

Una eina que ens pot ser útil per una experiència com aquesta és una anàlisi DAFO. Tot i que aquesta tècnica està pensada per a l’àmbit organitzatiu i estratègic d’empreses, bé podem posar-lo a disposició d’un nivell personal.
Serà el suport necessari per a realitzar una instantània de la nostra situació actual i plantejar cap a on han de dirigir-se les properes passes per avançar cap a la ruta on preveiem major fortuna.

A grans trets, aquest DAFO consisteix a plantejar una matriu en què es vagin completant, a partir d’una pluja d’idees (brainstorming), quatre espais: debilitats (punts febles que limiten la nostra capacitat de desenvolupament), fortaleses (capacitats, virtuts o recursos que posseïm i que hem d’aprofitar per explotar noves possibilitats), amenaces (força de l’entorn que pot minvar el desenvolupament de les estratègies planejades) i oportunitats (coses que poden suposar un avantatge competitiu o una oportunitat de millora).
Per resumir-ho, debilitats i fortaleses fan referència a propietats de l’individu (formació, seguretat laboral i social, estalvis, característiques de personalitat, ...), mentre que amenaces i oportunitats seran factors externs (competència, conjuntura, situació social o econòmica, ...).
Un cop completada la plantilla, disposarem d’un mapa a partir del qual visualitzar territoris agrests i prats verds, espais on tenim quelcom a dir o cel·les amb un infinit marge a recórrer.
És senzill, però alhora un gran començament que pot ésser el suport idoni per a una reflexió serena.

A nivell personal tindrem moltes coses a treballar, això segur. I és que sempre en volem més: si tenim salut volem benestar; llavors reclamarem felicitat; i quan ens sentim feliços aspirem a sobresortir en alguna cosa (riquesa, popularitat, reconeixement o qualsevol altra excusa per a la lluita, tant se val).
Tanmateix, aquests debats interns no són pas motiu per exposar-los en una mostra pública com pot ésser un article en un setmanari. No perquè siguin privats (les voluntats individuals en general tendeixen a coincidir força), sinó perquè els petits matisos personals són els que marquen la grandesa de la peculiaritat de cada individu.
No n’hi ha dos d’iguals. Per tant, la generalització és impossible i el fet de discutir-ne, estèril.
La solució passarà ineludiblement per arromangar-se les mànigues i trobar un mateix la resposta.

Del que sí que podem opinar (de fet, ho fem constantment) és de les constants col·lectives; dels mínims comuns múltiples que es poden extreure de les noves que diàriament publiciten els diaris.
La repetició sistemàtica i cíclica durant un període de temps determinat de notícies d’una índole semblant són les que acaben caracteritzant una situació, l’estat d’un país o d’una zona.
Nogensmenys, arreplegar aquí el remei encara serà una tasca més feixuga, més pretensiosa. I sobretot en moments complicats com els que corren.

Davant de la novetat del canvi d’any i amb el parèntesi del Nadal ja fos, l’oportunitat es presenta propícia per, a part d’escoltar més i més desgràcies o històries alienes, agafar la paella pel mànec i començar a creure’ns que la cosa pot dependre per un cop de nosaltres mateixos.

Necessitats

2011-01-07T19:01:00.003+01:00

El Nadal és una època a qui els seus detractors han penjat l’etiqueta de consumista. I una mica pot ben bé ser cert, ja que els regals tenen un pes específic dins de la tradició moderna d’aquestes festes. Però no deu ser que ho és tota la societat en general, de consumista?
A més, l’avantatge que té en aquest aspecte el Nadal és que una part de l’afany ens surt gratuït, ja que Ses Majestats els Reis d’Orient vénen puntualment al rescat de les nostres butxaques per oferir-nos els seus obsequis (o el carbó merescut).

No es pot negar que tendim a la comparació. I això ens condueix a convertir el nostre estil de vida en una llista d’objectius desitjats/objectes de què disposo que anem marcant amb fruïció, i que sempre surt perdent respecte les possessions dels altres.
Aquest fet, irremeiablement, suposa un llast, ja que moltes vegades no pensem abans d’adquirir quelcom si ho necessitem realment o no. Únicament seguim el corrent que aquest ens impersonal que anomenem societat o bé les empreses proven d’encolomar-nos.

Contínuament estem bombardejats per publicitat amb ànsies de vendre’ns coses. Utensilis que ens diuen que si no els tenim no serem ningú (o ben poca cosa).
I aquest hàbit es veu adobat per unes festes on pretenem demostrar sentiments que la resta de l’any són xuclats per la pressa i la rutina. I què millor per dur a terme aquesta demostració que ofrenant allò que ens han dit que acosta qui ho posseeix a la felicitat més absoluta?
Per això comprem. Algunes vegades solament pel fet de comprar.

Avui en dia estem generant, mig d’amagatotis, una classificació peculiar de les necessitats. La tradicional piràmide d’Abraham Maslow s’ha vist superada pels temps que corren, i el ventall s’ha amplificat: les necessitats primàries (les de vida o mort, principalment energètiques –alimentació, descans...-, que Maslow anomenava fisiològiques), les secundàries (aquelles que suposen un benefici en algun altre aspecte per a l’individu –que bé pot ésser quelcom purament intranscendent o de luxe-), les nocives (que col·loquen l’individu en una espiral perillosa, com les drogues i altres vicis) i les necessitats que ens vénen “imposades” per la societat.

L’últim grup inclou coses que no requerim però tenim/desitgem o coses que no sabíem que necessitàvem fins que ens en van convèncer.
Estaria molt relacionat amb el graó del reconeixement de la teoria psicològica imperant abans esmentada, però amb matisos. I aquest matís és l’energia que ens du a la creació de la percepció de la nova ambició.

Les empreses han apreciat des de fa temps les bondats d’aquesta força motora, i algunes s’han convertit en vertaderes especialistes en crear-nos necessitats des del no-res.
La poderosa Apple ens ven reproductors en què la poma va molt cara o un iPad que ningú sap exactament què fa de nou però és d’allò més cool; la suïssa Swatch popularitzà la voluntat de tenir diversos rellotges per a combinar; i diferents cadenes de roba cerquen la diferenciació a través de sacrificar el disseny o la practicitat en un grapat de col·leccions, el premi de les quals serà ser la primera de la colla en vestir-la…

Sort que tot just acaben de passar els Reis Mags.
Tot i que segurament també hauran sucumbit i hauran dut a algú quelcom dictat únicament per la moda o perquè aquest pugui dir que ha complert el tràmit de tenir allò, ells tenen un mèrit més gran.
El regal millor que ens portaran segurament serà, com cada any, la consciència que continuen existint coses màgiques que els bitllets no poden comprar.

A vegades, en l’instant de l’obertura del paper d’un regal es concentra la major part del cicle de vida útil del producte.
Els records d’aquell moment no es paguen en diners, tot i que segurament ja hi deu haver algú que mira de patentar la il·lusió…

L'ús dels superlatius

2010-12-31T19:01:00.002+01:00

Des que l’Artur Mas i Convergència i Unió van guanyar les eleccions, que s’està parlant a bastament sobre la constitució del nou govern.
I no n’hi ha pas per menys, és cert, ja que les persones designades seran les que tindran unes responsabilitats cabdals (tot i que la resta d’equip que quedarà a l’ombra pot ésser tant o més important que qui doni la cara) en uns moments extremament delicats com els actuals. Gent que haurà d’estirar el carro per pendents pedregosos que esdevindran tot un repte, sense dubte.

Segons es va anunciar des d’un bon principi, la intenció era configurar un govern que inclogués els millors en les respectives especialitats.
És clar que aquest concepte és molt relatiu; tant per definir quin criteri es dóna per graduar aquesta classificació com, posteriorment, per valorar cadascun dels candidats, ja que el subjectivisme esdevé sempre un tret desestabilitzador de la veritat.

Amb el govern resultant tothom hi dirà la seva. Com sempre, apareixeran des dels incondicionals que el trobaran perfecte sense ni tan sols analitzar-lo fins als detractors més acèrrims que en malparlaran pel motiu inversament proporcional, a causa de la mateixa obcecació que proposa el fanatisme.
Però de tot se’n pot parlar (o s’hauria de poder fer) amb calma, serenament i amb el cap fred.

Per tant, de quina forma algú decideix qui és el millor en alguna cosa?
Evidentment, no hi ha manera d’establir un barem per a la subjectivitat de la qual hem parlat abans. Aquest és un concepte estretament vinculat a la manera personal que hom té de concebre el món i a la corretja que representen les experiències o els prejudicis, que retenen les coses en la posició en què allò ha estat percebut anteriorment.

Ara bé, si volguéssim podríem trobar maneres que s’aproximarien molt a l’objectivitat total de cara a valorar la validesa d’alguna persona respecte una tasca/missió determinada.
I és que això es pot dur a terme mitjançant procediments totalment científics. Posats en el cas, res fóra tan fàcil com establir corporativament un mètode numèric normalitzat que converteixi la formació, les aptituds o l’experiència del candidat en simples, inofensives i no-manipulables xifres. Així, amb el resultat d’una suma tindríem a les mans, automàticament, una decisió presa d’una forma responsable i gens partidista.
L’únic treball imaginatiu seria el de programar a priori el mètode per atorgar a cada entrada una conversió a nombre.

Tanmateix, quan els inputs són característiques o relacions humanes res és tan senzill com podria arribar a ésser.
Per exemple, en el cas del nou govern de la Generalitat, quins són els mèrits que han de prevaldre de cara a dictaminar qui són aquests millors? Una bona reputació professional guanyada en l’àmbit de la conselleria/secretaria a ocupar (cosa que seria l’ideal si partíssim estrictament de la missió del Govern) o bé la lleialtat i els serveis prestats al partit (que podria ser en el que es basa la concepció vigent de les agrupacions polítiques com a empreses, fins i tot quan acaben les eleccions i comença la tasca institucional)?

D’altra banda, això de manejar a la lleugera superlatius (com el millor) sembla molt (massa) pretensiós.
Potser seria preferible que Artur Mas i el seu equip comencessin a posar-s’hi amb bona lletra. I el camí per fer-ho no es basa en jugar amb aquests superlatius, sinó en treballar amb el comparatius (que les coses de demà siguin millors que les d’ahir, simplement).

La diferència és que els comparatius exigeixen un referent (cal que B sigui millor que A), mentre que no és així en el cas dels superlatius (en dir que B és el millor, no cal anomenar una realitat prèvia).
I ja sabem per experiència que la propaganda dels polítics no és gaire amant d’haver de demostrar, d’haver de citar referents que els acostin massa al carrer. Per molt que aquestes premisses estiguin sota zero.

Tant de bo, pel nostre bé, que la seva tasca sigui reeixida... I, sobretot, que la nostra tasca abasti els objectius... I tinguem un 2011 molt millor que l’any que aquests dies desterrem!

Ballant la conga salvatgement

2010-12-24T19:01:00.002+01:00

Carrers il·luminats per mirades diferents i complicitats retrobades.
I en aquest context d’excepció lumínica, fins i tot les làmpades de colors que hi ha en alguns trams passen desapercebudes, eclipsades per tanta fosforescència.
Són llums que es deixen vèncer per un altre tipus de claror.

Aquest és el paisatge que es dibuixa aquests dies. Com cada any. Puntualment.

En aquest Nadal sorgit del fred viurem la sorpresa.
És cert que és una sorpresa esperada, però des que érem infants que ens estem entrenant perquè ens vingui de nou.
Recordem les preguntes sense resposta (tampoc l’esperaven) que embolcallàvem amb màgia. Així, els interrogants avantposaven la certesa que la il·lusió confirmava a la curiositat. I no calia res més. La joia era (és?) plena.

Passem moments durs. Ens ha sobtat una crisi econòmica que ha dut, alhora, el dèficit en sectors molt poc relacionats amb els temes financers. Potser haurà estat que l’escassetat material ha tingut un efecte sinèrgic que ha arrossegat mals vicis que estàvem covant, accelerant-ne l’esclat.
La qüestió és que també estem sentint l’alenada d’una certa crisi de valors. Se’ns enfonsen efectes que donàvem per perfectament assentats o crèiem impermutables, i qualsevol cosa (fins i tot alguns detalls morals) es pot veure sobtada per l’amenaça del descrèdit o pel dubte.

Per això ens convé una renaixença, un canvi de rumb. Encara que sovint no en siguem conscients, immersos com estem en les presses i en l’haver de tenir temps per resoldre amb urgència afers inexcusables i aquells compromisos socials que se’ns pressuposen, ens calia un cop de timó.
I el Nadal arriba al rescat. Com un oasi de calma, proposa la seva extraordinarietat. Aquella en la qual nosaltres ens barrejarem amb delit per anar a cercar la treva que fins avui no havíem recordat que mereixíem.

Aquests dies ens disfressarem de vailets; criatures regant amb tradicionalitat, expectació i ganes el camp procliu que esdevé aquest estat alterat.
Tió, pessebre, torrons, campanades, Reis Mags, família, bombetes de colors, religió, sobretaules, naixements, arbres guarnits, propòsits i places engalanades... tot junt serà l’immillorable attrezzo per eradicar la monotonia.

També és cert que hi ha aquell a qui disgusta o neguiteja el cau de records que suposen aquestes festes.
La nostàlgia clava la bandera que certifica la seva conquesta. I el pes d’aquells que no hi són, el dels plans que s’han quedat pel camí o el dels projectes que continuen per por o mandra un any més dins de l’escriptori esdevenen un cicló devastador que arrastra els pensaments i atorga un matís agredolç a la situació.

Tanmateix, al capdavall tothom pot abraçar la seva celebració. Un festeig a mida que encabeixi el que cadascú vulgui trobar-hi, amb l’afegitó dels ingredients que millor s’emmotllin a la personalitat i als anhels d’hom.
Tant de bo que, finalment, tots acabem ballant, salvatgement i amb fruïció, al ritme d’aquesta conga que ens proposa la música del Nadal: meitat extraordinarietat i meitat comunió amb aquells que estimem/ens estimen.

Que tinguem un excel·lent Nadal!

Filant futur a partir de borrallons de passat

2010-12-17T19:01:00.002+01:00

El proppassat dissabte va tenir lloc a Puigpelat la presentació del llibre que conté la recopilació d’un trosset important de la història (i de les històries) del municipi.
L’obra, escrita per en Joan Canela Gràcia, és una eina que ha de resultar fonamental per conèixer la localitat.
De fet, fóra important que totes les contrades disposessin d’un recurs semblant, ja que tenir senyalitzats els viaranys i alguns dels racons significatius del camí és la millor manera de percebre la situació actual. Tant per la comparació amb el passat com per no repetir antics errors o entendre que a vegades el gust de la victòria no està en la línea de meta, sinó en el plaer (i l’esforç) dels metres recorreguts fins arribar-hi.

Considero que l’acte va ésser important per als puigpelatencs, a part del motiu senyalat de disposar a partir d’ara d’un bon suport bibliogràfic per conèixer-se i reconèixer-se, per prendre una consciència unipersonal del seu estat col·lectiu com a poble (o, si més no, per reforçar-lo).
Els veïns i veïnes han de sentir-se com a tals, és molt important. No n’hi ha prou amb una proximitat física de les construccions, sinó que hi ha d’haver alhora una contigüitat emocional.
Precisament aquesta és la riquesa de les poblacions de mida continguda. En un món en què ningú coneix a ningú i en el qual les distàncies s’accentuen proporcionalment a l’individualisme de les persones, cal que pervisqui el sentiment de pertinença a una comunitat. I això és més senzill lluny de les grans ciutats.

Unió és justament el que desprenien, després de la presentació del llibre, els comentaris dels convilatans allà reunits.
Mentre xerraven d’anècdotes, de coneguts o d’esdeveniments passats, transpiraven il·lusió en un plural bastit pel nexe d’uns carrers i dels bancs de la plaça. Filaven futur a partir d’un borralló de llana d’experiències pretèrites. Se sabien part de quelcom: tot un goig i tota una sort.

Pocs dies abans que això passés, lluny d’allà, en el discurs d’acceptació del premi Nobel de literatura que en Mario Vargas Llosa pronuncià a Estocolm, l’escriptor féu una crítica ferotge de qualsevol mena de nacionalisme.
Tot i estar en el marc del que considero un excel·lent speech a nivell de síntesi personal i de trajectòria professional, amb la dosi justa d’emotivitat i un “elogi de la lectura i la ficció” (que és com es titulava el discurs) raonat i de gran valor cultural, no pot deixar de sobtar-me la particular concepció que té dels nacionalismes.
I més quan, en lloc de separar-ne la component política (que segurament és la més susceptible de menyspreu per la divisió que pot provocar) i la social, posa ambdues parts en el mateix pot i les (des)qualifica per igual.

Evidentment, mots com ara “Detesto toda forma de nacionalismo, ideología –o, más bien, religión– provinciana, de corto vuelo, excluyente, que recorta el horizonte intelectual y disimula en su seno prejuicios étnicos y racistas, pues convierte en valor supremo, en privilegio moral y ontológico, la circunstancia fortuita del lugar de nacimiento” no semblen compartir la visió sobre la importància de l’àmbit més reduït on pertanyem.
Els adjectius local o provincià no tenen pas perquè ésser pejoratius, tal i com insinua l’autor. Ans el contrari.

Ni el fet que en un paràgraf posterior Vargas Llosa faci un intent de diferenciar entre nacionalisme i patriotisme (al que considera un “sentimiento sano y generoso”) contribueix tampoc a matisar l’apreciació.
Entenc que per ell seria bo allò folklòric: la cultura, els paisatges o les coneixences d’una regió; en canvi, seria nociva qualsevol forma de lluita (la lluita que no impliqui violència, és clar) per aquestes mateixes coses o pretendre que es reconegui allò que hom estima.

Pertànyer a un territori és fer-ho en totes les conseqüències.
Hi haurà moments bons i moments dolents, instants agradables o amargs, com en gairebé tot. I hem d’estar-hi, implicats, a les verdes i a les madures.
Tal i com ha estat sempre, i el futur no n’ha d’ésser l’excepció.

Això ho hem vist a la història de Puigpelat i en la de qualsevol altre mos de món.
Això ho veurem en el futur de Puigpelat i en el de qualsevol altre mos de món.

Som i serem nosaltres, les nostres circumstàncies i els molts i diferents objectius particulars; però, sobre la individualitat, planarà la solidaritat que, arribat el moment, ens farà deixar-ho tot per anar a empènyer, tots a una, la sínia que pugi l’aigua necessària per apaivagar qualsevol foc que amenaci el poble.

Arsènic per compassió

2010-12-11T09:10:00.002+01:00

Potser recordaran una pel·lícula de l’any 1944 dirigida per Frank Capra i protagonitzada per Cary Grant: Arsenic and old lace, coneguda aquí amb el títol d'Arsènic per compassió.
A trets generals, tracta sobre un crític teatral que, quan després de casar-se va a conèixer unes seves tietes, descobreix la peculiar pietat d’un grup d’encantadores velletes.
I, justament, l’arsènic que dóna nom al film té un paper central per a foscos propòsits. Cosa que no fa res més que reforçar la mala fama d’aquesta substància química, paradigma d’una mort perpetrada per l’esquena i dels assassinats més refinats i planificats.

Però no hi ha res que duri cent anys... Fins i tot aquelles coses que semblen impermutables tenen que passar, com tot, pel sedàs de la contínua revisió per certificar la seva vigència. Es demostra cop rere cop.
Els elements tendeixen al canvi (al desordre, a augmentar l’entropia...), i aquest sorgirà de forma planificada o bé espontàniament i sorpresiva.

La setmana passada, la NASA publicà unes conclusions que trastoquen els postulats clàssics de la biologia.
Fins ara, carboni, hidrogen, nitrogen, oxigen, fòsfor i sofre eren les sis peces fonamentals que bastien la química de la vida.
Doncs bé, mitjançant l’estudi d’una bactèria trobada a l’inhòspit llac californià de Mono, s’ha fet avinent un organisme que usa el perillós arsènic per desenvolupar-se i reproduir-se. Concretament, el microorganisme substitueix en els seus components cel·lulars el fòsfor per l’àtom ans maleït.

El motiu pel qual estàvem acostumats fins ara a percebre l’arsènic com un verí és que, en ésser la seva conformació similar a la del fòsfor, confon el sistema i pren a aquest últim el lloc en els cicles metabòlics. Però com que no tenen la mateixa funcionalitat química, aquesta inclusió bloqueja el circuit vital (el fòsfor té un paper cabdal en el transport energètic, mitjançant l’adenosina trifosfat, i en els fosfolípids que conformen les membranes cel·lulars).

És cert que ja es coneixien els casos de microbis que “respiraven” arsènic, però ara la natura ha girat uns quants graus més la rosca i el que ara ha sorgit és, ni més ni menys, un microbi que inclou aquest element a l’ADN i l’ARN (les estructures en forma d’hèlix que custodien la informació genètica), a les proteïnes i a les membranes.

Què provoca, doncs, un descobriment com aquest, perdut entre un núvol de milions d’experiments més ja fets i de milions d’assajos encara per realitzar?
Per començar, que s’han de reescriure tots els llibres de text que van guiar els primers passos dels científics actuals.
En segon lloc, que cal expandir la cerca de la vida dins i fora de la Terra a uns altres paràmetres. El tauler de joc s’ha ampliat i hi ha noves i insospitades possibilitats que poden forjar noves existències. Això fa que es puguin formular hipòtesis revolucionàries sobre l’evolució de la biosfera a la faç del planeta blau o que s’hagin d’incloure nous supòsits en la Química Orgànica i els cicles biogeoquímics.
I en tercer i últim lloc, que ens hem de conscienciar d’un cop per totes que moltes notícies nouvingudes seguiran trastocant, com ha passat sempre, els nostres judicis, el que tenim concebut, els plans i qualsevol cosa que puguem donar per segura.

Com ha dit Carl Pilcher, el director de l’Institut d’Astrobiologia de la NASA, la concepció d’una bioquímica alternativa havia estat des de sempre una idea usual en els llibres de ciència-ficció.
Doncs, pel que es veu, els mots que escriuen aquest tipus de literatura i els que plasmen la ciència sense afegitons són com les quatre lletres (A, G, C, T) capaces de conformar en l’ADN qualsevol informació, universals i mal·leables.
Les mateixes paraules que avui dibuixen un conte inventat poden formar demà el transcendent titular d’un diari que transcriu la realitat. I la transició és més fàcil del que ens pensem...

Xerpes

2010-12-03T18:36:00.002+01:00

De múltiples pel·lícules, documentals i emocionants novel·les coneixem la figura dels xerpes.
Segons la definició, aquest nom descriu una ètnia d’una regió muntanyenca tibetana. Però el terme s’ha guanyat la fama gràcies a donar nom als portadors i guies en les expedicions que miren de coronar l’Himàlaia, especialment el mític mont Everest (i, per extensió, expedicions d’altres contrades).

De tots és coneguda la resistència i el paper cabdal d’aquests professionals en una de les grans aventures de la humanitat.
En uns temps que les grans fites esdevenen cada cop més assequibles a causa dels avenços tècnics, han guanyat pes els esdeveniments que romanen com a icones del desafiament pur i dur, successors d’aquells pioners que es jugaven la vida per anar a cercar allò desconegut i inexplorat.
És necessari que quelcom es mantingui inalterable per recordar-nos l’esforç només a l’abast d’uns pocs que algunes coses comporten. Sobretot per tocar de peus a terra en aquelles ocasions que ens creiem uns éssers privilegiats, capaços de tot amb ben poc a canvi.

Possiblement la facilitat dels xerpes per bastir una feina quasi bé impossible amb èxit es basa en dos punts: primerament, el coneixement del territori, uns camins que són casa seva i que coneixen com el palmell de la mà; i en segon lloc, el respecte que tenen a l’àmbit tant inhòspit com bell que és l’alta muntanya.
Per exemplificar-ho, valgui a dir que els xerpes coneixen l’Everest com a Chomolungma, la Deessa Mare de la Terra, i que el consideraven sagrat, totalment fora dels límits humans; justament fins que van arribar les monedes dels expedicionaris europeus i, amb elles, el forçat canvi d’opinió.
Fins i tot en les expedicions actuals, es manté el ritual de realitzar a l’inici de l’ascensió una cerimònia per retre homenatge als déus de les muntanyes i guanyar-se així la seva protecció.

A una persona poc avesada a les grans expedicions en alçada, no pot deixar de sorprendre’l el paper que aquests personatges, que teòricament són una peça acompanyant de les grans gestes, tenen. Sempre en un segon pla, invisibles, com si la seva feina fos quelcom rutinari o exempt de mèrit.
En contraposició, els alpinistes “titulars” tenen reservada una plaça a l’Olimp, un mos de glòria, representants com son de les ànsies de superació de tota la humanitat.

Moltes notícies ens parlen de les gestes de Reinhold Messner o d’Edmund Hillary, o de la picabaralla entre Edurne Pasabán i Oh Eun-Sun per saber qui fou la primera dona en coronar els catorze vuitmils... Però qui parla dels xerpes que acompanyaven les expedicions que van catapultar aquests personatges a la fama? Per què no se’ls atorga el mèrit d’arribar al mateix lloc que els altres, normalment més carregats de pes i en repetides ocasions?

Cerquem icones perquè les necessitem. Ens fa falta emmirallar-nos en persones que fan coses extraordinàries per veure si se’ns encomana quelcom i alguna de les nostres tasques també aconsegueix enlairar-se de la normalitat. Per això, a poder ésser, triem el rol del protagonista que surt als diaris.
I, en canvi, obviem l’extraordinari mèrit del portador que guia i acompanya cap al pretensiós objectiu final.

Al capdavall, en general no atorguem valor a la persona que compleix amb eficiència, responsabilitat o fins i tot passió la seva feina.
Estem adquirint a marxes forçades uns valors amb els quals fem prevaldre una cosa mal feta que sobresurti del que és normal o alci la veu respecte un treball excels fet per algú de qui ja s’espera que realitzi sense estridències els deures.

És el camí de l’excepcionalitat. Nogensmenys, no sempre innovar fa millor la ruta, de la mateixa manera que quelcom sigui extraordinari no necessàriament té perquè ser positiu.

Tornaran les excuses

2010-11-26T19:01:00.001+01:00

Intoxicats com estem per la política, en aquests dies d’excessos i escalfaments, va bé refredar tensions pensant en la innocuïtat de tot plegat.
Per molt que ens pintin que la tasca dels nostres representants en parlaments i senats és vital, i sense menysprear el valor real del que desenvolupen, no deixa d’ésser una feina com qualsevol altre, amb els seus punts forts i innumerables febleses.

És en aquesta festa de final de curs (o d’inici del que ha de venir, segons com es miri) que els polítics es fan valer, dibuixant mitjançant l’excepcionalitat de la petició de vot i els atacs i contraatacs enrabiats que tots els de la seva espècie estan un graó per sobre de la resta de ciutadans.
Sort que d’aquí a unes hores, amb el veredicte, tot tornarà més o menys a la rutina habitual, i les excuses prendran el protagonisme a les desqualificacions i als llums de neó.

Això no obstant, a vegades fa l’efecte que els càrrecs polítics són més que res representatius, i que les preocupacions reals de la societat i d’aquells als quals un dia havien promès defensar els queden lluny, molt lluny.

Per exemplificar-ho, un cas (un entre molts) que fa uns mesos té preocupats a algunes persones:
Resulta que a la zona del Delta de l’Ebre, els cultius d’arròs pateixen la invasió d’una bestiola recent apareguda, de trànsit des l’altre part de món, que anomenen cargol poma (uns gasteròpodes del gènere Pomacea), i que ha arribat amb vertaders maldecaps sota la closca.
Diuen que és un subproducte d’aquesta globalització galopant que ha augmentat l’escala espacial i que ha accelerat les taxes de canvi, dos detalls delatadors del canvi global que molts es neguen encara a veure. Com si no s’hi pogués fer res.
Però el que la mà de l’home ha posat en marxa mitjançant una empenta, també ha de ser capaç de poder-ho aturar. Per força.

Què fan els nostres líders polítics davant del problema? Doncs repintar-lo a la seva manera, redistribuir l’espai com en un anunci d’Ikea, valorar la problemàtica i girar-la com una peça de Tetris perquè encaixi amb les solucions que tenen a mà o amb la seva oportunitat de glòria.
En el cas concret del cargol poma, mitjançant les notes de premsa oficials del DAR (Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Social) es fa referència als esforços (econòmics i de logística) que s’estan fent per eradicar l’emprenyador animaló, i en menor mesura a l’afectació de la plaga sobre el treball dels agricultors de la zona. En cap moment es parla d’un dany ecològic o del llast mediambiental que suposa (o pot arribar a suposar).
Per tant, tota la informació que se’ns proporciona es basa en propaganda. S’anomenen les inversions, però no els resultats ni tan sols un veritable pla.
I és que davant d’un contratemps tenim l’opció de limitar les mires a la immediatesa de posar una galleda sota la gotera o bé podem anar a reparar la teulada.

Aquesta és una de les especialitats dels polítics: ens prometen treballar per a nosaltres, per fer una societat millor, però en realitat només semblen plantejar-se una competició entre ells. I anar aguantant el càrrec si ja es té o anar-s’hi acostant si encara no s’ha aconseguit.
L’únic que podem ambicionar és que, immersos en aquesta ànsia d’ésser millors que l’altre, sorgeixi una llei bona per a nosaltres o ens resolguin de debò algun problema.

Diumenge a la nit tindrem molts guanyadors (sempre costa reconèixer una derrota), i entre aquests sorgirà el que haurà de governar la Generalitat de Catalunya els pròxims quatre anys.
Tant de bo que ho faci bé, i que durant la seva legislatura es tapin els forats per, alhora, tapar les boques dels detractors o dels altres aspirants al tron. Però, sobretot, a veure si apareix qui tingui la valentia de dissenyar un projecte que vagi més enllà del cos a cos i s’atreveixi a treballar pel país com si fos una empresa seriosa, amb una missió, una visió i uns valors incorruptibles.

La fira

2010-11-21T21:06:00.002+01:00

La ciutat, com cada divendres a aquella hora de la tarda, bullia. Tota en general, però, especialment, aquell carrer.
Amunt i avall, persones que sortien de la feina i individus que entraven a un merescut cap de setmana; tots ells mirant d’espolsar-se mitjançant moviments enèrgics, passos convençuts i converses amb un volum més alt del compte la rutina que de dilluns a dijous s’apropiava de les seves vides.

Però aquella setmana quelcom d’especial esquinçava l’habitual anormalitat d’un divendres qualsevol en aquella ubicació.
I és que una fira amb unes quantes paradetes ocupava la part central de la zona peatonal. Carpes blanques que cobrien un taulell ple de pòsters i la imatge d’una persona al seu darrere que provava d’acaparar l’atenció.

Per què devia ésser tota aquella ocupació? Què podia representar aquella parafernàlia que generava meitat nosa i meitat expectació? Què venien?
Els transeünts s’ho miraven i remiraven, provant de trobar resposta a l’interrogant proposat per l’efecte sorpresa.
Pels típics mercats de Nadal potser era encara una mica massa aviat, però ja se sap que les festes cada any s’avançarien si depengués només de les ànsies de vendre de les grans superfícies comercials. Per què aquesta temporada no podia ben bé ser que els petits comerciants se’ls haguessin avançat?

De sobte, uns crits arrencaren, trencant qualsevol meditació. Les persones que estaven darrere del taulell de cadascuna de les casetes s’havien posat a cridar, al mateix temps, amb frenesí, proclamant consignes, frases entretallades i lemes.

A la primera parada, vestida amb un fons vermell i unes lletres blanques, un home calb amb ulleres clamava que no hi havia al país un producte millor que el seu. Per afirmar-ho, es basava en què l’ítem que avui duia era com el que havia guanyat un premi en el passat, excepte en dos ingredients sobrevinguts que havia decidit que eren superflus i que, per tant, havia retirat.
Quan un client se li acostà per queixar-se de quelcom que no funcionava d’allò que li havia comprat l’últim cop que s’havien vist, en va culpar aquest parell d’ingredients eradicats i que les condicions d’ús no havien estat les idònies.

La segona parada l’ocupava un personatge amb una mandíbula prominent i un somriure d’orella a orella. Tot i que majoritàriament es limitava a romandre assegut de braços plegats, de tant en tant deia a algun passejant dels que contemplaven la seva aparador que prengués el que oferia, que ja li ho pagaria quan li anés bé, confiat com estava.
En el seu espai, hi havia tot de fotos de temps que havien estat millors, i vagues referències del producte que representava el veí senyor de les ulleres en situacions més o menys compromeses.

Tot i que aquests dos estands, millor il•luminats que la resta, acaparaven la major part de la audiència, a banda i banda hi havia altres paradistes que feien vertaders esforços per endur-se un mos d’atenció. Per això vociferaven com posseïts.
En un d’ells es venien uns vistosos potets estelats plens de fum que prometien capacitat de decisió i llibertat (el dependent perjurava a un usuari que, aquesta vegada, quan obrís l’envàs no s’evaporaria instantàniament el contingut); al segon, narraven les bondats d’una mercaderia totalment reciclable (tant com el poder pot reciclar certs ideals); en les parades més a la dreta, amb una dona i un home peculiar que barrejava dos idiomes, s’explicaven dos contes per a no dormir per mirar de donar sortida a la seguretat que deien ésser capaços de servir; i així fins a uns quants expositors més.

Ja completament desorientat, vaig preguntar a una comerciant de la zona què significava tot aquell guirigall.
I la seva única resposta va ser: Sort que només vénen per aquí cada quatre anys...!

També-també

2010-11-13T13:05:00.001+01:00

Una de les decisions que passarà a la història com una de les últimes voluntats de legislatura de l’actual govern català, serà la del pla d’ajuda als joves en situació de precarietat que van presentar la passada setmana.

Tot aquest tema no va néixer amb la crisi, però aquesta no ha fet res més que agreujar els preocupants símptomes de les noies i nois que ni estudien ni treballen: els conformants de l’arxiconeguda i mal anomenada generació ni-ni.

És indiscutible que tot el que sigui ajudar és positiu. Això no obstant, per curar la gana no s’hi val a ofrenar gratuïtament un menú de gourmet a qui entrarà i s’asseurà directament a la taula.
El que cal és ensenyar a cultivar, ensenyar a pescar... Mostrar a qui encara no ho ha après que les coses no creixen soles, i que aquella suor tan desagradable que sorgeix quan es participa amb l’aixada serà la que en última instància s’acabarà solidificant en forma d’aquell fruit amable que podrem cuinar i que ens farà créixer.

Per això és un tema controvertit el de regalar coses, o donar pal·liatius a qui no ha intentat la cura per mandra.
És imprescindible, un cop s’ha pres la decisió d’instaurar les pràctiques remunerades en el col·lectiu anteriorment citat, que s’apliqui com una beca per distingir un treball previ, cert esforç, un bagatge.
Que no sigui quelcom repartit a tort i a dret sense un barem de mèrits, com una simple formalitat administrativa. Que ja se sap que la paraula gratis és molt llaminera i provoca que molts privilegis, favors o fins i tot actes de caritat s’autodenominin, cridant com desesperats perquè tothom ho senti, drets.

Segurament el problema és de base, producte d’un sistema educatiu amb unes mancances severes que venim arrastrant des de fa anys.
Quan es decidí que l’escolaritat obligatòria duraria fins l’edat que els adolescents estan capacitats legalment per treballar, potser no es medità que els que realment no volien estudiar acabarien escapant, en el moment que poguessin, de les aules com de la pesta. Xiquets que començarien a córrer sense haver-se preocupat, abans d’abandonar, d’aprendre una professió. I així, sense ofici ni benefici, mirar d’anar tirant...
Com a mínim en el context que teníem abans que esclatés la bombolla, amb llocs disponibles per a mà d’obra poc qualificada, qui més qui menys podia mirar de guanyar-se uns centimets de tant en tant.
Però ara que trobar feina és el més dur dels treballs i l’exigència és molt major, els que no tenen ganes de treballar (que d’aquests sempre n’hi ha hagut) tenen l’excusa perfecta.

La vertadera llàstima és que tots aquests joves despreocupats hagin donat nom a una fornada en què hi ha persones sobradament preparades, que han vençut moltes circumstàncies adverses i que tenen una fam bestial per cruspir-se un futur que es neguen a apreciar caducat.
Aquest futur és el lloc on volen estar, i per aconseguir una bona entrada no esperen invitacions ni favors; només aconseguir la clau de la porta principal per mèrits propis.
Encara que això suposi estudiar, i també treballar, i també somniar i també escoltar-i-somriure-i-plorar-i-ajudar-i-dubtar-i-preocupar-se-i-ressorgir-i-esperar-i-esperar-i-jugar-i-abraçar-i... i també tantes i tantes altres coses...
Mentre existeixin els ni-ni, ells seran, per contrast, la generació també-també...

La mestra Experiència

2010-11-05T20:38:00.005+01:00

El retrovisor és allò tant útil que ens delimita els perills que vénen rabents des de darrere i que poden envestir-nos a la mínima que ens descuidem. De tant en tant una ullada i ens tranquil·litzem si veiem una part posterior lliure de destorbs, tot i saber que del davant provindrà el màxim perill de col·lisió.
Però un retrovisor també pot resultar d’allò més apropiat per visualitzar el recorregut transitat i reconfortar-se en l’anàlisi posterior. Això sempre que es consideri que s’ha practicat una bona conducció. En cas contrari, tot canvia...

I és que existeix una cosa que s’anomena autocrítica, que resulta a vegades enormement emprenyadora, però que hi ha qui en treu un extraordinari profit. És una virtut/defecte que ens colpeja amb una major força (i aquesta empenta ens ajuda a entendre moltes coses), amb una energia exponencialment creixent, a mesura que n’anem assimilant el llenguatge i l’hi mostrem atenció.

Aquests dies de precampanya, els nostres estimadíssims polítics justifiquen el sou de forma més aparent que mai. Com si efectuar el xou, petonejar marrecs, encaixar mans i fer promeses sense testar-les prèviament fos la seva vertadera vocació.
També és cert que en èpoques com la corrent, n’hi ha alguns (l’àmplia majoria, per no dir la completa totalitat) que, com bulldozers amb set de runa, es dediquen a aixafar adversaris, propostes alienes i quasi bé tot allò que se’ls posi per davant.

Enmig de tanta observança de l’altre i tanta manca de judici envers les pròpies accions, no deixa de sorprendre quan algun corredor d’aquesta cursa de fons que són uns comicis (encara que molts d’ells els percebin com un puntual salt de llargada) es mira el melic per reconèixer que quelcom del que haurà fet no era idoni del tot.
Això precisament suposo i interpreto que és el que devia voler fer el president Montilla quan afirmà que el tripartit passaria a la història un cop esgotat aquest novembre. Que la triple unió per fiançar el poder no es repetiria perquè ja no tindria sentit una nova reedició d’aquesta olla de grills.
És clar que tampoc va ésser una confessió amb una entonació ortodoxa de mea culpa, ja que no va renegar en cap instant de l’obra de govern feta ni de les virtuts que, segons ell, en un moment determinat van exhibir els de la improvisada coalició. Però s’hi apropa i cal valorar-ho com a tal.

Possiblement encara més importants que l’acte de contracció en sí, són les mesures preventives o correctores que es planifiquen a partir d’ell.
Perquè reconèixer un error és relativament fàcil; i l’errada pot ésser permissible i no merèixer en absolut cap càstig extern. Però un mateix cal que aprengui contínuament de tot allò que és millorable.
I si la tara no l’ha enfonsat, millor; tampoc no cal que es faci l’harakiri i es maltracti per no haver estat perfecte. Tanmateix, si pot extreure una lliçó gratuïta de la mestra Experiència, millor que millor.

Es tracta de posar marques de perill en arribar a aquells canvis de rasant dubtosos en què la sola gastada de les nostres sabates, avesades a la ruta a base de milers de passes avançades, grinyolarà en senyal d’advertència. I a partir d’aquí, bastir una ruta alternativa per no entrepassegar de nou amb la mateixa pedra (serà una mesura preventiva).
I si l’afer es torça del tot i tastem el sòl, no ens queda sinó aixecar-nos i accelerar per minvar el potencial efecte negatiu de la caiguda (una mesura correctora).

Qualsevol decisió, això no obstant, recolzant-se en el folre de l’autocrítica. I, acció rere acció, pujar fins anar bastint una trajectòria sòlida, hereva d’un treball i d’una experiència ben guanyada.

Interès

2010-10-30T20:05:00.003+02:00

En els cercles econòmics reals (és a dir, la microescala dels experts, l’economia del dia a dia), aquests dies és tema de conversa habitual l’emissió de bons que ha efectuat la Generalitat de Catalunya.

Tots aquells que han trobat bona la idea de confiar-hi els seus estalvis, és possible que s’hagin posat a remenar sota les pedres per trobar aquells dinerets que estan convençuts que hi han de ser, han d’existir (“no pot pas ser que s’esfumin així com així, els calés…!”).
La conclusió resultant serà, en el millor dels casos, la troballa; però també pot ésser que es topin amb la crua realitat que han estat gastant en excés; o potser fins i tot hi haurà qui se n’adonarà ara que estem immersos en quelcom molt semblant a una crisi…

A part de les connotacions personals de cadascú a l’hora de decidir treure o no profit de l’oportunitat (o de deixar-se o no lligar, segons el criteri), haurà estat, si més no, una jugada peculiar per part del Govern.
Deixant de banda els inescrutables camins de les teories econòmiques, és cert que en Montilla i companyia s’asseguren una bona i immediata entrada de líquid. Ara bé, quin serà el preu a pagar pel préstec?
Tot i que també és possible que des del tripartit s’ensumin que el problema serà deixat en herència als successors de legislatura i no els tregui ara mateix gaire la son. Qui dies passa, anys empeny.

A aquests polítics el tipus d’interès que ofereixen no sembla conformar precisament el seu principal tema d’interès actual. Deuen ja estar pensant més aviat en les properes eleccions i confiant que suposin un reset per a tots plegats.
O potser ni tan sols amb això, i el que cavil·len són pensaments que orbiten al voltant d’una galàxia inesperada, més que extraterrestre.

I és que tots tenim els nostres particulars i intransferibles interessos. Coses que ens mantenen ben atents i amatents; fets que hem nomenat objectiu i que constitueixen un repte o la possibilitat de millorar un present maldestre.

Per un cantó, ambicionem a un nivell personal. La voluntat és incapaç d’esventar allò que s’ha fet fort en la nostra convicció. Somnis de nits de desperta inspiració, ganes de créixer, perseverances encara incomplertes, el seguiment d’un ídol o d’un equip de futbol, tènues transcendències o greus llevetats, problemes aliens…
Però la societat de la qual formem part ens imposa o ens proposa, per la seva part, uns reptes col•lectius. Ens topem amb ganes de tenir un món millor; hem d’endur-nos a casa els problemes de la feina; contínuament ens apareixen paranys domesticats i se’ns declaren trencaclosques universals sense data de caducitat, que no esperen ja que ningú els resolgui, però que esdevindran irremeiablement una espina, …
No cal ni dir que amb aquests segons sempre podem fingir. El primer tipus, el dels reptes personals, és el cabdal.

Quan repassem afanys als quals ens hem aferrat amb constància durant algun període, un somriure (entre irònic i satisfet) ens brota dels llavis. És llavors que declarem sense ruboritzar-nos que aquelles coses signifiquen per a nosaltres mitja vida.

Deu ésser que tenim tantes existències com parells d’interessos a encabir-hi. I no és descartable: amb el desig l’atenció es multiplica, cridant a files aquelles parts de nosaltres que semblaven adormides o, directament, haver desertat.

Els nostres són uns interessos incomptables, tan ambiciosos com qui els proposa. No es deixen etiquetar per un 4,75% ni per cap altra freda xifra. I, encara menys, no esperen que qui no n’espera rebre el tribut en faci la contribució (precisament, conèixer l’esforç que aquesta ha suposat pot ésser part del guany final).

I és que una cosa és buscar l’interès en el que ens envolta i l’altre, saber distingir allò amb interès… Qüestió de matisos.

Superherois

2010-10-22T19:01:00.003+02:00

Els records, a vegades, ens fan males passades... o jugades inesperades.
D’una banda, poden retornar-nos a la ment la pols d’aquells esdeveniments funestos que ens van marcar per sempre més; i, alhora, poden dur-nos a la memòria aquelles trivialitats i petites subtileses que ens fan avinent que ja no som tant joves com havíem estat.

Recordar és reviure. I, talment com quan vivim no som amos del nostre destí, quan recordem no aspirem a gaire cosa més que els instants que les neurones ens projecten interfereixin el menys possible en la nostra rutina (avesats a la pressa com estem, això fóra un drama).

Però l’experiència és un grau, i les imatges d’antics passatges ens fan més coneguda la travessa futura. Fins al punt que decidir ensopegar un segon o tercer cop esdevé un afer totalment optatiu…
A més, amb el sac de les reminiscències sobreeixint, serà més fàcil que ragi la fina pluja sorpresiva que ens deturarà d’allò esperable i ens gratificarà amb un gràcil somriure, una passatgera cara o aquella idea que un dia havia estat inseparable amiga.
Tot plegat tan màgic com el propi fet de transposar passat dins d’un present que contínuament hi ha de competir.

Per tot això, sovint idealitzem els personatges que durant la infantesa compartien hores amb nosaltres.
La remembrança, per exemple, dels còmics o dels dibuixos animats que apareixien alhora que aquells berenars de pa amb xocolata o aquells aliments prefabricats amb enganxina, se’ns mostra com una dolça aparició, com una benedicció o com una treva.

Deu ésser per això que s’ha escrit tant sobre els superherois, que s’han col·locat per mèrit propi en les pàgines de la literatura més universal, s’han endinsat en el cinema més taquiller i, sobretot, s’han apropiat dels anhels de semblança dels infants del planeta.
Tant se val si són gent de carn i ossos o bé inventats, humanitzats o bé fets de filferro, alts o diminuts… Superman, Batman, Spiderman i altres individus de cognom man, Robocop, Harry Potter o Harry El Brut, el futbolista de moda, Gandhi, la cantant que actualment està trencant, Tintín i Massagrans, homes i dones més o menys anònims, cooperants internacionals, pastors de barri o un Shin-Chan qualsevol…
Posem en un pedestal allò que mai podrem ser; però també allò que ens crida l’atenció i que, per comparació, no ens deixa malparats del tot.

I molta gent somia fer-se un lloc en el hall of fame dels il·lustres, delitosos per vampiritzar un mos d’admiració.

Sobre aquest tema, l’actualitat ens aporta dos apunts:
Primer. M’ha cridat l’atenció la darrera campanya de les Joventuts Socialistes, on es mostra en Montilla com el superheroi que tots els catalans ens mereixem. Concretament, li han atorgat el títol honorífic de Supernormal.
Segon. El cas a bastament cobert en els medis de comunicació d’en Jesús Neira, el ciutadà que va aconseguir un alt reconeixement social quan quedà malferit després d’intentar evitar un maltractament i que posteriorment, quan tenia fins i tot a la butxaca un alt càrrec de la Comunidad de Madrid, va caure al pis inferior dels inferns després d’ésser enxampat mentre conduïa begut.

Reflexió de tot plegat: improvisar herois no ha resultat mai fàcil, ja que la vida real posa a tothom a prova, i per molt de Bé que hagi fet algú, sempre corre el risc que aparegui la taca que emmascari una existència quasi bé impol·luta.

Per això els millors superherois són els de la infantesa: el temps doblega els petits defectes i dilueix la kryptonita; fins al punt que un superheroi no és solament gran per ell mateix, sinó que es fa majúscul a mesura que hi hagi algú que en guardi la inspiració i vulgui assemblar-s’hi o continuar la seva obra.
I a hores d’ara, els models van molt i molt buscats…

Estímuls

2010-10-15T19:10:00.002+02:00

A l’hora d’escriure aquest article, sembla que ja està força més a prop l’alliberament dels miners xilens que es troben reclosos en el lloc de treball que estava predestinat a una espera des que li van posar el nom de mina Esperanza.

L’episodi ha tingut tots els ingredients necessaris per captar l’atenció mundial: emoció, sentiments a flor de pell, un pessic de promeses polítiques, placebo, tocs d’experiment sociològic, investigacions de possibles causes amb les conseqüents ofuscacions i un bon raig de la por dels familiars retransmesa en directe.

Durant el captiveri a l’interior de les urpes del sòl, el seu contacte amb el món exterior (el que anomenem el Món, en definitiva) ha estat ínfim. Els miners s’han vist obligats a tastar un nou mode relacional i sensorial, a escala i amb unes connotacions certament extraordinàries.
El magnànim escenari farcit de paraules, anuncis, clàxons, repics de petjades i estímuls diversos ha estat substituït per un attrezzo vital escurçat, a la mida d’una civilització de pocs integrants.
La convivència amb els companys d’empresonament haurà estat per unes setmanes el leit motiv i el far. L’Altre no solament haurà esdevingut companyia i col·laboració, sinó que, a més, s’haurà alçat mitjançant el pedestal de l’objectiu compartit.

Deu haver estat una situació molt dura per a tots aquests homes, sense dubte. Amb l’agreujant, a més, que en aquest cas no n’hi havia prou en confiar en les seves aptituds o en el seu treball, sinó que no quedava altre remei que resar i fer perviure la fe en la capacitat dels éssers invisibles de l’altra banda de mantell terrestre.

L’únic que trencava la monotonia de semitenebra i aïllament dels nostres protagonistes devia ésser el que se’ls enviava a través dels estrets tubs que els enllaçaven amb la superfície.
Em cridà especialment l’atenció els vídeos que els familiars els trametien per aquell tobogan improvisat, en els quals explicaven coses vertaderament importants (el naixement d’un fill, per exemple), el grau majúscul del seu enyor o aquelles petites trivialitats que constitueixen el percentatge prevalent de l’existència de la majoria d’individus.
Devia suposar un autèntic repte de síntesi i concreció, aquell haver de comprimir les mil coses que els passaven pel cap, en una situació de tant d’estrès i tants records fent cua, en uns breus minuts d’imatges. Què dir a una persona que hi és però amb la qual no podem interaccionar d’una forma directa?

Amb tot això, se m’acut que potser els temps actuals ens condueixen a trivialitzar la informació.
Avui rebem constantment una allau d’estímuls que obliguen els esforçats cervells a exercir de coladors xinesos per deixar penetrar únicament una minúcia d’allò que se’ns diu que podríem sentir. Embogiríem si haguéssim de prestar atenció a totes les propostes que ens assetgen, ja sigui de forma directa com indirectament.

Ara, Facebook, Twitter o Messenger ens proposen que esbombem fins i tot la més mínima aclucada d’ulls que realitzem. I hi ha qui aprofita el context per bastir un relat per als seus amics en què ell o ella són els protagonistes.
Però el missatge pot ésser tan pobre, tan trist, com la definició que les xarxes socials fan d’amic.

És una llàstima que moltes vegades haguem de caure en una vertadera incomunicació, en la cova dels nostres miners, per conèixer allò important de debò i percebre que moltes paraules buides tampoc són sempre solució.
I que la reclusió pot començar a camp obert i amb un sol brillant sobre els nostres caps. Per exemple, quan ens sabem sols entre tanta gent que mira una pantalla.

En un mocador

2010-10-08T19:01:00.000+02:00

El món és petit, quasi bé diminut.
En sentir això no ens diuen res de nou. Ja n’érem ben conscients, a causa que contínuament les casualitats més inesperades s’amunteguen a les portes de la nostra percepció.
Però ara, més que mai, aquesta sentència pren un sentit magnificat, gairebé literal: vivim en un mocador.

El darrer exemple el tenim en el famós cas del pastor nord-americà que volia cremar exemplars del Corà el passat onze de setembre.
A l’home ningú el coneixia, solament els veïns que segurament deuen estar acostumats a aguantar els estirabots del peculiar personatge. Però es convertí d’un dia per l’altre en una figura mediàtica, capaç d’aglutinar l’atenció de portades i espais preferents d’arreu del planeta.

És digne d’estudi el trajecte que aquest cas en particular va tenir dintre de les xarxes de comunicació internacionals.
Tot començà com una anècdota sense més transcendència (un producte més dels múltiples il•luminats que poblen la faç de la Terra) retransmesa pels medis locals de la zona. Però quan el que sembla lògic és que la cadena de la repercussió hagués continuat en direcció als periodistes veïns de la resta del país, resulta que la història féu un salt i la bola es va anar engreixant quan captà l’atenció dels centres afins a la religió musulmana que deien veure’s amenaçats.
Curiosament, l’amplificació de l’assumpte que es realitzà en una zona tan allunyada del continent americà va ser la causant de l’entrada de l’episodi als mass media del país de les barres i les estrelles i la conseqüent cobertura global a nivell planetari en què aquest acabà.

Això ens dóna una idea del curosos que hem d’ésser tots plegats a l’hora de pronunciar quelcom. Sobretot els medis de comunicació.
Qualsevol cosa que diem pot ser motiu per part d’algú altre de confrontació o bé servir per reforçar els motius que un individu té per disparar (metafòricament, en el millor dels casos) la seva particular i malaltissa bala enverinada.
I no cal que l’emissor sigui algú particularment qualificat per emetre alguna valoració (un polític o algú del cos diplomàtic, per dir alguna cosa). Mentre sigui útil com a excusa per encetar un debat estèril o alguna polèmica, servirà tota persona.
Sense anar més lluny, el cas del desconegut pastor nord-americà, el nom del qual tothom ha oblidat ja, però que causà durant unes hores un perillós estat d’excepció.
Si jo visc a l’Equador i tinc alguna cosa en contra dels hondurenys, algun diari d’aquest país amb ànsies de brega podrà utilitzar la meva declaració per afirmar que els equatorians no poden veure ni en pintura els habitants d’Hondures (i què us he d’explicar quan algun ciutadà català malparla d’Espanya...). I aquestes generalitzacions acostumen a ésser molt perjudicials.

Hi ha una clara confrontació, per tant, entre el protagonisme mediàtic que els negocis econòmics que mouen el periodisme actual reclamen i el sentit comú que hauria de prevaldre.
La globalització esdevindrà clarament paupèrrima si es tracta d’encomanar al llarg de l’esfera els mals usos i costums.

El món és, avui més que mai, un mocador. I si hi brodem amb punt de creu un missatge tenebrós i aspre, esdevindrà un centre d’enfrontament en comptes d’un punt de trobada.
No ens podem permetre tanta boira...

Panda

2010-10-01T19:00:00.000+02:00

Dues històries.
Dos temes enllaçats pel nexe comú del nom d’un animaló en blanc i negre…

El primer tema:
Les autoritats xineses s’han posat a investigar la mort d’un ós panda gegant que residia en el zoològic Oji de la ciutat japonesa de Kobe.

Tot indica que en Long Long, que és com es deia l’adorable protagonista, patí una aturada cardíaca que li fulminà l’existència en no recuperar-se de l’anestèsia que li havien administrat per extreure-li semen.
Però els xinesos, que no volen que els enganyin com a ídems, s’han entestat a arribar fins al final de la qüestió. I és que aquesta espècie animal constitueix un dels símbols de la política de relacions externes del país. Ja en els temps de Mao es va encetar la diplomàcia del panda, consistent en enviar una parella d’aquests óssos com a senyal de bona voluntat enfront d’un futurible o confirmat aliat exterior.

Per tant, com que en l’assumpte de la mort de Long Long hi havia fets que no quadraven del tot i detalls contradictoris, des de la Xina pretenen aclarir què li ha passat al seu regal, si ha estat una mort accidental o bé els japonesos l’han dut intencionadament al racó dels malendreços perquè no fos visible.
Ja se sap que qualsevol incident entra els dos gegants asiàtics per antonomàsia és sistemàticament magnificat i genera agres polèmiques. Hi ha temes que couen sense necessitat d’arribar al tacte.

El segon tema:
La jornada de vaga general que s’ha dut a terme el proppassat dimecres.

Tot i que a l’hora de tancar aquest article encara no se’n poden fer valoracions, a priori ja sorgeixen unes reflexions que ens condueixen tant a la pròpia naturalesa de la convocatòria com a l’actitud que ha adoptat el govern espanyol durant la crisi (i per crisi em refereixo ara a l’afer puntual d’aquesta vaga).

Primerament, dues qüestions: era necessari que, si es creia oportuna una aturada, se li atorgués una data posterior al tancament (mitjançant aprovació d’un text legislatiu) de la resolució que es dóna com a excusa per a la convocatòria? I no hauria estat més lògic que l’haguessin convocat abans de l’aprovació de la darrera reforma laboral, si era aquest el principal punt a combatre?

De la mateixa manera, hi ha clares contradiccions en la forma d’actuar de l’executiu espanyol.
Per exemple, el darrer contraatac del PSOE en front de la plantada sindical (quan s’escriu això encara està per veure si haurà estat la de la gent) ha significat l’enèsima pujada d’impostos. Encara que aquesta afecta únicament a rendes elevades, no deixa d’ésser un increment més.
I per acabar-ho d’adobar, ara ens volen pintar que aquest pagar més als ciutadans no ens farà tant de mal, ja que aquest cop és una pujada d’esquerres i disfressada d’ajust fiscal, tal i com en diuen ells.

Aquests polítics que avui en dia governen l’estat espanyol fan bandera d’una teòrica sensibilitat social per justificar les seves decisions. Tot i que moltes vegades no s’apreciï la relació i més aviat acaba semblant tot plegat una simple contradicció, la tirania de l’eufemisme o, senzillament, que ens prenen per tontos.

Els del govern diuen perseguir la igualtat. Però de quina igualtat parlen?
Igualtat tant pot ser que tothom pugui permetre’s un Mercedes nou de trinca com a medi de transport, o bé que es reguli per llei que tots ens desplacem amb un vell i atrotinat Seat Panda.
I al pas que anem, la disminució de poder adquisitiu potser sí que acabarà fent que ens assemblem tots plegats; tanmateix, en aquest cas això no serà gens ni mica positiu i dirà molt poc del país, però potser dissimularà les mancances dels dirigents que tenim.

Eus aquí la representativitat d’una bestiola o d’un cotxe (d’un mot, en últim terme) tan simpàtic com és un panda.
I és que, al capdavall, tot és simbologia...

Copilots

2010-09-24T19:01:00.000+02:00

Fa unes setmanes, el CEO (qui remena les cireres) de la companyia Ryanair, el controvertit Michael O’Leary, va obrir la caixa dels trons en afirmar que es podria estudiar substituir en rutes curtes els copilots dels avions per auxiliars de vol que realitzessin les seves mateixes funcions.
Segons O’Leary, ja que els copilots gairebé mai actuen (només ho haurien de fer en cas que el pilot tingués algun contratemps molt sever), no s’entén que hi hagin d’ésser i, a sobre, ésser individus amb tanta preparació i, per tant (i això és el que li deu coure al senyor), amb uns sous tan elevats.
És clar que es pot esperar tot d’un personatge que en ocasions anteriors ha reiterat les amenaces de fer pagar més en els seus aparells als viatgers obesos o de cobrar per usar els serveis dels aeroplans, i que ha afirmat que ben aviat podrien ser una realitat els trajectes aeris a peu dret.
Sembla ser que a aquest peculiar irlandès li sorgeixen espontàniament les idees de bomber; tanmateix, també pot ser que ens precipitem en jutjar-lo i que en realitar sigui un gestor amant d’encetar debats més o menys estèrils, perquè esdevinguin cortines de fum d’altres coses que no rutllen a la seva companyia o bé per subratllar que allò que avui en dia sembla corrent hauria d’ésser apreciat pels honorables viatgers com un luxe que els haurien d’agrair amb mil reverències.

Aquesta és una d’aquelles anècdotes simpàtiques (inofensives, si més no) que de tant en tant veuen la llum. Però no cal perdre de vista que el menyspreu a les tasques manuals i al plus afegit que representa el treball humà es, avui en dia, més viu que mai. I això ja és mes seriós.
La crisi que estem travessant, més que una oportunitat de replantejar-se les coses per a millorar, ha esdevingut per a algunes empreses l’excusa per carregar-se personal (o bé per retallar la preparació exigida als treballadors, per així poder-los pagar menys). Si sumem aquest fet a la tendència natural del progrés d’anar esbandint persones, tot substituint-les per màquines, el panorama no comparteix pas de gaire bon grat taula amb l’optimisme.

Ens estem avesant com quelcom massa natural a parlar amb computadores i altres trastos en tasques que tots sabem que una persona faria amb molta mes eficiència.
Quan anem al banc ja no coneixem aquells caixers que duien ulleres, només veiem els que vesteixen pantalleta; paguem tots els tiquets que comprem a guardes metàl•lics que sempre ens reclamen l’import exacte, mai tenen canvi ni un somriure; en el moment d’haver de contactar amb una corporació per via telefònica, ens enfrontem a un contestador sord que ens obligarà a repetir fins a l’extenuació les paraules amb un accent com més forçat millor; els dependents i dependentes estan pixelats i viuen a la còmoda Web 2.0; i el virus de l’ordinador ha esdevingut el pitjor, ja que ens amoïna més que el que puguem tenir nosaltres i, a sobre, no entra a la seguretat social.

Naturalment, l’evolució (revolució) tecnològica ens aporta uns avantatges als quals ningú voldria renunciar. Però cal estudiar molt bé el terreny, en cada cas particular, abans de substituir un servei ofert per un humà per algú endollat (endollat a la xarxa elèctrica, s’entén).
A part de les ja sabudes afectacions en l’àmbit laboral i les connotacions d’atur que aquest fet implica, l’efecte va mes enllà; molt mes enllà.
Darrere d’aquesta automatització hi ha implícita una deshumanització.

Es pot entendre que un petit empresari que lluita per sobreviure substitueixi un sou de mil euros al mes d’algú que fa una tasca repetitiva per un instrument de sis mil euros amb una vida prevista de deu anys. Ara bé, el que ja costa més d’assimilar és que l’administració publica o potents empreses privades que necessiten donar una aparença de proximitat i de seriositat deleguin la imatge de la seva marca a una veu enllaunada o a una impersonal pantalla tàctil.

Al capdavall, potser el senyor O’Leary tindrà raó i aquest context que tenim ara de poder demanar parer a un altre ésser perquè ens aconselli, de poder fer confidències al barman de capçalera, d’esbravar-nos explicant a algú la nostra situació o d’enraonar amb qui tingui l’experiència, la intuïció i la sensibilitat de captar les meves necessitats personals i intransferibles és realment un luxe innecessari. Potser la humanitat no resulta un bon negoci!

Però tant de bo que per molts anys els copilots de les nostres vides siguin persones de carn i ossos. Que avorrit seria anar comentant els paisatges del nostre camí a través de la vida a algú que no conegués que és caure i tornar-se a aixecar...! Que trist compartir les coses amb algú que estigués programat per a tot menys per a viure...!

Àncores sobre la platja de l’avui

2010-08-31T18:24:00.003+02:00

Durant aquesta època el temps comença a desdomesticar-se. La tranquil·litat tòrrida d’una calor més o menys perpètua deixa pas a la variabilitat salvatge d’aquest final d’estiu, ple d’alts i baixos, que de tant en tant s’esbrava mitjançant alguna expressió de fúria, alguna mostra del seu geni.

Un exemple d’aquesta reivindicació per a fer ben patent la importància del clima, un dels cops d’estat que la meteorologia ha volgut executar, ha causat a Amsterdam que s’hagi trencat un arbre del qual Anna Frank parlava ja en el seu relat.
Només ha calgut una bufetada dels vendavals que aquests dies han patit els Països Baixos perquè tota una història centenària se n’hagi anat en orris en un instant.

Durant el captiveri narrat en el seu diari, l’Anna seguia el curs de les estacions a través del canvi del fullatge d’aquest exemplar, les branques altes del qual donaven directament a l’única finestra a l’exterior que es podia permetre, a les golfes. Era tot el seu contacte amb l’hostil món de fora. D’aquí la transcendència d’aquesta desaparició (tot i que la mort per sí sola ja du implícita una bona dosi de transcendència).

A part de la implicació podríem dir-ne filosòfico-vital de l’episodi (com és que un arbre que ha suportat tantes tempestes arriba un moment que es deixa tòrcer?), a la ciutat d’Amsterdam ha tingut un gran ressò pel valor simbòlic que l’element tenia.
Representava la resistència d’una persona a no perdre el fil de la lluita; que per moltes banalitats que es pateixin o tota la pendent quasi bé inhumana que pugui alçar l’existència, la supervivència és, definitivament, el nostre lloc. I, més que la supervivència, hauria d’ésser nostre el dret a la vida en l’espectre complet de les seves tonalitats.
Anna Frank va aplicar aquesta esperança, i l’arbre fins els nostres dies en peu així ho testimoniava.

Ara, el consistori de la capital holandesa té el dilema de què ha de fer amb l’escàs metre i mig de tronc que ha quedat dret. Alguns aposten per mantenir-lo allà palplantat (com a guardià inert en el nostre camí, pal de paller d’una història que no podem perdre de vista per no repetir altre cop els mateixos errors del passat), mentre que d’altres recomanen treure’l d’arrel (potser per no fer constatable, un cop més, que no hi ha res del tot imperenne; i que qualsevol cosa, fins i tot la narració mes immortal, pot tenir irremeiablement data de caducitat).

Nosaltres som per naturalesa fetitxistes.
A part de les connotacions mercantilistes que avui en dia té aquest fet (sovint deixem de fer quelcom que ens podria ser més útil per posseir un objecte, i tot pel simple fet de tenir-lo i no sortir perdedors en la comparació amb els altres) i que serien un altre tema ben llarg i complex, requerim uns tòtems que ens pautin les actuacions a realitzar en moments de dubte.
Per això estimem alguns utensilis. I no ho devem fer pels seus materials ni per la seva constitució, sinó perquè ens apropen a indrets de la memòria que temem que es perdin per sempre més en el remolí de les preocupacions del dia a dia o en el tobogan tan esquerp que no admet tornada enrere que és el temps.
Les coses materials perviuen al trànsit, i poden esdevenir l’àncora immillorable que lligui un estímul concret a la platja de l’avui.

La nostra feblesa reclama objectes físics, tangibles, sempre a l’abast de la mà. Confiem més en el mecànic sentit del tacte que en uns productes de la ment que creiem volàtils.
I és que aquests darrers depenen exclusivament de la nostra persona, i la inseguretat humana recela de tot allò de què tinguem exclusivament les claus nosaltres mateixos.

Engegar-ho tot a rodar

2010-08-22T19:21:00.003+02:00

Avions amunt i avall; esteles blanques dibuixades sobre el fons blau d’un cel d’estiu, entrecreuant-se i teixint un dens entramat que alguns dels que es queden a terra llegeixen com una promesa: la de llibertat del viatge que un dia emprendran; potser demà…

L’estiu es planteja propici per anar a tastar el gust dels terrossos que conformen els paisatges llunyans.
D’aquí justament ve tota la parafernàlia que s’ha muntat arreu al voltant del turisme. I és que ha esdevingut una empresa rodona: infraestructures amb la mínima qualitat imprescindible (al capdavall, el viatger acabarà tornant a casa segurament amb la percepció subjectiva que el seu país és el millor; i a més, alguna dosi de dèficit ajuda sempre a potenciar el tipisme i el folklore…) i un marge de negoci ampli.

Precisament, una porció grossa del pastís del turisme va a parar a la boca de les companyies aèries. I a l’interior d’un dels seus artefactes voladors, hi anava fins no fa gaire el personatge que durant la passada setmana va aixecar una bona polseguera als Estats Units.
Segurament coneixeran el cas. En Steven Slater, l’assistent de vol del trajecte 1052 de la companyia Jet Blue, entre Pittsburgh i l’aeroport JFK de Nova York, va decidir que ja en tenia prou. Va realitzar allò que tots diem que farem algun dia però gairebé ningú gosa: explotar.
Així doncs, Mr. Slater va increpar al final del recorregut una passatgera que li havia donat un cop accidental amb l’equipatge de mà i, segons ell, li havia faltat posteriorment al respecte; i, tot seguit, activà la sortida d’emergència per fer el descens triomfal de l’avió a través del tobogan que es desplega en aquest tipus de situacions.

Moltes de les accions amb què la vida ens prova tenen més d’una sortida. I sovint reneguem de la que li és natural, però generalment acabem acatant-la i serà la que obrirem.

Quantes vegades no haurem pensat en tancar amb estrèpit la porta de l’empresa en la qual treballem darrere nostre, en un episodi que no tindria marxa enrere... o desitgem per instants amb totes les forces engegar a pastar fang aquella persona amb què estem mig obligats a conviure (la veïna, el sogre o algun cap)... o perdre’ns una bona temporada en un país el mes estranger possible...
Però què fem, a l’hora de la veritat? Doncs, al capdavall, el que creiem correcte no per un moment determinat, sinó allò que s’adeqüi millor a l’objectiu final de les nostres vides (en últim terme, subsistència, al cap i a la fi).

S’aprecia clarament que existeixen dos tipus de metes. Fent un símil ciclistic, hi ha les metes volants (aquells punts intermedis que permeten obtenir els punts necessaris per aconseguir una copa o algun premi secundari) i la Meta (on s’agita la bandera de quadres que reflectirà la nostra posició final en la general).
I guanyar una meta volant ens posarà a l’abast de la mà una alegria immensa; però si això ens pot suposar perdre forces de cara a l’arribada definitiva, potser serà millor que ens reservem l’esprint.

El que en Steven Slater va fer va ésser precisament això: anar-se’n cap a casa amb una meta volant (la cara d’estaquirot de la dona que l’havia menyspreat, una alliberació i l’enveja de tots els treballadors frustrats del planeta), però amb una desviació respecte al trajecte previst per arribar a port (es quedà sense feina i, conseqüentment, amb un dèficit en la seva lluita per la subsistència).
Com sempre, cal arribar a un compromís. I valorar tots els pros i els contres abans d’actuar.

Economia emocional

2010-08-13T19:01:00.003+02:00

La vida és un misteri. Amb això tots hi estem d’acord quan no ens posem d’acord amb les vicissituds de l’existència.
Efectivament, moltes coses ens sobten; i les que ens sobtaran…

Estímuls, experiències, sensacions, pensaments, somnis i expectatives abalançant-se a l’interior de la nostra ment. Esdevenen una constant amb la qual hem de conviure.
Segurament, aquests inputs són els que fabriquen el que anem esdevenint. Una realitat pròpia, personal i intransferible, a la mida dels nostres encerts i fracassos, les nostres pors i aquelles victòries en forma d’atreviment; tot ben amanit pel raig atzarós de la providència, les influències externes, la força de les coartades amb que mirarem d’autoconvèncer-nos que no hi hem pogut fer més i el context que ens acull.

Nosaltres som molt, i molt poc alhora.
Tenim tendència a creure que el pitjor ens passa únicament a nosaltres i que la fortuna sempre mostra la seva dentadura perfecta als demés. I ni l’empenta brusca de les greus desgràcies que ocorren diàriament al món atenua aquesta impressió.
Això s’anomena instint de supervivència: ens col•loca en el lloc preferent de la vinyeta, i tot allò que sigui aliè al nostre entorn, per molt solidaris i bones persones que ens creiem, estarà inexorablement destinat a un paper secundari.
Serà important (vital), per tant, saber relativitzar i prioritzar els fets.

La vida, com la resta de jocs, té unes normes estipulades. Un esborrany bàsic esmenat pel matís dels anys i el toc subjectiu que li vulguem donar.
Normes, això no obstant, al cap i a la fi.
L’aprenentatge, el creixement i la pràctica del mètode assaig-error ens van mostrant el camí a mesura que anem fent trajecte. La rotació des de sobre els propis passos estant serà la més efectiva previsió que ens podem permetre.

Tot plegat és una successió de pèrdues i guanys…
En créixer el nen perdem la innocència; quan abandonem l’adolescència s’evapora el creure’ns immortals i hem d’aprendre ja a gestionar projectes i risc; i posteriorment aniran caient pel recorregut frescor, lleugeresa, despreocupacions, un cor íntegre, un xic de salut, irresponsabilitats, somnis de grandesa, somnis personals, somnis de coses materials, i tantes i tantes altres coses extraviades…
A canvi, però, anem cobrant molts altres elements. Anirem recollint en el cabàs de l’edat experiències, amistats, paisatges, moments, família, sorpreses, motivacions i canvis de rumb inesperats que ens proporcionaran aquell aire fresc petant a la cara que hem descobert ser tan anhelat.

La parafernàlia de l’existència no és, al capdavall, res més que economia, doncs… Economia de les emocions.
Un balanç basat en guanys i deutes. I l’important no serà el benefici final, sinó l’actiu que la suma d’operacions pugui dibuixar durant el transcórrer en la nostra consciència.

Faig, per tant existeixo

2010-08-09T19:39:00.003+02:00

La major riquesa dels jorns actuals possiblement deu ésser el temps.
Tant perquè és una de les poques coses que no poden comprar els diners com perquè ens obsessionem a fer-ne bandera (principalment, i per contradictori que sigui, semblem voler fer ben patent la seva absència) com a símbol d’estatus.

Ara que tot just comença un nou agost a càmera lenta, somnífer i redemptor, estendrem sobre la taula els plans d’oci que la rutina del cada dia ha anat dictant a l’infant adult que durant els darrers mesos ha esperat un semàfor en el camí. Un semàfor vermell que marqués l’aturada necessària perquè la llum verda pogués expressar-se en tota la seva magnífica proporció.

Lluny queden les vacances de repòs i esbarjo, consagrades a alleugerir l’estrès acumulat. Abans la millor medecina era un res que anàvem respirant amb parsimònia i dignitat, i que anava desplaçant de l’interior del nostre organisme tota la densa saturació que ens ofegava i oprimia el pit.
Avui dediquem la pausa estiuenca bàsicament a mantenir l’agenda amb tant pocs forats lliures com ens permetem la resta de l’any. No sigui el cas que, per contrast, se’ns posés després travessera la síndrome post-vacacional.

Nens amb una llista extensíssima d’activitats: casals, repassos, ludoteques i colònies (no de les perfumades, sinó de les altres). Qualsevol cosa per guanyar-se el setè cel d’una estona de saber-se pares però no exercir-ne.
I adults que no es volen quedar retrassats i encabeixen, en ics estones, ics més una coses a fer. Es tracta de realitzar tot allò que ens ha quedat a la columna dels deutes i tenim pendent, ja sigui per una il·lusió real o bé perquè algú ha dictat que és inexcusable que no haguem posat la marca de realitzat sobre quelcom.
El compromís és un estat intermedi entre allò que els anhels personals han esbossat i els punts premarcats de l’estigma comunitari.

Una de les coses a les quals de forma més habitual acostumem a destinar un bon percentatge dels nostres recursos estivals és a viatjar.
Però excepte en un tipus molt concret d’escapada (les de balneari o a una platja remota), fent això no cerquem el descans, ni tan sols desconnectar. Ans el contrari, acabem adoptant en el lloc de destí un ritme desenfrenat i enèrgic, amb molt a fer en pocs dies, consistent a emmagatzemar imatges, vivències i records que hauran d’ésser benzina per al dur hivern.

Tot això exemplifica el canvi de mentalitat rotund, i a vegades sarcàstic, que hem anat duent a terme a mesura que la història avança.

Hem esdevingut col·leccionistes de temps. Però la nostra no és una col·lecció que busqui fer muntets d’instants per tenir-los ordenats en un prestatge per si mai ens fan falta.
El que pretenem és, senzillament (i grandiloqüentment), arreplegar moments per vestir-los amb un uniforme determinat, després jugar a classificar-los i, finalment, posar-los en una vitrina per exposar-los a les mirades dels altres.

Som polaroids i currículum. Tot allò que ens conforma es limita a les instantànies que puguem mostrar com a comprovant que hem estat i als mèrits sobre paper que siguem capaços de demostrar.
Per això el nostre temps està destinat a realitzar, constantment! A fer coses, com més millor, i a poder-ne donar testimoni com a mèrit de vida.
Ara, fins i tot el relax planeja rendiments. I si els antics filòsofs plantejaven el Sóc, per tant existeixo, ara la nova moda és el Faig, per tant existeixo.

Que hi ha algú?

2010-07-30T18:01:00.000+02:00

Mirem a cantó i cantó… Que hi ha algú?
Però en moments com aquests és quan les respostes són esquives, i el silenci és a vegades quelcom més que un bon aliat. No obtindrem pas fàcilment resposta.

Estem en temps complicats. Hem quedat immersos en plena època de dubtes; de canvis que han vingut i d’altres que queden encara per arribar.
És ara quan ens convindria tastar l’empenta dels que quan les coses rodaven soles s’autoanomenaven líders. Però ara no hi són, emmudits per una incapacitat recentment apareguda o, potser, per la mateixa que havien vestit sempre i havia quedat dissimulada.

Cal un canvi dràstic. Això ho sap tothom i és profecia.
Durant els darrers anys l’economia mundial es limità a deixar-se endur pel tobogan d’una bonança construïda a partir d’un estat d’excepció. Ens havíem acostumat a viure amb unes comoditats i uns luxes inusuals, extraordinaris.
Això no obstant, el més dur no és adquirir alguna cosa (ja sigui quelcom material o un hàbit), sinó mantenir-la. I el sobrecost d’haver assimilat com a corrent un fet que era anormal, sumat al preu addicional d’haver de mantenir el nou ritme de vida, va posar el llistó molt alt. Excessivament alt.

Ara és l’hora de redreçar la situació. Costarà, tanmateix.
Dels nostres estimadíssims polítics i capdavanters per l’estil, ja hem vist que no ens en podem refiar gaire. Només estan interessats per la particular quota de poder i no escolten la veu del poble.
Per tant, les regnes hauran d’ésser preses inexorablement per tots nosaltres, pel públic d’entrada general. Si volem treballar ens haurem de buscar el propi treball...

I refer-nos d’aquesta emboscada del destí comportarà un canvi social, un gir de mentalitat.
Potser ha arribat el punt de trencament en què no podrem seguir arrecerats a la comoditat de l’anonimat, passant passivament les fulles d’un diari tot lamentant-nos de com de malament va tot el món sencer o que no hi surten impreses ni tan sols dignes ofertes de treball.
A partir d’ara és possible que només puguem confiar en nosaltres mateixos (no com a individualitats, sinó com a societat).

Aquest país (sigui quin sigui), fa massa que està aturat esperant les iniciatives de les multinacionals o dels grans empresaris. I amb la nova conjuntura mundial, possiblement un poble que el somni de la seva gent jove sigui esdevenir funcionaris, com és el cas, està oposicionant directament al fracàs.

Si no volem seguir el fil d’un sistema que no ens plau, podem estirar les idees i assumir el risc de l’emprenedoria.
Sense dubte aquest ha d’ésser el camí. Ara que no tenim més pisos a alçar i tampoc som líders ni extremadament competitius en res de res, no posseïm el que ens podria diferenciar o atorgar-nos un forat de mercat. Només queda un trajecte sencer per marcar; ple de possibilitats, probabilitats i temors.

És cert que el fet emprenedor està subjecte a una sèrie de requeriments. A vegades no solament n’hi ha prou amb una bona idea, sinó que també compten els mecanismes de mercat, la sort i, sobretot, conèixer molt bé el que cerca el possible comprador del bé/servei ofert.
Però és un univers obert. Des de la millora de productes ja existents a la creació de nous conceptes. I la inspiració ens ha d’arreplegar mentre estiguem treballant per obtenir fruits.

Hi ha mil exemples de gent que s’ha arriscat i ha obtingut recompensa.
Un és el de l’empresa Swatch, que en un moment que la competència japonesa li feia perdre mercat, va saber adaptar-se i assolir una clara innovació de producte (ús de materials barats que permetien múltiples formes i colors, reducció de components…), de procés (producció a gran escala), de màrqueting (producte fàcilment reconeixible, personalitzable, concebuts com un complement de moda més, amb una cadena de franquícies…) i com a organització (creació de centres de disseny i la instauració d’una cultura de millora contínua).
O l’exemple de la totpoderosa Apple: qui ens hauria dit fa uns anys que un ítem com l’”antic” iPod o el recent iPad serien objectes quotidians i imprescindibles per a tanta i tanta gent? Més que crear una joguina electrònica, han creat una necessitat que no existia pas abans.

L’horitzó és llunyà; i això és un impediment (hi ha moltes passes a recórrer), però també una oportunitat (en la distància hi caben tots els somnis).
I ara, qui és el pròxim que s’anima?

Gratis

2010-07-27T18:39:00.003+02:00

Fa uns dies, a França, seguint el fil d’un petit incident de trànsit, es descobrí un cas que, si més no, ens hauria de cridar l’atenció a tots.
El passat abril, el senyor Lies Hebbadj convocà una roda de premsa per denunciar que la seva parella havia estat injustament multada per conduir amb el niqab posat. Quan la policia va decidir seguir el fil de la denúncia, descobrí que l’home en qüestió duia una quàdruple vida consentida, amb quatre famílies simultànies que, per més inri, gairebé convivien en quatre cases adossades, una al costat de l’altra.

Ara bé, la poligàmia no és el que hauria de fer-nos posar el crit el cel. Com a mínim des de l’instant que les autoritats es van assabentar que aquest home rebia mensualment en concepte d’ajudes familiars una autèntica fortuna de l’Estat francès (concretament, 175.000 euros en tres anys).

Amb l’actual crisi molts països han hagut de retallar en conceptes socials (per exemple, la tant comentada estisorada d’en Zapatero). I des d’aquella utopia que ens venien com a Estat del Benestar (terme només superat per l’encara més abstracta Aliança de Civilitzacions) és una vertadera llàstima haver de prescindir de privilegis per als menys afavorits (una nova denominació rebuscada!).
Però benvingut sigui el fet si ha de servir-nos de reflexió, per parar-nos a pensar un moment abans de reemprendre de nou el camí. L’error no és un mal, sinó una oportunitat de millora.

En els temps de “bonança” vam exercir de “nous rics”. Ens pensàvem que aquella situació irreal, inflada, de préstecs fàcils i de totxanes d’or, havia de durar per sempre més.
I els governs es van omplir d’aquest optimisme per mostrar l’ajuda social com un dret de qui la rebia, en comptes d’un deure del que la donava.
Amb això van començar els malentesos, la petició nerviosa i el fal·laç argument de si no em donen l’ajuda, hauré de robar.
Gent que tenia la solidaritat com a mode de supervivència, que ni tan sols li passava pel cap treballar perquè ja existia qui solucionava la vida seva i de la seva família.
I si no estaves d’acord amb alguns dels postulats radicals d’aquestes polítiques “neocomunistes” estaves condemnat a esdevenir un abominable i insolidari capitalista.

Si el món fos ideal, tot això estaria molt bé. Però recents estudis científics i circenses demostren que no ho és. Ni tan sols la seva òrbita gira amb la precisió integral que crèiem.
Quan les coses van mal dades, cal arribar a un compromís entre el luxe i una existència de mínims. I els espècimens paràsits que han sorgit i continuaran sorgint han fet fallar el sistema. Això és un fet i cal reflexionar-hi.

Ara, per solucionar-ho, no solament s’han hagut d’eliminar moltes d’aquestes prestacions, sinó que els nous afegitons monetaris (increments d’IVA, electricitat, etc.) faran que tots en paguem els plats trencats. I, per acabar-ho d’adobar, contínuament sorgeixen els rumors d’encara nous possibles inputs econòmics per a curar els errors de l’Administració (per exemple, el debat interminable del copagament sanitari).

Ajudar els demés i actuar conjuntament els uns amb els altres com la societat que som ha d’ésser indubtablement un dels pilars de la raça humana. Això és innegociable. Però sempre amb la responsabilitat per endavant, tant la pròpia com la responsabilitat compartida del Bé Comú.
Tanmateix, no hi ha d’haver res gratuït. Si no, no estem fent altra cosa que organitzar un decorat irreal que ofrenarà un instant d’alegria al desvalgut. Però serà fugaç. Quan la fira es desmunti quedarà el mateix paisatge erm i desolador d’abans.
Es tracta de donar una canya a qui ho necessiti; no pas un peix.

Tot val i tot costa. No seria de justícia que, en igualtat de context geogràfic i social, tinguessin exactament el mateix una persona que ha hagut de treballar de sol a sol tota la vida que una que no ha donat mai un sol cop; per molt que hagi estat partícip d’un estat que patrocina les desigualtats.

Anhels col·lectius

2010-07-16T20:59:00.002+02:00

Tots tenim anhels. Alguns són perfectament confessables; altres, més que això, poden ésser considerats gairebé universals (tenir salut, una família feliç, comoditat econòmica...); i també n’hi ha que ens els hem de guardar sota clau i formen part de l’àmbit dels secrets, ja sigui perquè la rauxa supera la racionalitat que fa que ens n’avergonyim o perquè involucren altres persones.

En tots els casos, això no obstant, aquests afanys esdevindran diana, un punt en el camí que ens senyali cap on hem de dirigir-nos, l’objectiu final cap a on expressar els nostres esforços.
Quan els abastem, si és que ho acabem fent, justificarem moltes de les nostres accions mitjançant la recompensa de l’èxit.

Una altra de les classificacions en què podem subdividir, al seu torn, els somnis és en si són individuals (personals i intransferibles) o bé són col·lectius (els participants són un poble, un país o una agrupació de persones).

Precisament d’aquestes ambicions grupals n’hem tingut aquests últims dies dos exemples.
A pesar de la calor regnant, la gent ha sortit al carrer o s’ha reunit en locals públics per viure’ls.
Em refereixo al Mundial de futbol que diumenge passat s’acabà a Sud-àfrica i a la manifestació del dia 10 a Barcelona per contestar a l’absurditat de la relació actual entre Catalunya i Espanya.

I és que els somnis compartits tenen una particularitat excepcional. Si a nivell individual demanden el nostre esforç per poder-se complir, quan és el torn dels desitjos col·lectius les coses canvien enormement. Existeix un mecanisme original que els regula.
I els dos casos que hem esmentat anteriorment no fan res més que confirmar aquest extrem.

En l’exemple futbolístic, el paper dels aficionats de qualsevol selecció és totalment secundari, passiu (bàsicament, seure al sofà amb el got a la mà i cridar) ; però la motivació que hi posen i la il·lusió sumada de tota una considerable població els empeny fins a autoconvèncer-los que són el dotzè jugador.
És una forma bona com una altra de descarregar adrenalina, encara que la recompensa (en aquest cas, la copa del món) acabarà passant irremeiablement de llarg de les seves mans, hagin guanyat o hagin perdut, i s’hauran de conformar amb un estadi d’eufòria passatgera, amb data de caducitat.
Sense dubte, fins i tot el premi més elevat serà de consolació.

Pel que fa a la manifestació contra la decisió del Tribunal Constitucional espanyol que tingué lloc dissabte passat a Barcelona, es pot veure igualment (tot i que a alguns no els faci el pes) com una voluntat cooperativa. I com a tal, té un segell característic, per bé que amb un matís diferent que en el cas del futbol.
En aquest episodi, es fa patent la voluntat d’un poble de canviar les coses. I l’afer s’expressa d’una manera que, encara que podria ser indubtablement més productiva que la personalització/alienació en un equip esportiu (aquí no hi ha 11 actors principals i molts de secundaris, sinó que teòricament tots són protagonistes), tampoc no es pot considerar ben bé treballar d’una forma completa ni avançar amb pas ferm cap a l’objectiu proposat.
Dissabte la gent va dir-hi la seva, però els que els havien d’escoltar resulta que anaven encapçalant la marxa; i són els mateixos que ara es faran els indignats i demà negociaran a la baixa la part del pastís que la resta de catalans els haurem deixat en préstec.
Per això a data d’avui és un interrogant si el crit de la gent arribà correctament a destinació. Tant de bo tingui la transcendència que es mereix!

Per motius com aquests el món de les aspiracions col·lectives és tan complex.
Quan el desig es compleix no omple ni deixa un rastre personal, més enllà del record d’una situació segurament compartida; però quan no es compleix deixa una angúnia comparable a la de no haver aconseguit fer realitat un anhel personal.

A sobre, per acabar d’embolicar la troca, nosaltres, a més, continuarem de moment sense ni tan sols una selecció nacional per desfogar-nos.
I així, anant veient passar oportunitats...

Paraules sordes, orelles nècies

2010-07-09T19:01:00.003+02:00

Per fi el Tribunal Constitucional es dignà a emetre la setmana passada la tan esperada (i desesperant) sentència sobre l’Estatut.
He dit sentència, però segurament en aquest cas el mot castellà fallo descriu millor i fa més justícia al que ha emès el tribunal en qüestió...

L’episodi ha estat un cúmul de despropòsits, ja des del seu origen fins a l’estat de perplexitat actual: les ja habituals lluites de mandataris en un començament, promeses cíniques de falsos aliats de cella estirada després, la pau d’un acord desigual en el penúltim creuament de camí, un text validant-se en un referèndum de mínims, i tot plegat finalitzant quatre anys més tard en la vergonya de la qual som espectadors a data d’avui.

Mira que demanàvem poc! Però ni així han desaprofitat l’ocasió d’infligir-nos una nova humiliació, d’ensenyar-nos un cop més com preval la seva sistemàtica negació als nostres anhels de créixer.
I això que les pàgines del que havia d’esdevenir l’actualitzat full de ruta no van ser pas escrites com un conte, amb elements massa fantasiosos o que parlessin de tresors amagats, massa ostentosos per cabre en aquesta petita illa. Simplement s’hi va plasmar un assaig, amb el que una majoria creien que havia d’ésser dit.
I no feia volar precisament massa coloms. Ans el contrari, molts dels que hi van votar en contra el juny del 2006 ho van fer precisament perquè el creien insuficient, massa poc ambiciós i conformista.
Mira que demanàvem poc!

Ara la situació és complicada. La relació amb Espanya és complicada...
Ha arribat el punt que ens obliguen a ésser transcendents. I aquesta transcendència tant pot consistir en un violent cop de timó com en prendre’ns un potent protector gàstric que minimitzi la cremor d’estómac de tirar gola avall una altra derrota. Total, ja hi estem acostumats...

Demà dissabte és l’hora de la manifestació que ha de donar imatge i repercussió a la demanda.
Com sempre, després de mil batalletes i de cinquanta estira-i-arronses. Això mai pot faltar, a casa nostra. I per aquí perdem bona part de l’honor, en disputes estúpides.
Catalunya és una empresa a mans dels polítics que en tenen el control. Pur marxandatge, trànsit entre comptes corrents i fredes transaccions. Res més.
Ara mateix, el motiu que ha tocat per a la guerra ha estat el lema de la pancarta que ha d’encapçalar la reivindicació. Des de la senyera “constitucional” d’uns fins a les frases més punyents que pretenien afegir-hi els altres. La qüestió és embolicar constantment la troca i desunir.

Avui la política no simplement no ens soluciona els problemes, sinó que ens en crea de nous.
A fora de les nostres fronteres, algunes parts interessades proclamen pestes dels catalans. I, naturalment, no podem caure en l’error d’autoflagelar-nos dient que això és únicament culpa nostra. Però sí que ho és en part pel fet que no ens sabem explicar i esdevenim uns vertaders incompresos.

Amb aquestes lluites estèrils dels que haurien d’exercir de líders, més preocupats per la seva quota de poder i el llegat que puguin deixar als llibres d’història (en comptes del llegat que puguin deixar als fills dels contribuents, que aquest sí que seria interessant), alimenten les males llengües dels que ens volen desprestigiar.
L’opinió és volàtil, fàcilment intercanviable. Ara puc pensar una cosa, però tot és negociable si veig factible un pessic suplementari de negoci... I tot i que no hi ha ningú més català que jo, em dec a Madrid i a què el seu grau d’incomoditat sigui un intermig entre la paciència mesetària i el grau de rebel·lia que he de representar davant els meus conciutadans...
Això diuen, i això fan.

Les paraules sense sentit no mereixen qui les escolti, diuen. Vinguin d’on vinguin.
En la mediocritat, la malícia o la feina mal feta no existeixen els límits. Poden ésser arreu. Per això hem de saber col·locar fronteres més altes allà on calgui.
De noses n’hi ha i n’hi haurà a dins i a fora de Catalunya. Pel nostre bé, haurien de quedar-ne fora.
I el mateix passa amb les intoxicacions que constantment proven de sotmetre’ns: a paraules sordes, orelles nècies...
I unes barreres de delimitació que es vagin fent més amples en proporció al grau d’absurditat d’allò proclamat.

Additius

2010-07-02T20:58:00.004+02:00

Un i un no sempre són dos.
Aquesta igualtat numèrica pot ser sempre certa quan parlem de síndries o de fórmules matemàtiques, però quan ens referim a persones ha d’entrar en joc el pes de la individualitat. I dos éssers humans que van junts o els ha passat alguna cosa plegats són massa diferents, per iguals que siguin, a l’hora de conferir-los la propietat additiva.

La passada revetlla de Sant Joan, els esdeveniments de Castelldefels ens van tocar l’ànima a tots plegats. Va ser el veritable petard, l’estrèpit que ens despertà d’aquell somni d’una nit d’estiu.
Per molt que constantment rebem estímuls exteriors que ens entren als sentits parlant-nos de desgràcies i mals aliens, no ens hi acostumem (i malament el dia que ho fem!) i ens continuen fregant la pell amb aquella coïssor tan característica, barreja de proximitat, solidaritat i empatia.
Quan ens parlen d’un esdeveniment que ha sacsejat de cop tantes famílies, ens commovem i l’efecte s’amplifica.

Ara bé, quan presenciem un accident “aïllat”, encara que aquest tingui l’alt cost d’alguna vida humana, no som ben bé conscients de la seva importància.
La prova és que cada cap de setmana tenim notícies d’un inesgotable degoteig de morts a les nostres carreteres, però la informació ens passa desapercebuda, com una nota estadística més.
No sabem donar la mateixa transcendència a deu accidents ferroviaris amb una víctima cadascun que a un accident ferroviari que hagi causat deu víctimes.
I és que el valor absolutista de les xifres a vegades ens mareja.

A què es deu aquest fet? Doncs suposo que som fràgils davant la imatge desoladora de la vulnerabilitat humana.
Quan algú, en singular, té una desgràcia diem que és víctima de les probabilitats, d’un comportament irresponsable, d’una incapacitat per dirigir allò que duia entre mans o d’alguna combinació d’aquests tres elements. Que allò ens passi a nosaltres es veu com una possibilitat remota.
Ara bé, quan els afectats són una col·lectivitat i a la televisió apareixen ànimes retratades com a cossos, amuntegables i esmicoladissos, prenem consciència de la indiscutible igualtat de tots plegats davant l’infortuni més recalcitrant.
És complicat que en un grup d’un sol individu hi poguéssim estar inclosos nosaltres o un dels nostres familiars o coneguts; però en un grup ja més nombrós les probabilitats augmenten de forma proporcional.

Quasi tot és perfectament reduïble. I nosaltres, per molts sofisticats que ens pensem, productes privilegiats d’una evolució que ens ha ofrenat la cúspide de la piràmide, també som al capdavall reduïbles i simplistes.
Ens mouen els instints: l’instint de supervivència, l’egoisme de la pervivència... En enfrontar-nos amb els “grans” temes (que bàsicament es redueixen a un: la mort) podem prescindir de Freud, ja que les primitives ensenyances extrapolables a qualsevol espècie animal de Darwin ja ens basten.

Sort en tenim que ens diferencien els detalls. La humanitat que ens desvia del viarany comú es basteix d’afers que algunes vegades creiem superflus, però que de veritat poden ésser els veritablement importants.

Mentre romanguin les expressions que durant el camí hem sabut fer senyal d’identitat estarem vius com a reis de l’evolució.
Cal que ens exigim una autocomplaença basada en saber posar-nos en el lloc dels altres i saber-los bé, que contraresti l’egoisme natural que ens marca el crit de la supervivència. I tenir la capacitat d’apreciar en la visió d’una desgràcia aliena quelcom més que una alerta, sinó també les oportunitats de la millora i de la solidaritat.
Sobretot, no permetre mai que un i un siguin dos...

Impunes

2010-06-24T19:05:00.002+02:00

Tothom es penja de l’afegitó “en crisi” per valorar/justificar allò que a hores d’ara no marxa bé.

Efectivament, l’economia té un pes específic importantíssim que no podem pas obviar. Tanmateix, és possible que de tot, el que es diu absolutament de tot, tampoc en tingui la culpa.
Com a mínim no pas tant com per arribar als nivells actuals, en què tant els més pessimistes com els que es resistien a veure en la situació res més que una lleu “desacceleració”, comencen a apreciar en aquesta crisi el gir dràstic, el gran defalliment, una transició….
Una derrota en tota regla.

Moltes altres coses que no depenen del diner estan passant per un vertader tràngol, un descens vertiginós de prestacions.
Coses que fins fa uns anys (i tampoc parlo de massa) haurien estat percebudes com una severa anormalitat, avui són consentides i, fins i tot, admeses en el discutible club dels “sense altre remei”.

En aquests programes de periodisme de carrer (periodisme rodamón o com es digui) que la majoria de cadenes de televisió tenen, s’hi passeja una fauna humana que ha perdut qualsevol inhibició i constitueix a hores d’ara un veritable interrogant, un post-it cridaner enganxat a una de les planes principals del Tractat de Dignitat.
I el problema no són ells exclusivament (de persones n’hi ha hagut i n’hi haurà sempre per a tots els gustos), sinó aquells que converteixen en rutinàries accions que haurien d’ésser senyalades com a impúdiques.
Poso alguns exemples: el moviment okupa, que va néixer com una rebel·lió social d’aprofitament de locals deshabitats per a il·luminar les necessitats socials d’algun col·lectiu, i que es basava en un intercanvi, una interacció amb l’entorn, avui no és res més que el que dóna dret a algú per fotre un cop de peu a una porta i robar la vivenda que el propietari havia guanyat amb la seva suor (i potser la dels seus pares i tot); o els individus que mai han vist el treball com el projecte que seria el pont cap a noves il·lusions, que es limiten a esperar que “algú” (governs, assistents socials, ONG’s, …) els solucioni la papereta, emparant-se en els drets humans i fent-se el sord davant el mot deure; o els malfactors que culpen la societat d’haver fabricat un attrezzo en el qual ells no han sabut interactuar d’altra manera que imposant el terror als altres; o els que afirmen haver de robar per menjar…

I aquests personatges van pel món amb la cara ben alta. I els medis els pinten com antiherois entranyables; personatges dolentots que ens fan semblar als altres, que som tan normals i corrents, per comparació, gent extraordinària.
I amb això ens conformem. Però no, senyors i senyores! Nosaltres som normalíssims i correntíssims! No som pas millors que aquells que tenen una moralitat reprovable; si de cas, ells són pitjors que nosaltres (sembla el mateix però, analitzant-ho, no ho és). No són víctimes!

Molta gent neix en condicions difícils, en ghettos socioculturals, ètnics o geogràfics. Però alguns han lluitat per superar-ho i els altres, no. Per què cal ajudar els que no s’ho han guanyat o permetre’ls que un origen o una situació tan complicada com la de molts supervivents de bé justifiqui accions impermissibles o, simplement, delictives!?

En aquest país vam tenir uns moments molt bons econòmicament parlant. Però era un decorat irreal, basat en un model de totxo i paleta que s’ha vist ineficaç.
Això d’ara, aquestes ombres, és el que ens queda de debò. I el que és pitjor, és possible que la tempesta que plana sobre els nostres caps avui no sigui únicament el residu de la crisi galopant, sinó que aquesta sigui la situació definitiva que realment ens mereixem i que perdurarà, com una llosa d’implacable veritat. El que teníem fins fa uns mesos era potser solament un miratge irrepetible.

Einstein deia que una crisi era una oportunitat de canviar les coses. Però potser no comptava que l’aprofitaríem per esdevenir una societat pitjor, amb pitjors persones i els demés, resignats i callats.

Miops

2010-06-18T19:01:00.002+02:00

7.00 AM. Ens desperta el soroll enfadós del despertador. Després de donar una ullada a la seva pantalla per confirmar que és l’hora H i de l’estira-i-arronsa reglamentari, posem els peus a terra i ens preparem pel que ha d’ésser una jornada qualsevol.
En les hores posteriors sobrevindran una fila d’accions quotidianes, pronunciades per la rutina. Arribarem a la feina per passar una bona estona (bona aquí és principalment un quantitatiu) cara a cara amb l’ordinador, i quan puguem ens n’escaparem per bescanviar uns grams de temps per l’oci merescut que ens pugui fer volar una mica per sobre de la normalitat.
Durant aquest esbarjo, segurament acabarem passant els ulls per unes quantes pantalles més. Televisor, videojocs, telèfon mòbil, e-book o Yahoo i carrers adjacents...
Tot això per perseguir la informació que ens és dictada o per barrejar el nostre protagonisme amb el de personatges inventats que ens facilitin una momentània fugida d’estudi, una porta d’emergència que s’obre en ambdós sentits.

Les noves tecnologies (i els nous hàbits) han alleugerit, és innegable, moltes de les activitats del dia a dia. Però, alhora, han transformat radicalment la percepció del món.
No hem d’esforçar-nos; ni gairebé moure’ns. Des del sofà tenim a l’abast del teclat gairebé qualsevol cosa que pretenguem conèixer o veure. Començant per les notícies puntuals i en rigorós directe des del racó més inhòspit de planeta, i passant pel turisme “virtual” del Google Earth, l’amistat “virtual” del Facebook o els negocis “virtuals” del LinkedIn, per posar només alguns exemples.

La vida avui en dia ocorre en un perpetu primer pla. Tot és apreciable, i tot fa camí, en la minsa distància que hi ha entre els ulls i la pantalla. La mirada són ara breus centímetres, mal•leables i domesticats.

El perill que tenim és que la vista se’ns acostumi a la distància curta i, quan sigui el cas d’haver d’anar a cercar respostes més enllà de l’habitual, no siguem capaços d’allargar-la prou.
I quedar miops, atrapats en l’àmbit més proper.

És norma, aquesta reinterpretació de realitats i conductes. No només en el camp de la visió, sinó en molts altres, el repensament, l’evolució, obliguen a modificar actituds (i també aptituds) que fins fa uns anys semblaven inamovibles.
I aquest traspàs de competències obliga inexorablement a assumir unes noves responsabilitats. Cal aferrar el cavall per la brida amb contundència, sense mitges tintes.

No podem oblidar que quan deixem d’exercitar algun òrgan o alguna capacitat, correm el risc que se’ns atrofiï.
Per això, encara que sembli en va practicar quelcom que podríem aconseguir més fàcilment mitjançant mètodes alternatius, és un esforç necessari.

Ara i aquí, fent un parell de clics a l’ordinador ens apareixen imatges sorprenents, paradisos inhabituals, trobades inesperades...
Això no obstant, no podem deixar de forçar la mirada en direcció a l’horitzó llunyà, cap al segon pla. Per dos motius:
Primer, per seguir mantenint la musculatura de l’hàbit, la capacitat i el costum de fer certa acció.
Segon, perquè en l’horitzó hi trobarem la grandiositat del paisatge i aquelles visions més personals que no surten en altres mitjans que no siguin la pròpia imaginació i aquells somnis tan nostres, vestits de discreta esperança.